MARC RIERA

Un amic meu (no diré el nom per no deixar-lo en evidència) ha tornat a pecar demanant a veure si el podia ajudar amb un poema que estava escribint per la seva nòvia. És a dir, si li podia pasar un poema. A mi m'agrada saber que molts amics meus han aconseguit "copulacions" gràcies a poemes, frases, sms's que jo els hi he proporcionat. Evidentment això té un preu, el de l'amistat.

Particularment, penso que són ells qui s'haurien de trencar el cap, ha de ser molt personal, escrit a mida per la persona en qüestió, jo, és evident que els versos que cedeixo (no habitualment) no són per la núvia del meu amic, en aquest cas, estariem davant d'una possible infidelitat. Són versos que he escrit fa anys per persones concretes que n'hi ho saben, perquè les que saben que he escrit per elles, els hi he regalat.

A l'escola sempre hi havia el guaperas, el tiu fort, i un havia d'inventar-se el que fos. Aquella tarda li vaig escriure uns versos i agafat a ella "ahora me llevo yo a la rubia".

I deia algo com:

Entre tu i jo

Si tinc i deixo de tenir
més igual si et puc acariciar,

Si sóc sincer o no paro de mentir,
no preguntis... que ja s’està fent clar.

Si caic al carrer mort de fred,
en tinc prou amb les teves abraçades.

Si no menjo ni tinc set,
serà que no trobo aquelles mirades.

Si escolto silencis a cada racó,
busco la teva veu en la llunyania.

Si faig teva cada cançó,
ja no m’escolta la melancolia.

Si no em trobo al mirall,
vull les teves mans al meu rostre.

Si em desfaig a cada tall,
vull caure sota el teu sostre.

Si no trobo ulls per escriure,
diguem petons que no s’han acabat.

Si ploro o no paro de riure,
que sigui al teu costat.

Marc Riera