MARC RIERA

T’imagines que els avions circulessin pels carrers de la ciutat i els cotxes volessin d’un País a un altre?

A vegades les coses són així, sentim coses que no sabem perquè les sentim, però les sentim així. Sovint hi ha més cotxes que volen i avions que van pel carrer, perquè hi han moltes coses que no entenem ni entendrem mai, perquè els sentiments són com els carrers que fan circular avions i com els cels que fan volar cotxes i alguna que altra moto.

M’estàs entenen? És igual si no m’entens però t’agrada el que escoltes en aquestes lletres. Això passa molt, que no ho entens però t’agrada.

Un amic meu li agrada molt anar a les exposicions dels quadres més estranys i a les pel·lícules en versió original. N’hi és entès en quadres, ni sap cap altra llengua que no sigui el català i una mica de castellà. Però no l’importa no entendre res, el que l’importa és que l’hi agradin les coses que veu, com més estranyes millor, com més lluny les senti millor, perquè diu que el transporten en altres mons...

A vegades és millor no entendre res, perquè quan ho entens, vols marxar ben lluny perquè et sents enganyat i vols tornar a ser un nen de quatre anys i no saber res de res. Per això, sovint creus que és millor no preguntar i saber que sempre, per molt que preguntis, sempre seràs innocent, però val fer-se d’innocent que no pas ser-ho. Potser el que estar convençut de què és el menys innocent, és el que ho és més.

Tinc un altra amic que ho pregunta tot i que sap moltes coses, però és el que sempre es queixa i pateix més. Sempre ens estar avisant que en qualsevol moment pot passar no sé quina desgràcia... Un dia m’estava ajudant a ordenar uns documents i es va grapar el dit gros.

No sé si has entès alguna de les paraules que llegeixes o que et llegeixen, però com té dit, és igual, i que m’és dona, el més important és que t’agradi el que estàs escoltant!

Marc Riera Margarit