MARC RIERA

Cadascú amb el seu to de veu, però tots intentem alçar-la per ser escoltats, perquè necessitem qui ens escolti, qui ens comprengui. I qui no intenta alçar la veu, és perquè ha perdut les ganes de ser escoltat, o perquè l'han escoltat massa.

Una persona que no sap escoltar no sap parlar. I la persona que sap parlar és perquè porta molt temps escoltant atentament. Parlem massa? ens sabem escoltar? La nostra veu no crec que tingui interès si no hi ha una altra veu que l'escolti.

I el silencis? els sabem cultivar? ens fan por? no creieu millor un bon silenci que unes paraules sense interès. El silenci deixa espai a les mirades, a acariciar els somriures, a provar l'olor d'unes plantes, a recrear-nos amb el so d'un bon vi quan cau a la copa. Els silencis ens deixen escoltar les abraçades, les pases d'uns tacon que s'acosten, el tacte de la pell, la calor d'un bon mati, el fred d'una bona nit, les agulles d'un rellotge que ens descriu el dia.
El silenci és la melodia de l'imaginació, la lletra només depen de tu.

Marc Riera