80.174.174.153 4096 4246 Els dies passen, les nits també -algunes amb somnis i d'altres amb malsons- com els mateixos dies. Això és així, va així, funciona així, o potser, amb mi funciona així. Però no m'acostumo a un paisatge nítid i clar, a un rellotge tranquil, a un carrer on passejar amb calma. No en sé, i com més m'hi esforço més lluny estic d'aquest carrer i acabo enmig d'una autopista plena de cotxes negres que passen sobre meu. Dissimulo gests per tenir les mans al seu lloc, fins i tot trec la llengua, sento somriures, i després sento la vida abraçant la meva ànima, xiulant en veu alta, però l'aire sec apaga el crit per tornar al silenci nerviós. En construcció. Així ho sento, a la meva pell, als meus ulls, a les meves -poques- arrugues, al meu cabell, en els meus pensaments, als meus sentiments, als meus dits, en construcció em trobo. Només cal saber construir, agafar bé les mides, no deixar-se ni un pam per començar de nou cada vegada que faci falta, i saber que millor està en construcció que creure haver-ho construït tot el que un s'esperava. I el un servidor s'espera és estar sempre en construcció, si us plau, en construcció. A vegades no sé que fer, a vegades ho faria tot de nou, però faig, vaig fent, amb l'esperança de saber maquillar el mirall que em miro, amb l'esforç d'aturar passats que s'instal-len sense permís al racó d'un dia que no començo i acaba ben aviat. La seguretat sempre està dins d'una gran inseguretat, i n'hauré de visitat moltes per estar segur de més coses, tot i que, aparentment, no li direm a ningú, no sigui cas que es copii la tècnica i acabi assegurant-se una inseguretat de luxe. Tothom diu que he fet anar molt ràpid el calendari, i a mi em sembla només començar a saber fer avançar les agulles del rellotge. Però es tracte d'avançar, segons a segons, minuts contra minuts, i fer de les hores, les nits més intenses, els dies més vius, i treure tota la força de cada paraula, de cada llàgrima, i fer-la viure com una pena que és l'excusa perquè a cada plor, neixi un somriure etern. Marc Riera Margarit marcriera@benmirat.net 0 2009-10-28T23:04:27Z 2009-10-28T23:03:00Z 398403 carta-anonima-d-un-dia-mes- 2009-10-28T23:04:27Z 1 1 2009-10-28T23:04:27Z 80.174.174.153 4096 4246 La carretera crema i jo camino descalç, el paisatge és invisible i jo el pinto a les fosques. El mirall es trenca i jo sóc un petit fragment de metall escampat pel terra dels peus de la ciutat. Voldria callar i escoltar calma, voldria tocar i acariciar calma, Voldria caminar i trepitjar calma, voldria escriure i llegir calma, Voldria dormir i somiar calma, voldria dir veritat i mentir calma, Voldria somriure i sentir calma, voldria fugir, poc a poc, cap a la calma. Marc Riera Margarit 0 2009-10-13T21:26:54Z 2009-10-13T21:26:00Z 391132 una-mica-calma 2009-10-13T21:26:54Z 1 1 2009-10-13T21:26:54Z 80.174.174.153 4096 4246 <em>Quan creies que dormia sota aquells trons de la ciutat, estava despert per notar les teves mans delicades tapant les meves orelles, per fer de la ciutat un silenci: el teu somni. </em> Et veuré aprop quan marxis ben lluny, sentiré la teva veu quan callis, t'escriuré quan deixis de llegir, et regalaré els dies quan cremis nits. Veuré futur quan et cregui en el passat, arribaré d'hora quan arribis tard, construiré minuts quan desfacis segons, cridaré el teu nom quan ja no et diguis igual. Marc Riera Margarit 0 2009-10-11T00:23:21Z 2009-10-11T00:22:00Z 389901 somnis-contra-roca 2009-10-11T00:23:21Z 1 1 2009-10-11T00:23:21Z 80.174.174.153 4096 4246 Com si els carrers circulessin enrere, com si les persianes es tanquessin quan es volen obrir. Com si la sala d'espera perdés l'espera de no parar de sentir. Com si en un parpelleig els ulls no es poguessin tornar a obrir. Com si la solitud sigués el millor enemic de la teva companyia. Com si no tingués millor abric que la melancolia. Marc Riera Margarit 0 2009-10-08T20:13:45Z 2009-10-08T20:13:00Z 388998 dema-quan-era-ahir 2009-10-08T20:13:45Z 1 1 2009-10-08T20:13:45Z 80.174.174.153 4096 4246 Parlava sola, somiava sola, dormia sola, cantava sola, caminava sola, escoltava sola, mirava sola, tocava sola, i en la solitud, l'acompanyava la solitud. Em vaig adormir en el millor lloc, i ara els teus pits són el meu somni, el teu somni el meu objectiu, una carretera llarga, fosca i estreta. Em vaig quedar en aquella estació on encara t'esperen les ganes del cap de setmana en secret, unes mans plenes de carícies. Em vaig posar a escriure i et vaig llegir, les mirades eren viatges sense tornada, els silencis parlaven sols, la solitud de cadascú en dos cossos units. Marc Riera Margarit 0 2009-10-07T20:55:58Z 2009-10-07T20:55:00Z 388466 records-prioritaris 2009-10-07T20:55:58Z 1 1 2009-10-07T20:55:58Z 0.0.0.0 4096 4246 Tot es comença a moure, com un gran terratrèmol, només és el meu cos, però veig el paisatge com es distorsiona i canvia de colors. No m'he pres res, he dormit massa potser? et trobo molt a faltar, però no tant per canviar el món amb una mirada. Però és el meu món que canvia de colors i tremola, tinc por, angoixa, em toco les mans, acaricio una carta que diu que no tornaràs, faig un petó a la porta - que està més seriosa que mai-. Surto per la finestra, pujo a buscar-te i salto. Salto més allà on no es pot veure quan no saps on cauràs, on t'ofegueràs... Allà on els somnis es trenquen amb una mil·lèsima de segon... I em desperto enmig de la mar, un son m'ha portat molt lluny de terra, i un somni m'ha fet arribar als teus ulls. Marc Riera Margarit 2 2009-05-19T12:28:44Z 2009-05-19T12:28:00Z 324664 2009-08-11T03:12:14Z terratremol 2009-05-19T12:28:43Z 1 1 2009-08-11T03:12:14Z 0.0.0.0 4096 4246 Ahir, quan vas marxar vaig voler que tot comencés, i en aquest inici de somni es va acabar poder dormir. Marc Riera Margarit 0 2009-05-14T11:18:44Z 2009-05-14T11:18:00Z 322438 ahir 2009-05-14T11:18:44Z 1 1 2009-08-04T18:25:36Z 0.0.0.0 4096 4246 Crides, els carrers s'enfonsen, es trenquen els vidres, les llàgrimes, les bombetes, exploten les finestres, es parteixen totes les meitats, les paraules tremolen, els papers marxen volant, el vent s'escapa pel balcó, cauen les samarretes estripades, i de cop i per un cop: SILENCI. I la pluja neteja les mirades. Marc Riera Margarit 0 2009-04-22T21:58:02Z 2009-04-22T21:56:00Z 312418 de-cop-per-cop 2009-04-22T21:58:02Z 1 1 2009-04-22T21:58:02Z 0.0.0.0 4096 4246 Començo a resseguir paraules sota la pluja, i no puc deixar de resumir converses de gotes que mullen el teu cabell. Et proposo una conversa, sota la pluja, despullats, a l'estiu no fa fred, ens diem tot el que ens hàgim de dir, de cos a cos, només entre les gotes que ens mullen llavis per estrenar, somriures per plorar, llàgrimes per somiar. Marc Riera Margarit 1 2009-04-01T08:40:21Z 2009-04-01T08:39:00Z 303321 2009-08-11T04:36:02Z sota-pluja 2009-04-01T08:40:21Z 1 1 2009-08-11T04:36:02Z 0.0.0.0 4096 4246 Vas tancar la porta, i dins es van quedar les finestres obertes, els calaixos pel terra, els papers humits escampats per les llàgrimes que encara cauen en el mirall que vas trencar. Vas tancar la porta, deixant uns ulls sense mirades, un cos sense pell, una ma alçada, uns llavis més tallats que mai. Vas tancar la porta, i els carrers es van separar, deixant un asfalt d'il-lusions per descobrir, una senyal de prohibit el pas. Marc Riera Margarit 0 2009-03-09T21:39:50Z 2009-03-09T21:39:00Z 292363 porta-tancada 2009-03-09T21:39:50Z 1 1 2009-03-09T21:39:50Z