MARC RIERA

Una nit amb hora no és nit,
un llit amb despertador és una rutina que es vesteix del revès.

La prohibició d'uns pares davant d'un/a adolescent, ha d'estar sempre argumentada, i més si el fill/a és major d'edat. El prohibir per prohibir té unes conseqüències pitjors ja que la solució que trobarà l'afectat i/o afectada farà múltiplicar el gamberrisme, només, pel fet injust de dir un "no" perquè sí.

Ella tenia 20 anys, el seu pare acabava de fer els 50, va conèixer una noia, sí una noia. Van començar a sortir juntes, a ajuntar-se les mans, a besar-se en públic, davant les amigues. Eren del mateix sexe, ho tenia clar, desitjaves estar juntes. Joves com eren, segures com ho tenien. Perquè no? aquesta era la pregunta. Perquè no?. I aquesta pregunta ressonava per l'habitació de la Júlia cada nit, quan abans d'anar a dormir, el seu pare ja no li feia el petó el front.

No ho va acceptar, això de que la seva filla li agradés una persona del mateix sexe, no li entrava el cap. I un amic seu li deia: què vols? qué la teva filla es copuli el primer engominat que es trobi a una discoteca? qué? qué vols? que se la fotin entre 3 quan porti unes copes de més? i el pare de la Júlia marxava amb els comentaris del seu amic que li ressonàven com si un interrogant es posés davant seu.

Un dia, la Júlia va anar al mar, sempre que tenia moments de màxima sensibilitats (per bones o no tant bones noticies o sensacions) marxava a escampar les preguntes per l'horitzó. I aquella tarda, l'horitzó li va respondre amb ràbia. La Júlia va entendre que el seu pare no l'acceptava, que el seu pare no la volia per ser qui de veritat era, no la respectava, no confiava amb ella. Va decidir no tornar a una casa on el respecte i la confiança no eren per ella.

I, en aquest punt de l'història, estimats lectores (i, sobretot, estimades lectores), podeu buscar els finals que l'imaginació o la realitat us pugui brindar, però comprovareu que la injústicia de la prohibició sense justificació, no aporta cap final feliç, sobretot per qui l'aplica.

Quins rellotges tenen amo?
Qui condueix sense mirar?
Quines mans han tancat l'hora de marxar?
Quines paraules que ja no saben parlar.

Quina porta tancada,
cop a la taula, pany sense claus,
quina boca sense donar la cara
quins ulls sense mirada,

Quina habitació sense llum,
et faig cas a tu o a mi?
llibertat amb barrera, carretera amb fum,
Quin present d’abans d’ahir.

Quin dia sense nit,
manta de secrets, dir i no dir,
quina por que corre dins un llit,
Fora crits, cara descobert ,prohibit prohibir.

Marc Riera