2008-07-23T17:14:00+02:00 marcriera http://lacomunidad.elpais.com/usuarios/marcriera http://lacomunidad.elpais.com/marcriera/2008/7/23/melancolia 2008-07-23T17:47:52+02:00 2008-07-23T17:15:52+02:00 marcriera http://lacomunidad.elpais.com/usuarios/marcriera <p>El parc d'atraccions on passejaves<br /> els sentiments ha tancat,<br /> els llums s'han apagat dins teu<br /> i els paisatge són un dibuix del passat. </p> <p>El piano ha deixat de tocar i<br /> només sona la melodia que es va deixar,<br /> la font de la plaça s'ha oxidat<br /> i és un passadís de pisos que mai podràs entrar. </p> <p>La llunyania que creies recordar<br /> s'ha oblidat de les carreteres,<br /> i el temps és un rellotge que ha fet tard,<br /> una pell sense carícies ni moviments. </p> <p>Marc Riera </p> http://lacomunidad.elpais.com/marcriera/2008/7/22/comprimit-a 2008-07-22T19:47:06+02:00 2008-07-22T19:47:06+02:00 marcriera http://lacomunidad.elpais.com/usuarios/marcriera <p>Estava jugant a les caniques, un matí d'esbarjo es va adonar que només volia jugar amb nenes, després va descobrir que el millor joc era col-locar les caniques entres les cames, dins les faldes d'elles. </p> <p>Marc Riera </p> http://lacomunidad.elpais.com/marcriera/2008/7/21/t-estimo-molt-pero-mes-m-estimo-mi-2 2008-07-21T20:12:58+02:00 2008-07-21T15:22:31+02:00 marcriera http://lacomunidad.elpais.com/usuarios/marcriera <p>Això que diuen els estimables enamorats a les seves (o seus) respectives parelles de "cada dia t'estimo més" és una trampa. Perquè si "cada dia t'estimo més", ahir no t'estimava tant, i abans d'ahir menys, i ara que t'ho dic t'estimo una mica, però demà més i no del tot perquè sempre et podré estimar més, per tant, sempre t'estaré estimant poc.</p> <p>Les floretes, com gairebé sempre, imprecises i incertes.</p> <p>Marc Riera Margarit </p> http://lacomunidad.elpais.com/marcriera/2008/7/14/petita-llibreria 2008-07-14T23:56:31+02:00 2008-07-14T23:56:31+02:00 marcriera http://lacomunidad.elpais.com/usuarios/marcriera <p>Quan el vaig conèixer, ell tenia 23 anys. Des dels 19 que estalviava per tenir prous diners per editar-se el seu llibre de poemes. Evidentment que va enviar manuscrits a les editorials, però no hi va haver sort. Per tant, es va autopublicar el seu llibre de poemes.</p> <p>Vaig conèixer aquesta història quan vaig entrar a treballar a la llibreria del meu barri. Ja em van avisar, cada dimecres venia el poeta a veure els llibres que s’han venut.<br /> I, així va ser, el dimecres apunt de tancar la llibreria va venir a veure els resultats. Es va posar molt content perquè n’havia venut tres en una setmana.<br /> Se’m va posar a parlar ja que va veure que era nova. Ja teníem la reixa mig abaixada perquè no entrés ningú més, per tant, vem sortir tots junts. Ell també tirava avall com jo, i em va convidar a prendre algo. Primer li vaig dir que no, però em va insistir dient-me que era un pobre poeta que aquell vespre estava content perquè havia venut el que no venia durant setmanes, i ho volia celebrar amb una llibretera preciosa.<br /> Hem va convèncer ràpid.<br /> Vem anar en un bar a prendre una copa, i després algunes moltes que no vaig arribar a poder contar. Hem va portar a casa. Jo anava fatal i no recordo res més que em va portar fins el llit i entre la manta i va deixar un poema que va escriure la mateixa nit, amb una nota que deia que feia entendre que amb aquest estat ell no volia res. Es veu que jo mi vaig tirar a sobre...</p> <p>Hem vaig llegir el poema en un matí que semblava nit.<br /> Feia tard a la llibreria, però no sabia si corria per arribar d’hora o per les ganes que tenia de llegir-me els poemes del jove poeta.</p> <p>Aquell dissabte estava pleníssima i els encarregats em van fer mala cara. Hi havia molta feina, i jo, només mirant des del mostrador, la prestatgeria on hi havia el llibre.<br /> Només tenia ganes de que tothom marxés i tingués un moment, encara que fos per llegir-me’n un.</p> <p>Un client molt enfadat em va demanar un llibre que fa temps havia encarregat. Jo li vaig dir que es calmés que ara li anava a mirar. Però es va posar encara més furiós i m’anava cridant dient que, com que era nova, no sabia on eren les coses i no trobava res.<br /> Li vaig trobar el seu maleït llibre i li vaig tirar amb mala llet al mostrador. No li va agradar. Es veu que era un client molt important de la llibreria.<br /> El jefe va veure l’acció i em va fotre fora al carrer de pet. </p> <p>A mi m’era igual que m’haguessin fotut fora. Volia llegir tan sols, encara que fos un poema. No sabia res d’aquell noi. Només que aquesta, és l’única llibreria on es podia trobar el seu llibre.</p> <p>És tard, són les quatre de la matinada. M’acabo de llegir el llibre. Estaà dormint després d’una nit de “algo més que sexe”.</p> <p>Aquest vespre el timbre a sonat inesperadament amb un llibre a la porta i un jove poeta mirant els ulls... d’una manera... diferent, especial.</p> <p>Marc Riera Margarit</p> http://lacomunidad.elpais.com/marcriera/2008/7/2/3-bons-costums 2008-07-02T23:18:51+02:00 2008-07-02T23:18:50+02:00 marcriera http://lacomunidad.elpais.com/usuarios/marcriera <p>-Acariciar d'amagat la primera fotografia que vas tenir d'una noia i veure els anys en el marc.</p> <p>- Pensar les paraules que més t'agrada sentir, després les que menys t'agrada que et diguin i dir el que vulguis...</p> <p>- Decorar tota l'habitació que has deixat buida de casa els teus pares amb els vinils que ells escoltaven, il-luminar-la amb llums de neó, convidar-los i que es queixin els de la discoteca de sota.</p> <p>Marc Riera Margarit </p> http://lacomunidad.elpais.com/marcriera/2008/6/30/viatge-1 2008-06-30T23:36:51+02:00 2008-06-30T23:36:51+02:00 marcriera http://lacomunidad.elpais.com/usuarios/marcriera <p>Que estigui lluny<br /> la llunyania,<br /> que els avions<br /> facin volar les carícies,<br /> que no s'adormi el dia<br /> i la nit sigui la veu de les teves notícies. </p> <p>Que siguin<br /> més curtes les carreteres,<br /> que s'allarguin i les abraçades<br /> en les esperes de les meves tornades. </p> <p>Marc Riera </p> http://lacomunidad.elpais.com/marcriera/2008/6/18/paraules 2008-06-19T00:24:36+02:00 2008-06-18T23:59:21+02:00 marcriera http://lacomunidad.elpais.com/usuarios/marcriera <p>Hi han vegades que les paraules es bloquegen,<br /> els llavis es queden tremolant,<br /> les lletres no aconsegueixen unir-se,<br /> i les frases precises queden més lluny que mai. </p> <p>La boca es queda seca, només hi ha silenci,<br /> les paraules són transparents,<br /> i la llengua és el petó entre dos lletres,<br /> el punt i a part d'una conversa que neix. </p> <p>Marc Riera</p> http://lacomunidad.elpais.com/marcriera/2008/6/12/malament 2008-06-12T13:29:30+02:00 2008-06-12T13:29:30+02:00 marcriera http://lacomunidad.elpais.com/usuarios/marcriera <p>M’he llevat pensant que en el lloc on vull anar<br /> Ja he fet tard, ja s’ha fet fosc i jo estic en un mati<br /> Que no té llum ni hores per endavant,<br /> Només minuts de somnis que s’han quedat enrere.</p> <p>Marc Riera Margarit</p> http://lacomunidad.elpais.com/marcriera/2008/6/5/arrugues 2008-06-05T20:45:07+02:00 2008-06-05T20:45:07+02:00 marcriera http://lacomunidad.elpais.com/usuarios/marcriera <p>Laberint de sentiments,<br /> somriures del passat,<br /> records de plors,<br /> la saviesa dels paisatges traçats.</p> <p>Marc Riera Margarit </p> http://lacomunidad.elpais.com/marcriera/2008/5/27/la-noia-del-metro 2008-05-27T23:11:30+02:00 2008-05-27T23:11:30+02:00 marcriera http://lacomunidad.elpais.com/usuarios/marcriera <p>La seva solitud es diu passió,<br /> la seva llibreta, papers de poemes,<br /> el seu dia, una copa per beure,<br /> la seva nit, un vestit per despullar.</p> <p>Marc Riera</p>