MARC RIERA

Hi havia una vegada un noi que era mut, que no parlava. La seva mare explicava que a la família hi havien molts nens i ell sempre era el que parlava més. Sempre li deien que no callava ni sota l’aigua, i ell responia que depèn de quina aigua...
En el dia del seu aniversari, quan celebrava els 18, es va llevar pel mati i no parlava, la seva mare, la seva novia, els amics, tothom el venia a veure, i fins i tot tenien una festa preparada, però com celebrarien una festa en el dia que s’havia quedat mut?

Ningú ho entenia, i van anar el metge i ni ell sabia el què li havia passat, li van fer moltes proves, va anar amb especialistes i ningú sabia el què li passava.

Amb ell li agradava molt escriure i es comunicava molt bé escrivint notes, era la manera, perquè no va voler aprendre cap llenguatge per muts. A vegades, per dir, simplement, que em ve de gust dinar un bistec amb patates, feia una petita rima, i escrivia: són les dues de la tarda d’un bon dia, si em fas un bistec amb patates t’ho agrairia.

Van passar alguns anys i va començar a treballar, va conèixer vàries noies, i va anar a viure amb una què li semblava realment especial.

Una nit, la seva novia li va dir que no es trobava bé, que vomitava molt i que feia com dos mesos que no li venia la regla, i així era que estaven esperant un fill.
Ella li va costar molt de dir-li perquè estava segura que no el voldria tenir, i va estar tota una nit dient-li que li tenia que dir una cosa i no sabia com fer-ho, i ell li anava escrivint notes de: si no em dius el que m’has de dir, ni demà passat podré anar a dormir.
Fins que va arribar la matinada i li va comunicar que estava embarassada. Ella es va posar a plorar discretament perquè estava preparava per llegir un nova nota on posés que no era el moment, que no el podien tenir. Però el silenci es va trencar i no pel seu plor, sinó per la veu del nostra amic, dient: jo el vull tenir.

Les sorpreses es van multiplicar quan va tornar a tenir veu, quan va tornar a parlar i la felicitat va omplir el silenci que es va quedar mut.

Marc Riera