80.174.174.231 4096 4246 Les mans que vas dibuixar, les cartes tornen a ser buides, blanques, negres, sense distància, com el temps dins un rellotge aturat. Ara que Els tacons de les teves passes sonen com un piano perdut. Marc Riera Margarit 0 2009-12-14T21:06:00Z 2009-12-14T21:05:00Z 418850 s-allunya 2009-12-14T21:05:59Z 1 1 2009-12-14T21:06:00Z 80.174.174.231 4096 4246 S'acosta S'acosta el so del tren que ve de lluny, com una amenaça a la matinada, la calma està a l'illa, i jo intentant canviar de via i de parada. Marc Riera Margarit 0 2009-12-13T20:00:24Z 2009-12-13T19:59:00Z 418469 s-acosta 2009-12-13T20:00:24Z 1 1 2009-12-13T20:00:24Z 80.174.174.231 4096 4246 Ni balcons, ni trens, ni ciutats, ni finestres, ni rellotges, ni carrers, un pit en dues meitats escrites en els meus papers. Ni taquilles, ni persianes, ni cortines, ni faroles, ni places, ni herbes, suor entre les espines de les meves mans que són teves Ni camises, ni camisetes, ni botons, ni minuts, ni cafè, ni xocolata, estripades sense roba i amb mugrons, els teus líquids amb nata. Ni taulades, ni cables, ni cadires, ni portes, ni llums apagats, carícies com mentires que siguin de veritat. Marc Riera Margarit 0 2009-12-08T22:44:04Z 2009-12-08T22:43:00Z 416651 sobre-teu 2009-12-08T22:44:04Z 1 1 2009-12-08T22:44:04Z 80.174.174.231 4096 4246 Avui no t'escriuré perquè et vinc a buscar entre la foscor del sol sobre els teus pits. Pinto 400 mugrons sobre la teva esquena nua, descric amb la llengua la teva línia i l'esborro a mossegades. Encadenes les mans amb els sostens, perds la mirada en un sostre que t'enlluerna de blanques carícies. Llengua amb dents!!! entre tot el que desconeixia, racons entre els cabells d'olors líquidament penetrables. Marc Riera Margarit 0 2009-12-02T22:44:28Z 2009-12-02T22:44:00Z 414451 sota-teu 2009-12-02T22:44:28Z 1 1 2009-12-02T22:44:28Z 80.174.174.231 4096 4246 Llavis endins, descobrint nous horitzons humits, laberint de llengües sense sortida, ungles que claven nits en vestits despullats de dia. Llavis endins, el meu cos dins la teva ma, la ciutat en un sospir afònic per començar a respirar. Llavis endins, tacte obsessionat pit a pit a pit, forta carícia, com un crit! entre les teves tímides cuixes sobre aquest fantasma, fred i orgasme. Marc Riera Margarit 0 2009-12-01T22:45:08Z 2009-12-01T22:43:00Z 414026 llavis-endins 2009-12-01T22:45:08Z 1 1 2009-12-01T22:45:08Z 80.174.174.153 4096 4246 El primer rellotge el vaig perdre entre els teus cabells, encara ara sonen les agulles, distants... El segon rellotge el vaig trobar en un carrer perdut, i dins la paperera hi havia la carta on posava l'hora que vas marxar. El tercer rellotge el vaig robar de la teva distància, i entre pobles, la nit va obrir finestres per donar-nos la ma. El quart rellotge contava enrere quan em posava a córrer, i enmig d'un petó amb tu, les agulles anaven a càmera ràpida. El cinquè rellotge contava amb lletres, era de color calor, i picava a la pell a cada carícia teva. El sisè rellotge brillava quan em miraves, i quan vas aturar el tren, els números van caure sobre un minut de llàgrimes i dos segons sobre aquestes pàgines. Marc Riera Margarit 0 2009-11-11T23:24:15Z 2009-11-11T23:24:00Z 405212 per-perdre-temps 2009-11-11T23:24:15Z 1 1 2009-11-11T23:24:15Z 80.174.174.153 4096 4246 Els dies passen, les nits també -algunes amb somnis i d'altres amb malsons- com els mateixos dies. Això és així, va així, funciona així, o potser, amb mi funciona així. Però no m'acostumo a un paisatge nítid i clar, a un rellotge tranquil, a un carrer on passejar amb calma. No en sé, i com més m'hi esforço més lluny estic d'aquest carrer i acabo enmig d'una autopista plena de cotxes negres que passen sobre meu. Dissimulo gests per tenir les mans al seu lloc, fins i tot trec la llengua, sento somriures, i després sento la vida abraçant la meva ànima, xiulant en veu alta, però l'aire sec apaga el crit per tornar al silenci nerviós. En construcció. Així ho sento, a la meva pell, als meus ulls, a les meves -poques- arrugues, al meu cabell, en els meus pensaments, als meus sentiments, als meus dits, en construcció em trobo. Només cal saber construir, agafar bé les mides, no deixar-se ni un pam per començar de nou cada vegada que faci falta, i saber que millor està en construcció que creure haver-ho construït tot el que un s'esperava. I el un servidor s'espera és estar sempre en construcció, si us plau, en construcció. A vegades no sé que fer, a vegades ho faria tot de nou, però faig, vaig fent, amb l'esperança de saber maquillar el mirall que em miro, amb l'esforç d'aturar passats que s'instal-len sense permís al racó d'un dia que no començo i acaba ben aviat. La seguretat sempre està dins d'una gran inseguretat, i n'hauré de visitat moltes per estar segur de més coses, tot i que, aparentment, no li direm a ningú, no sigui cas que es copii la tècnica i acabi assegurant-se una inseguretat de luxe. Tothom diu que he fet anar molt ràpid el calendari, i a mi em sembla només començar a saber fer avançar les agulles del rellotge. Però es tracte d'avançar, segons a segons, minuts contra minuts, i fer de les hores, les nits més intenses, els dies més vius, i treure tota la força de cada paraula, de cada llàgrima, i fer-la viure com una pena que és l'excusa perquè a cada plor, neixi un somriure etern. Marc Riera Margarit marcriera@benmirat.net 0 2009-10-28T23:04:27Z 2009-10-28T23:03:00Z 398403 carta-anonima-d-un-dia-mes- 2009-10-28T23:04:27Z 1 1 2009-10-28T23:04:27Z 80.174.174.153 4096 4246 La carretera crema i jo camino descalç, el paisatge és invisible i jo el pinto a les fosques. El mirall es trenca i jo sóc un petit fragment de metall escampat pel terra dels peus de la ciutat. Voldria callar i escoltar calma, voldria tocar i acariciar calma, Voldria caminar i trepitjar calma, voldria escriure i llegir calma, Voldria dormir i somiar calma, voldria dir veritat i mentir calma, Voldria somriure i sentir calma, voldria fugir, poc a poc, cap a la calma. Marc Riera Margarit 0 2009-10-13T21:26:54Z 2009-10-13T21:26:00Z 391132 una-mica-calma 2009-10-13T21:26:54Z 1 1 2009-10-13T21:26:54Z 80.174.174.153 4096 4246 <em>Quan creies que dormia sota aquells trons de la ciutat, estava despert per notar les teves mans delicades tapant les meves orelles, per fer de la ciutat un silenci: el teu somni. </em> Et veuré aprop quan marxis ben lluny, sentiré la teva veu quan callis, t'escriuré quan deixis de llegir, et regalaré els dies quan cremis nits. Veuré futur quan et cregui en el passat, arribaré d'hora quan arribis tard, construiré minuts quan desfacis segons, cridaré el teu nom quan ja no et diguis igual. Marc Riera Margarit 0 2009-10-11T00:23:21Z 2009-10-11T00:22:00Z 389901 somnis-contra-roca 2009-10-11T00:23:21Z 1 1 2009-10-11T00:23:21Z 80.174.174.153 4096 4246 Com si els carrers circulessin enrere, com si les persianes es tanquessin quan es volen obrir. Com si la sala d'espera perdés l'espera de no parar de sentir. Com si en un parpelleig els ulls no es poguessin tornar a obrir. Com si la solitud sigués el millor enemic de la teva companyia. Com si no tingués millor abric que la melancolia. Marc Riera Margarit 0 2009-10-08T20:13:45Z 2009-10-08T20:13:00Z 388998 dema-quan-era-ahir 2009-10-08T20:13:45Z 1 1 2009-10-08T20:13:45Z