MARC RIERA

La millor nit és la que sempre ha d'arribar,
la que mai arriba,
la que sempre vols que arribi,
la que sempre has somiat que ha arribat,
la que va arribar i va marxar,
la que és més clara que el dia,
la que substitueix la foscor pels teus ulls.

Marc Riera

El parc d'atraccions on passejaves
els sentiments ha tancat,
els llums s'han apagat dins teu
i els paisatge són un dibuix del passat.

El piano ha deixat de tocar i
només sona la melodia que es va deixar,
la font de la plaça s'ha oxidat
i és un passadís de pisos que mai podràs entrar.

La llunyania que creies recordar
s'ha oblidat de les carreteres,
i el temps és un rellotge que ha fet tard,
una pell sense carícies ni moviments.

Marc Riera

Que estigui lluny
la llunyania,
que els avions
facin volar les carícies,
que no s'adormi el dia
i la nit sigui la veu de les teves notícies.

Que siguin
més curtes les carreteres,
que s'allarguin i les abraçades
en les esperes de les meves tornades.

Marc Riera

Podríem fotografiar tots els carrers que ens agraden més de la ciutat, fem fotocopies i les pengem a les habitacions dels amics més mandrosos per quant els faci mandra anar a donar un vol.

Marc Riera

Avui no és ahir ni demà,
avui és un carrer sense sortida,
l'entrada del que no sé que passarà,
una veritat que sembla mentida.

Avui fumo moments, miro presents,
ganes de tenir ganes de tu,
un ram de sentiments
a les mans de ningú.

Avui que em miro el mirall,
que ploro les teves llàgrimes,
que acaricio cada detall,
que escric i s'acaben les pàgines.

Avui que tanco la porta al passat,
que no tinc més finestres que les teves mirades,
que cauen núvols a la ciutat
i m'aturo a totes les parades.

Avui que s'acaba i encara no ha començat,
avui que els rellotges corren al revés,
avui que les hores s'han aturat
i un que es mira, ja no és el que és.

Avui que la melodia són els teus llavis,
que em faig vell sense saviesa,
que guardo llàgrimes en els armaris
i escric cada detall de la teva bellesa.

Avui que es fa de nit sense haver sortit el sol,
un viatge sense recorregut,
un mocador com ha consol,
una que pena deixa cec a un mut.

Avui que acabo aquest vers,
que ressuscito sense llit,
despert i pervers,
pujo la falda a la nit.

Marc Riera Margarit

Alguna nit...
podríem pintar petons en les façanes de les esglésies de la ciutat, després deixem una nota on informem que nosaltres (encantats de la vida) ja pequem per ells que no poden.

Marc Riera Margarit

A primera hora de la nit
arribo tard per ser el primer,
en dir-te el que t'escric,
en posar en els llabis el paper
que vola pel teu carrer.

A la font de qualsevol ciutat
t'espera un record que em construit,
la plaça que sempre t'ha esperat,
el rellotge que mai ha escrit
el minut etern que guarda el teu llit.

A la llibreta que s'ha quedat sense pàgines
dibuixo la teva silueta, com un espía,
dormir i no dormir sense pijames,
jo poso la lletra, tu la melodia,
jo tanco la nit, tu obres el dia.

Marc Riera

Quina estació sense tren,
quin despertador sense minuts,
quin cos que es ven,
quines paraules pels muts.

Mogrons a les dents, clitoris amb llimona,
vena als ulls, carícies sense destí,
la teva boca que m'ensabona,
els meus dits que no et paren de reseguir.

Marc Riera

Escolto el piano de la veina,
no he dormit ni vull dormir,
tinc una paraula d'espina
per clavar-te el que et vull dir.

No trobo la frase ni el paper,
ni la força, ni la lletra, ni el balcó
on llençar el que somiaré
quan m'enfonsi a la teva passió.

Intento descansar sota els teus llavis
que somio atrapar aquesta nit...

Marc Riera

El dia s'acaba
i una gata desafia els cotxes a la diagonal,
m'entres una parella fa l'amor amb un llit de sal,
la teva boca corre per sobre del bé i del mal.

El dia s'acaba
i uns ulls ploren distàncies a l'aeroport,
m'entres un viatger es queda a port,
disparo mirades a la teva sort.

El dia s'acaba,
i una carta d'amor arriba a una altra direcció,
m'entres un record ressuscita en una cançó,
somio la teva pell nua a les aigues del port de maó.

El dia s'acaba,
i unes idees omplen papers humits,
m'entres les paraules ressegueixen els teus dits
i els meus llabis que et donen les bones nits.

Marc Riera