80.174.174.153 4096 4246 El primer rellotge el vaig perdre entre els teus cabells, encara ara sonen les agulles, distants... El segon rellotge el vaig trobar en un carrer perdut, i dins la paperera hi havia la carta on posava l'hora que vas marxar. El tercer rellotge el vaig robar de la teva distància, i entre pobles, la nit va obrir finestres per donar-nos la ma. El quart rellotge contava enrere quan em posava a córrer, i enmig d'un petó amb tu, les agulles anaven a càmera ràpida. El cinquè rellotge contava amb lletres, era de color calor, i picava a la pell a cada carícia teva. El sisè rellotge brillava quan em miraves, i quan vas aturar el tren, els números van caure sobre un minut de llàgrimes i dos segons sobre aquestes pàgines. Marc Riera Margarit 0 2009-11-11T23:24:15Z 2009-11-11T23:24:00Z 405212 per-perdre-temps 2009-11-11T23:24:15Z 1 1 2009-11-11T23:24:15Z 80.174.174.153 4096 4246 Els dies passen, les nits també -algunes amb somnis i d'altres amb malsons- com els mateixos dies. Això és així, va així, funciona així, o potser, amb mi funciona així. Però no m'acostumo a un paisatge nítid i clar, a un rellotge tranquil, a un carrer on passejar amb calma. No en sé, i com més m'hi esforço més lluny estic d'aquest carrer i acabo enmig d'una autopista plena de cotxes negres que passen sobre meu. Dissimulo gests per tenir les mans al seu lloc, fins i tot trec la llengua, sento somriures, i després sento la vida abraçant la meva ànima, xiulant en veu alta, però l'aire sec apaga el crit per tornar al silenci nerviós. En construcció. Així ho sento, a la meva pell, als meus ulls, a les meves -poques- arrugues, al meu cabell, en els meus pensaments, als meus sentiments, als meus dits, en construcció em trobo. Només cal saber construir, agafar bé les mides, no deixar-se ni un pam per començar de nou cada vegada que faci falta, i saber que millor està en construcció que creure haver-ho construït tot el que un s'esperava. I el un servidor s'espera és estar sempre en construcció, si us plau, en construcció. A vegades no sé que fer, a vegades ho faria tot de nou, però faig, vaig fent, amb l'esperança de saber maquillar el mirall que em miro, amb l'esforç d'aturar passats que s'instal-len sense permís al racó d'un dia que no començo i acaba ben aviat. La seguretat sempre està dins d'una gran inseguretat, i n'hauré de visitat moltes per estar segur de més coses, tot i que, aparentment, no li direm a ningú, no sigui cas que es copii la tècnica i acabi assegurant-se una inseguretat de luxe. Tothom diu que he fet anar molt ràpid el calendari, i a mi em sembla només començar a saber fer avançar les agulles del rellotge. Però es tracte d'avançar, segons a segons, minuts contra minuts, i fer de les hores, les nits més intenses, els dies més vius, i treure tota la força de cada paraula, de cada llàgrima, i fer-la viure com una pena que és l'excusa perquè a cada plor, neixi un somriure etern. Marc Riera Margarit marcriera@benmirat.net 0 2009-10-28T23:04:27Z 2009-10-28T23:03:00Z 398403 carta-anonima-d-un-dia-mes- 2009-10-28T23:04:27Z 1 1 2009-10-28T23:04:27Z 80.174.174.153 4096 4246 La carretera crema i jo camino descalç, el paisatge és invisible i jo el pinto a les fosques. El mirall es trenca i jo sóc un petit fragment de metall escampat pel terra dels peus de la ciutat. Voldria callar i escoltar calma, voldria tocar i acariciar calma, Voldria caminar i trepitjar calma, voldria escriure i llegir calma, Voldria dormir i somiar calma, voldria dir veritat i mentir calma, Voldria somriure i sentir calma, voldria fugir, poc a poc, cap a la calma. Marc Riera Margarit 0 2009-10-13T21:26:54Z 2009-10-13T21:26:00Z 391132 una-mica-calma 2009-10-13T21:26:54Z 1 1 2009-10-13T21:26:54Z 80.174.174.153 4096 4246 <em>Quan creies que dormia sota aquells trons de la ciutat, estava despert per notar les teves mans delicades tapant les meves orelles, per fer de la ciutat un silenci: el teu somni. </em> Et veuré aprop quan marxis ben lluny, sentiré la teva veu quan callis, t'escriuré quan deixis de llegir, et regalaré els dies quan cremis nits. Veuré futur quan et cregui en el passat, arribaré d'hora quan arribis tard, construiré minuts quan desfacis segons, cridaré el teu nom quan ja no et diguis igual. Marc Riera Margarit 0 2009-10-11T00:23:21Z 2009-10-11T00:22:00Z 389901 somnis-contra-roca 2009-10-11T00:23:21Z 1 1 2009-10-11T00:23:21Z 80.174.174.153 4096 4246 Com si els carrers circulessin enrere, com si les persianes es tanquessin quan es volen obrir. Com si la sala d'espera perdés l'espera de no parar de sentir. Com si en un parpelleig els ulls no es poguessin tornar a obrir. Com si la solitud sigués el millor enemic de la teva companyia. Com si no tingués millor abric que la melancolia. Marc Riera Margarit 0 2009-10-08T20:13:45Z 2009-10-08T20:13:00Z 388998 dema-quan-era-ahir 2009-10-08T20:13:45Z 1 1 2009-10-08T20:13:45Z 80.174.174.153 4096 4246 Parlava sola, somiava sola, dormia sola, cantava sola, caminava sola, escoltava sola, mirava sola, tocava sola, i en la solitud, l'acompanyava la solitud. Em vaig adormir en el millor lloc, i ara els teus pits són el meu somni, el teu somni el meu objectiu, una carretera llarga, fosca i estreta. Em vaig quedar en aquella estació on encara t'esperen les ganes del cap de setmana en secret, unes mans plenes de carícies. Em vaig posar a escriure i et vaig llegir, les mirades eren viatges sense tornada, els silencis parlaven sols, la solitud de cadascú en dos cossos units. Marc Riera Margarit 0 2009-10-07T20:55:58Z 2009-10-07T20:55:00Z 388466 records-prioritaris 2009-10-07T20:55:58Z 1 1 2009-10-07T20:55:58Z 80.174.174.153 4096 4246 Aquesta nit no és negre, no té color, ni finestres, ni balcons, ni mirades, només carreteres que giren entorn d'una llàgrima que cau sobre la ciutat i l'inunda de cartes que mai s'escriuen. Aquesta nit no et vindré a buscar perquè no m'aniré a buscar, tampoc t'acariciaré perquè no em noto la pell i el cos és un dibuix sota un rostre desenfocat, que es desfà... Marc Riera Margarit 0 2009-10-07T20:31:08Z 2009-10-07T20:30:00Z 388445 aquesta-nit-no- 2009-10-07T20:31:08Z 1 1 2009-10-07T20:31:08Z 80.174.174.153 4096 4246 La Marta va pujar per l'escala de l'estació sense calces (ni tanga). Tothom li va poder veure el que ella va voler ensenyar. Eren les 9 del vespre, l'estació anava plena, les escales es posaven d'acord per mirar en el mateix punt. La Júlia va pujar per l'escala de l'estació amb tanga i una falda blanca amb una tela tant prima que es podia descriure el degradat del lila amb el groc de la roba interior. Eren les 9 del vespre, l'estació plena com cada dia en aquella hora, i tots els ulls volien encertar aquell color lila tenyit. A les 9:03h la Marta i la Júlia van coincidir al final de l'escala mecànica. Es van aturar m'entres tothom passava pel seu costat, amb rapidesa per no perdre la costum. En el mateix moment, la Júlia es va treure el tanga, li va donar a la Marta, sense dir-se res, la Marta se'l va posar, suaument, que tothom ho pogués veure, i tothom ho veia, tot i que ningú s'aturava, com atrevir-se! A les 9:13h van coincidir en aquell parc que queda a les fosques a les vuit de la tarda. Sense dir-se res es van començar a tocar. Les mans als llavis, els llavis a la vulva, la vulva a la vulva, la vulva als llavis, les mans als pits, els pits a la vulva, els mugrons a la llengua, la llengua a la vulva, la boca oberta, la vulva com la boca, els ulls tancats de plaer, els gemecs a la orella, la llengua al clítoris... I quan sumaven orgasmes sota la lluna (que no estava plena), es van encendre uns focus inesperats de les faroles que feia mesos estaven per reparar. Una rotllana de mirades (un centenar) rodejava els dos cossos. El parc es va il-luminar i 100 vulves es van humitejar. Marc Riera Magarit 1 2009-10-06T21:08:38Z 2009-10-06T21:08:00Z 387877 2009-10-07T06:39:51Z coincidencies-al-parc-de-nit-i-sense-llum- 2009-10-06T21:08:38Z 1 1 2009-10-07T06:39:52Z 80.174.174.153 4096 4246 La noia del tren es va adormir jugant amb la ràdio que li van regalar quan tenia 4 anys... Aquest matí s'ha despertat a les set com sempre, amb el temps calculat s'ha dutxat, quan el sabó penetrava l'entrecuix, s'ha masturbat (intentant posar sal a la primera acció rutinària), s'ha pentinat (amb molta força), ha esmorzat (torrades amb mel), no ha llegit el diari (només hi ha dibuixat rostres sense ulls sobre les columnes d'opinió), ha preparat tots els papers (posant una foto de la seva gosa entremig), s'ha oblidat de posar-se la roba i ha sortit al carrer. Pel carrer, el mateix fred de cada dia, les mateixes mirades de cada matí, els mateixos gests rutinaris, i només ella s'adona que s'ha deixat de posar la la roba, que va despullada pel carrer. Marc Riera Margarit 0 2009-10-05T23:37:45Z 2009-10-05T23:37:00Z 387477 la-noia-del-tren-despullada 2009-10-05T23:37:45Z 1 1 2009-10-05T23:37:45Z 80.174.174.70 4096 4246 No hi ha temps per perdre temps, les hores que es discuteixen amb els minuts abraçen segons per veure't somriure. No hi ha temps per comptar el temps, que tarda el rellotge en recuperar les llàgrimes dels records i els llavis del futur. No hi ha temps per agafar el tren i parar l'hora de l'estació quan em vas abraçar per primer cop i es va aturar tot menys les agulles que amenaçen en seguir girant pel mateix recorregut. No hi ha temps per guanyar temps, cada mirada que ressegueix el meu dia son els ulls que t'apagaran la nit. Marc Riera Margarit 1 2009-09-15T21:52:32Z 2009-09-15T21:45:00Z 377292 2009-09-15T22:05:45Z el-temps-s-acaba-perdoni-n-tristesa- 2009-09-15T21:52:32Z 1 1 2009-09-15T22:05:46Z