80.174.174.153 4096 4246 La Marta va pujar per l'escala de l'estació sense calces (ni tanga). Tothom li va poder veure el que ella va voler ensenyar. Eren les 9 del vespre, l'estació anava plena, les escales es posaven d'acord per mirar en el mateix punt. La Júlia va pujar per l'escala de l'estació amb tanga i una falda blanca amb una tela tant prima que es podia descriure el degradat del lila amb el groc de la roba interior. Eren les 9 del vespre, l'estació plena com cada dia en aquella hora, i tots els ulls volien encertar aquell color lila tenyit. A les 9:03h la Marta i la Júlia van coincidir al final de l'escala mecànica. Es van aturar m'entres tothom passava pel seu costat, amb rapidesa per no perdre la costum. En el mateix moment, la Júlia es va treure el tanga, li va donar a la Marta, sense dir-se res, la Marta se'l va posar, suaument, que tothom ho pogués veure, i tothom ho veia, tot i que ningú s'aturava, com atrevir-se! A les 9:13h van coincidir en aquell parc que queda a les fosques a les vuit de la tarda. Sense dir-se res es van començar a tocar. Les mans als llavis, els llavis a la vulva, la vulva a la vulva, la vulva als llavis, les mans als pits, els pits a la vulva, els mugrons a la llengua, la llengua a la vulva, la boca oberta, la vulva com la boca, els ulls tancats de plaer, els gemecs a la orella, la llengua al clítoris... I quan sumaven orgasmes sota la lluna (que no estava plena), es van encendre uns focus inesperats de les faroles que feia mesos estaven per reparar. Una rotllana de mirades (un centenar) rodejava els dos cossos. El parc es va il-luminar i 100 vulves es van humitejar. Marc Riera Magarit 1 2009-10-06T21:08:38Z 2009-10-06T21:08:00Z 387877 2009-10-07T06:39:51Z coincidencies-al-parc-de-nit-i-sense-llum- 2009-10-06T21:08:38Z 1 1 2009-10-07T06:39:52Z 80.174.174.153 4096 4246 La noia del tren es va adormir jugant amb la ràdio que li van regalar quan tenia 4 anys... Aquest matí s'ha despertat a les set com sempre, amb el temps calculat s'ha dutxat, quan el sabó penetrava l'entrecuix, s'ha masturbat (intentant posar sal a la primera acció rutinària), s'ha pentinat (amb molta força), ha esmorzat (torrades amb mel), no ha llegit el diari (només hi ha dibuixat rostres sense ulls sobre les columnes d'opinió), ha preparat tots els papers (posant una foto de la seva gosa entremig), s'ha oblidat de posar-se la roba i ha sortit al carrer. Pel carrer, el mateix fred de cada dia, les mateixes mirades de cada matí, els mateixos gests rutinaris, i només ella s'adona que s'ha deixat de posar la la roba, que va despullada pel carrer. Marc Riera Margarit 0 2009-10-05T23:37:45Z 2009-10-05T23:37:00Z 387477 la-noia-del-tren-despullada 2009-10-05T23:37:45Z 1 1 2009-10-05T23:37:45Z 80.174.174.70 4096 4246 No hi ha temps per perdre temps, les hores que es discuteixen amb els minuts abraçen segons per veure't somriure. No hi ha temps per comptar el temps, que tarda el rellotge en recuperar les llàgrimes dels records i els llavis del futur. No hi ha temps per agafar el tren i parar l'hora de l'estació quan em vas abraçar per primer cop i es va aturar tot menys les agulles que amenaçen en seguir girant pel mateix recorregut. No hi ha temps per guanyar temps, cada mirada que ressegueix el meu dia son els ulls que t'apagaran la nit. Marc Riera Margarit 1 2009-09-15T21:52:32Z 2009-09-15T21:45:00Z 377292 2009-09-15T22:05:45Z el-temps-s-acaba-perdoni-n-tristesa- 2009-09-15T21:52:32Z 1 1 2009-09-15T22:05:46Z 0.0.0.0 4096 4246 Enmig de l'estació només quedem tu i jo. La majoria de l'humanitat estarà fent la migdiada amb un ventilador al costat. El tren arriba tard i els teus mugrons senyalen una samarreta marcada per la temperatura interior que el teu cos no pot dissimular. Sues. I la suor et mulla el coll, i no vols que et vegi com sues, però no ho puc evitar. De cop, agafes una ampolla d'aigua i te la tires pel cap deixant que l'aigua tingui el luxós recorregut fins a deixar molls els teus pits. Es marquen, i et veig més despullada que si estesis sense roba. Penso en comprar un suc i tirar-te'l per sobre. Penso en beure't sencera. Penso en uns llavis sobre els teus mugrons. Penso en canviar el color de la teva camiseta de tirants, que ara és vermella. Penso en... però et treis els sostens sense treure't la samarreta, em mires, i em dius "començo a tenir calor" i em quedo sense paraules, però vinc, seiem junts al banc, el tren segueix sense arribar, i no vull que arribi mai. No m'atreveixo a dir-te res i tampoc tinc crema per posar-te a sobre. Però ets tu qui m'agafa la ma, i comença el viatge inoblidable de la passió, aquell que no es pot fer amb tren. La ma al coll, als llavis, baixant una altre vegada cap al coll, passant enmig dels dos pits, acariciant la cintura, s'endinsa dins la samarreta, ara va pujant, cap a la dreta, començo a notar el volum del teu pit dret, lentament, com cau la calor a l'estació, les meves mans a les ordres de les teves. Però, un so des del túnel s'acosta, arriba el tren en el pitjor moment. Em mira, la miro. No ens diem res, entren a l'últim vagó, fem transbord per agafar un tren amb un destí més llunyà, comprem un bitllet a França, el paga ella. Seguim sense dir res. Entrem a la cambra del vagó. Segueixo sense atrevir-me a dir res. S'arrenca la samarreta. S'arrenca la faldilla i el tanga. Queda amb la roba estripada. Una veu anuncia que el tren començarà a avançar, i el viatge només acaba de començar... Marc Riera Margarit 0 2009-04-23T17:26:24Z 2009-04-23T17:25:00Z 312784 calor 2009-04-23T17:26:24Z 1 1 2009-04-23T17:26:56Z 0.0.0.0 4096 4246 Ha entrar un noi amb una guitarra, s'ha posat a cantar la mateixa cançó que va sonar quan ens vem dir "fins aviat". Un home li diu a un nen que vigili amb les noies, que no totes són tant bones com semblen. I penso en aquella vegada que em vas clavar una bufetada perquè jo havia fingit desmaiar-me enmig de la plaça Catalunya. Una nena ha començat a dibuixar en el vidre amb els dits alguna cosa així com una casa amb barret (que no una casa de barrets). Després ha continuat amb paper de quadricula i amb llapis de punta, només dibuixant ombres. I semblaven les mateixes que et van absorbir. Una dona s'ha assegut al meu costat a la penúltima estació. M'ha fet pensar amb tu ja que portava el mateix perfum. La pròxima parada era l'última, la mateixa que la que vas marxar. PD: I' executiva agressiva es descorda un botó i se li endevina una camiseta que a tu et quedaria millor. Marc Riera 2 2008-07-28T14:34:45Z 2008-07-28T14:32:00Z 180638 2009-08-25T11:43:27Z proxima-estacio-tu 2008-07-28T14:34:45Z 1 1 2009-08-25T11:43:28Z 0.0.0.0 4096 4246 La seva solitud es diu passió, la seva llibreta, papers de poemes, el seu dia, una copa per beure, la seva nit, un vestit per despullar. Marc Riera 0 2008-05-27T21:11:30Z 2008-05-27T21:09:00Z 151307 la-noia-del-metro 2008-05-27T21:11:30Z 1 1 2008-05-27T21:11:30Z 0.0.0.0 4096 4246 A l'hivern i tot el viatge menjant gelat, concretament 3 cucurutxos. Només ella sap capitanejar la suavitat que mou la llengua a desfer el gelat. Penso que voldria ser el gelat, ella, imagino que pensa com ho penso, i em mira, tot el viatge, com si no hi hagués més paisatge que el recorregut del gelat i una mirada. Sensual, molt sensual. Tanco el ulls mirant-la. I somio com el tren es converteix en una habitació fosca dalt d'un edifici amb vistes a tot el port de la ciutat. I la samarreta negre que porta es converteix amb un vestit llarg de nit, amb el mateix escot, insinuant els mugrons, marcats, quasi a punt de sortir del teixit, però guardant la insinuació. I segueix llepant... Llepant un gelat cada vegada més infinit, un gelat cada vegada més calent, i les meves mans glaçades a punt d'estendre-les per compartir el gelat. Però amb mantenc amb els ulls tancats i l'imaginació oberta només als seus llavis. I arriba la pròxima estació, i el gelat s'acaba i es desfà com una il-lusió que ja no pot tastar la seva saliva... Marc Riera 1 2008-05-20T18:18:55Z 2008-05-21T18:16:00Z 147649 2008-07-26T22:45:18Z gelat 2008-05-21T18:16:04Z 1 1 2008-07-26T22:45:18Z 0.0.0.0 4096 4246 El Joel va recollir a un home d'uns quaranta i pocs a Diagonal amb Via Augusta, aspecte d'empresari, anava amb dues maletes de viatge i un maletí de mà. Només pujar, després d'acomodar les maletes, va treure un bitllet de 500€ i li va dir que seria un viatge llarg, que de moment sortís de Barcelona i es dirigís per anar a Andalusia. Durant el viatge, l'executiu no parava de parlar pel mòbil. Però no eren converses qualsevols: a tothom que trucava els comunicava que l'empresa havia fallit. Que ell marxava de Catalunya i no li veurien més el pèl. Ho havía deixat tot preparat, els diners dels empleats, els dels socis, els dels gestors, tot ho tenia controlat, tot menys el destí del viatge. El Joel li va oferir un cigarro, el nivell de converses que compartien de manera obligada ja havia establert una confiança entre taxista i client. Però va ser quan ja portaven una hora de viatge quan l'empresari (o ex-empresari) va fer la trucada més impactant: a la seva parella, li va dir que ho deixaven estar, que l'empresa havia fallit i ell també, que necessitava estar lluny de tot i de tothom. Tenia més llàgrimes el Joel que el client. Després d'hores de carretera, van arribar a un poblet, prop de Granada. El taxista encara no sap el perquè el va fer aturar allà, però qui paga mana. Tornant, a un servei estació, descansant al cotxe, va trobar un sobre al seient del darrera amb 10 bitllets de 500€. Aquests 5000€ potser era tot el que tenia el senyor que acabava de deixar. Va tornar al poblet perdut i li va donar el sobre que s'havia descuidat. Efectivament, era tot el que li quedava. Marc Riera Margarit 1 2008-05-02T12:47:51Z 2008-05-02T12:43:00Z 137390 2009-08-13T07:24:15Z converses-carretera 2008-05-02T12:47:51Z 1 1 2009-08-13T07:24:15Z 0.0.0.0 4096 4246 Són com els silencis, que tenen la raó, que diuen el que senten i ho fan a la cara. T'expliquen allò que és invisible en el dia a dia, però que és tant important. T'obren els ulls i el quadre és més ampli i el paisatge amb més colors per poder veure-hi tots els matisos. Les distàncies t'ensenyen a allunyar allò que ha d'esta lluny, i t'ensenyen a tenir a prop el que realment necessites. Sempre he pensat que una persona és important si la trobes a faltar quan marxes en un viatge que tens ganes de fer. Jo estic en un viatge atractiu professionalment, però atractiu. Però hi ha una personeta que especialment trobo a faltar. Sé que hi hauran més viatges i que molts seran amb ella, de moment, hauria de saber (a la senyoreta que em refereixo) que al seu costat tinc els viatges als destins més desitjats. PD: D'Aquí mitja hora surt l'avió cap a Galícia, tinc moltes ganes de sentir el seu accent, intentaré impregnar-me per poder-lo imitat. Hi ha una dona que està dormint i ronca molt, tothom la mira però ningú s'atreveix a tocar-la, algú s'atrevirà a despertar-la quan surti el seu avió? Marc Riera Margarit 0 2008-04-18T04:41:10Z 2008-04-18T04:39:00Z 130116 les-distancies 2008-04-18T04:41:10Z 1 1 2008-04-18T04:41:10Z 0.0.0.0 4096 4246 La germana de l'amic de l'amic que acaba de pujar al tren li agrada tancar els ulls i fer veure que dorm i que la seva parella li tapi les orelles pel soroll del tren. L'amiga de l'amiga que acaba de seure fa nits que plora davant del mirall per somriure tot el dia. La psicòloga amiga de la psicòloga que acaba de perdre el tren guarda una capsa de fotografies robades dels seus avis fent-se un petó. El nen que agafa per primer dia el tren sol, mira l'home gran (que porta el bastó per primera vegada) que s'ha adormit amb la boina que li tapa els ulls i pensa que podria ser el seu bastó ja que és del seu mateix tamany i li podria explicar històries de quan era jove. L'adolescent que amaga una fotografia del noi que li agrada a la carpeta de l'escola, descobreix una nova mirada per posar a una nova carpeta i tirar l'antiga. L'amiga de l'adolescent que acaba de baixar a l'estació, recull la carpeta de la seva amiga i truca el noi de la fotografia per anar al cinema. El noi de la fotografia agafa el tren dues parades més endavant, s'adorm a l'última estació i es desperta a la parada que ha agafat al tren, allà hi ha l'amiga de l'adolescent que l'està esperant foto amb ma. Marc Riera Margarit 2 2008-04-10T21:02:28Z 2008-04-10T20:58:00Z 126615 2009-08-27T07:58:14Z proxima-estacio- 2008-04-10T21:02:28Z 1 1 2009-08-27T07:58:14Z