0.0.0.0 4096 4246 Cau per sobre el teu cos una tassa de xocolata. Una altra per sobre la xocolata de sobre el teu cos. No estàs nua, però el líquid et despulla per sobre la roba. Els mugrons amb la samarreta empapada. Et menjo viva per sentir-me viu. Et menges viva i revisc a cada gemec. Caus sobre una banyera de gintonic. Et mulles més amb la suor de la nit. Em mullo amb la teva passió. Comença a ploure sobre una ciutat que cremes... Eren les dues de la nit quan va baixar la persiana de la pastisseria nocturna. Com cada nit, va portar alguna delícia per la seva gossa que patia de colesterol. Just quan es va aixecar de tancar amb clau la sorollosa persiana, va ensopegar amb ell i la tassa de xocolata li va caure sobre l'escot. La gossa es va quedar sense xocolata, ella amb camiseta i uns sostens mullats i amb uns pits que van rebre en bon gust aquell sabor. Ell no va saber reaccionar. Els dos van reaccionar d'una manera torpe, ell intentava ajudar-la netejant amb kleeeeenex, però tampoc podia fer-hi molt ja que era una zona delicada. Ella va pensar que el millor seria treure's la samarreta, ell ho estava somiant. Era estiu, i aquella, sens dubte, era la nit més calenta. M'he deixat un detall que us descric: la samarreta era de color blanc. Ara, negre. De cop va passar la dona que treia el gos cada nit a la mateixa hora i saludava a la pastissera. Aquella matinada va malpensar i no es va atrevir a saludar. Tampoc ho va fer aquell home que sortia a fer un cigarret. Però ella no sentia vergonya, i cada vegada que es netejava la samarreta, la volia tenir més bruta, més molla, per tornar a refregar-se. I quan va sentir aquella sensació i va veure l'home parat, avergonyit, va decidir tirar pel dret. Es va treure la samarreta. I dels seus voluminosos pits li sortia un tros d'un mugró dels sostens, però no l'importava. Li agradava, Li estava agradant aquella situació. Ell no deia res. Només es va atrevir a preguntar "vols que t'aguanti la samarreta?" I allà estaven, ell aguantant una samarreta plena de xocolata i ella gaudint mirant els seus pits empapats. Es va anar excitant, va treure les claus de la seva bossa, va pujar la persiana de la pastisseria nocturna, va agafar una nova tassa de xocolata negre, li va preguntar ella al desconegut, "en vols?" i no va tenir temps a respondre quan ella ja s'havia tirat una nova ona de xocolata per sobre el seu cos. I de la força els sostens van saltar per un carrer que era el centre de la ciutat. Marc Riera 0 2008-10-06T19:53:10Z 2008-10-06T19:43:00Z 210718 xocolata 2008-10-06T19:53:10Z 1 1 2008-10-06T19:53:10Z 0.0.0.0 4096 4246 L'home que puja el tren puntualment, avui l'ha perdut per culpa del despertador. El va comprar nou fa dues setmanes i avui li ha fet una mala passada. No és que no hagi sonat, però quan ha mirat l'hora, posava que eren les cinc de la matinada, quan a la vida eren les set del matí. Però això s'ha adonat quan després de posar-se a dormir de nou, el seu cos s'ha despertat per fer cas a la rutina. Aquesta nit, posarà el despertador amb piles noves. Sonarà a les cinc de la matinada de nou. Es pensarà que està espatllat, que ja són les set. Pujarà les persianes i la ciutat encara estarà sense despertar. Es farà un cafè, sortirà a fumar a la plaça on cada dia i fuma dues hores més tard. Serà allà quan conegui a l'amor de la seva vida. Anys més tard, quan estiguin casats, guardarà el despertador que els va fer conèixer. Més anys més tard, uns lladres entraran a la torra i robaran el despertador. Quan siguin grans, un dels lladres els hi enviarà el despertador i sonarà a les cinc de la matinada. Marc Riera 0 2008-09-14T20:13:30Z 2008-09-14T20:11:00Z 199880 5-la-matinada 2008-09-14T20:13:30Z 1 1 2009-08-04T18:03:55Z 0.0.0.0 4096 4246 No ja ho sé. No ho tornaré a fer. Però no ho puc evitar. Quan veig la porta de l'armari. Quan començo a pensar amb el que faràs quan et trobes amb la teva amiga. M'excita molt. Deixa'm quedar-me una nit més. Jo només em masturbo. I en el fons sé que t'agrada. A tu també t'excita saber que estic amagada a l'armari mirant com ajuntes el teu cony amb el seu cony. Ho intueixo. I cada vegada que mires a l'armari els gemecs són més grans. Això m'encanta. Ara m'estic tocant. No ho puc evitar. Aquesta nit em tornaré amagar per tu. Sempre estaré esperant la nit que em facis sortir de l'armari. Marc Riera 1 2008-09-06T13:06:12Z 2008-09-06T13:05:00Z 196343 2009-08-10T14:03:52Z sortir-l-armari 2008-09-06T13:06:12Z 1 1 2009-08-10T14:03:52Z 0.0.0.0 4096 4246 "Ja veig que no i ets, o que hi ets però no tens ganes de parlar, amb la veu ja em coneixes. Després de dos anys espero que em trobis la veu tant sensual. Estic nua, esperant les teves mans. Sorprès? si, oi? Estic nua i molla. Encara més sorprès? estic nua i molla des de que vas marxar. Tinc un cony que t'espera més obert que mai. Que no vaig voler ni que em toquessis un pit? ja ho sé, però dos anys donen per molt. Que si encara sóc verge? jejej, vine i ho descobriràs. No és que hagi canviat tant, només que t'espero a les cinc de la matinada. Tens 3 hores i uns mogrons per menjar xocolata i nata." Marc Riera 2 2008-08-28T03:27:44Z 2008-08-28T03:26:00Z 192408 2009-08-11T04:09:55Z missatge-al-contestador-piiiiiiiiiiiiiiip- 2008-08-28T03:27:44Z 1 1 2009-08-11T04:09:55Z 0.0.0.0 4096 4246 Aquella nit es va fer de dia tan ràpid com els cotxes que a primera hora ja circulen per arribar els primers a l'oficina. La pluja no queia, però aquell carrer estava ple de gotes, de llàgrimes de la Júlia. Fumant al balcó, amb la música que la ciutat toca quan tothom sembla que dorm però hi ha un altre balcó ple de solitud. I aquella matinada, la Júlia es sentia sola. Després de tants anys coneixent-se a ella mateixa, confirmant que necessitava viure sola per estar bé amb ella mateixa, després de tant temps fent de la solitud el sinònim de la llibertat. En una nit, semblava que tot queia pel mateix balcó. Però just quan la segona moto passava per la finestra de la Júlia, va sonar el telèfon. Era la seva ex-veïna, ex-parella, ex-amiga. Potser quatre o gairebé cinc anys. La Júlia va tirar tot el cendrer al terra quan va sentir la seva veu. Mesos mirant les tecles del telèfon i repetint el número durant tot el dia, tota la setmana, tots els anys, fins la nit que va unir dues solituds, dues veus lliures, dos balcons oberts, dos amants tancant la matinada. Marc Riera 0 2008-08-26T22:58:22Z 2008-08-26T22:57:00Z 191876 tancant-matinada 2008-08-26T22:58:21Z 1 1 2008-08-26T22:58:22Z 0.0.0.0 4096 4246 Sona el despertador. Dutxa sense esmorzar. Camino ràpid. Agafo el tren tard. Obro el mail. Comença la jornada. Una trucada. Una altra trucada. Un missatge. Un altra missatge. Buzón de voz. Feina. Feina a fer feina. Cafè. I cada carícia teva que es desfà com una llàgrima a cada moviment del dia. Marc Riera 0 2008-08-17T02:10:00Z 2008-08-17T02:07:00Z 188034 llagrimes 2008-08-17T02:09:59Z 1 1 2008-08-17T02:10:00Z 0.0.0.0 4096 4246 A l'hivern i tot el viatge menjant gelat, concretament 3 cucurutxos. Només ella sap capitanejar la suavitat que mou la llengua a desfer el gelat. Penso que voldria ser el gelat, ella, imagino que pensa com ho penso, i em mira, tot el viatge, com si no hi hagués més paisatge que el recorregut del gelat i una mirada. Sensual, molt sensual. Tanco el ulls mirant-la. I somio com el tren es converteix en una habitació fosca dalt d'un edifici amb vistes a tot el port de la ciutat. I la samarreta negre que porta es converteix amb un vestit llarg de nit, amb el mateix escot, insinuant els mugrons, marcats, quasi a punt de sortir del teixit, però guardant la insinuació. I segueix llepant... Llepant un gelat cada vegada més infinit, un gelat cada vegada més calent, i les meves mans glaçades a punt d'estendre-les per compartir el gelat. Però amb mantenc amb els ulls tancats i l'imaginació oberta només als seus llavis. I arriba la pròxima estació, i el gelat s'acaba i es desfà com una il-lusió que ja no pot tastar la seva saliva... Marc Riera 1 2008-05-20T18:18:55Z 2008-05-21T18:16:00Z 147649 2008-07-26T22:45:18Z gelat 2008-05-21T18:16:04Z 1 1 2008-07-26T22:45:18Z 0.0.0.0 4096 4246 Una noia mira com miro els culs, els escots, els pits que sobresurten d'una samarreta ajustada, les faldilles curtes, les ungles, les mitges de reixa, els dits entre els cabells, els dits entre els llibres, les cames creuades, els llavis amb un xupa xups, amb i una ampolla de litre i mig, les sabates de tacó que toquen amb el meu seient, una adolescent que es pinta es repassa els llavis, una altra que es recull els cabells, la que es posa bé els sostens, la que no s'adona que se li veu l tanga vermell, la que es puja els pantalons perquè no li miri més, la que entra corrents al tren i li surten els pits entre la brusa, la que envia un sms picant que puc llegir des del meu seient, el que imagino rebre, I la noia que mira com miro, a través dels meus ulls aconsegueix multiplicar la sensualitat de les imatges que jo intento retenir i s'excita, tant, que quan surto de tren em proposa escriure una llista amb totes les imatges que puguem recordar. Després em proposa que les portem a la pràctica... Marc Riera Margarit 0 2008-05-19T20:32:49Z 2008-05-19T20:31:00Z 147167 la-mirada-la-mirada 2008-05-19T20:32:49Z 1 1 2008-05-19T20:32:49Z 0.0.0.0 4096 4246 Era rossa, o morena, com vosaltres preferiu. Va entrar en aquella botiga on sempre havia volgut entrar, la més cara de la gran ciutat. Després de tocar-li 2 millons de les antigues peles, es va decidir a comprar-se un vestit negre per un sopar, aquell que segur arribaria. Va entrar en els provadors amb 4 vestits de nit, no volia que ningú l'ajudés, però quan va veure la dependenta va decidir deixar que opini sobre com li queda el seu com amb segons quina tela. el joc de provocació que clienta i botiguera van provocar, feia que els vestits tinguesin moviments més suaus, focin més negres, amb un escot perfecte, en el punt per no deixar veure els mogrons. Però va ser en un moviment, mirant les dues al mirall, quan se li va escapar un pit pel costat del vestit. No li van fer cas, i ella va seguir provocant moviments que feien entreveure unes cuixes infinites, un tanga vermell que semblava expresament per aquella situació. El joc va arribar a un moment on la dependenta li va dir a la clienta si volia canviar els papers. I aixi va ser, la dependenta es va provar els mateixos vestits que la nostra amiga, i la clienta li deia quin li quedava més bé. I, el vestit que més els hi va agradar a les dues estava estripat, tapant les parts del cos que sempre tenim a la vista i deixen les més íntimes davant del mirall, per ser admirades per les dos. I la persiana es va baixar sola, i el cartell d'obert es va girar a tancat, i els moviments van agafar el vol, i les mans van resseguir el cos d'una i de l'altra, i les espelmes es van encendre en un restaurant on amb dues dones que s'acabaven de conèixer i que van començar la nit amb dos vestit negres iguals, i la van acabar descobrint el disseny de la pell refregant la pell. Marc Riera Margarit 1 2008-04-03T22:42:12Z 2008-04-03T22:39:00Z 123258 2008-04-04T22:16:40Z el-millor-vestit-nit-te-roba 2008-04-03T22:42:12Z 1 1 2008-04-04T22:16:40Z 0.0.0.0 4096 4246 Els homes i dones del temps ho van acertar quan van dir que plouria molt aquella nit. Aixi va ser. Va començar la tormenta a les onze de la nit, com era probable, em vaig quedar sense llum. Vivia en un petit pis al centre que m’agradava tant que ja n’estava buscant un altre. Molts diners per poc i mal aprofitat espai. No només va ser el llum que s’en va anar, sinó que va començar a entrar aigüa al pis fins que es va quedar inundat. Vaig avisar als bombers i els esperava al portal a fora al carrer. Tothom estava com jo mirant com pasava la tormenta. Una noia que venia de lluny però jo la vaig veure ja quan estava la meu portal es va venir a refugiar. Hem va dir que li agradava sortir a correr sota la pluja, però clar, no sota una tormenta. Esperant els bombers vem començar a parlar sense parar mentres l’aigua del pis anava surtin per la porta i pasava la tormenta plovent ja poc. Hem va explicar que estava buscant pis per aquesta zona, i el de cars que estan tots, i jo el de cars i malament que estan tots. Després dep arlar de pisos, vem començar a parlar del què feiem, dels gustos que teniem, de les coincidències i les no coincidències. Vem començar a intercanviar somriures, els bombers no venien, i tampoc i pensava jo amb els bombers. Ens vem asentar sota l’altell de l’escala. Allà parlant i parlant, i rient i rient, i també ens va tocar deixar anar alguna llàgrima perquè una confiança desconguda ens feia explicar els millors i també els pitjors moments que hagim tingut. No ens vem adonar de res, fins que la claror del dia va començar a entrar pel portal. Ella amb el xandall, jo amb les sabatilles. Ja no hi havia aigua al pis, encara plovisquejava una mica, i els bombers que han tingut molta feina aquesta nit. La vaig convidar a esmorzar, després a dinar, després a canviar del sofà al llit i el cap de setmana sense sortir del pis, no sigués que estés plovent. Un amic d’aquests que lliguen per la làvia que tenen, amb el posat de poeta urbà, em va dir que ell podia estar en el lloc més fastigós de la ciutat i amb la noia més preciosa, i aquell lloc tan fastigós es convertía en el millor dels racons. El que tota la vida portarà l’escenari d’aquelles abraçades que mai més es repatiran. I, aquell cap de setmana després de la tormenta, vaig poder estar en el millor dels racons que un pot estar. La millor companyia que podia tenir, què importa el petit i runyós pis si tens una mirada especial amb una boca que t’acaricia? Escric aquesta carta desde una casa que no té rés a veure amb el piset petit i runyós, en una nit de tormenta, en una nit de solitud, sense bona companyia i pensant amb la noia que em vaig deixar escapar en aquell pis que donaria tormentas per poder-hi estar. Marc Riera 2 2007-10-08T12:09:15Z 2007-10-08T12:09:15Z 41420 2009-08-11T05:14:24Z sota-tormenta-si-us-plau 2007-10-08T12:09:15Z 1 1 2009-08-11T05:14:24Z