MARC RIERA

Quina estació sense tren, quin despertador sense minuts, quin cos que es ven, quines paraules pels muts. Mogrons a les dents, clitoris amb llimona, vena als ulls, carícies sense destí, la teva boca que m'ensabona, els meus dits que no et paren de reseguir. Marc Riera

"Solitud", quan la gent escolta aquesta paraula l'interpreta negativament, generalment, hi ha molt pànic a estar sol. La llibertat té molt a veure amb la solitud. I no vol dir que no puguis tenir compromisos i assolir aquelles fites vitals que el temps ens va marcant, simplement és fer les coses tal i com un les sent, sense etiquetes socials. El que diguin? què importa? l'únic que importa és ser sincer amb un mateix. I si algun interrogant es posa pel mig, la resposta vàlida només la podrem...

Els homes i dones del temps ho van acertar quan van dir que plouria molt aquella nit. Aixi va ser. Va començar la tormenta a les onze de la nit, com era probable, em vaig quedar sense llum. Vivia en un petit pis al centre que m’agradava tant que ja n’estava buscant un altre. Molts diners per poc i mal aprofitat espai. No només va ser el llum que s’en va anar, sinó que va començar a entrar aigüa al pis fins que es va quedar inundat. Vaig avisar als bombers i els esperava al port...

Un amic meu (no diré el nom per no deixar-lo en evidència) ha tornat a pecar demanant a veure si el podia ajudar amb un poema que estava escribint per la seva nòvia. És a dir, si li podia pasar un poema. A mi m'agrada saber que molts amics meus han aconseguit "copulacions" gràcies a poemes, frases, sms's que jo els hi he proporcionat. Evidentment això té un preu, el de l'amistat. Particularment, penso que són ells qui s'haurien de trencar el cap, ha de ser molt personal, escrit a mida...

Dormir sol en un llit de matrimoni és com banyar-te en pilotes al mar: l'expressió de la major llibertat. I em direu on queden les frases del estil "i dormir abraçat a tu", o "el llit, sense tu està molt sol". I tant sol! clar que sí, sol i ample, per estirar-te com vulguis, sense mesurar l'espai just per cadascú i sense preocupar-te dels roncs i d'altres malsons que no cal escriure que encara ens costaria dormir. Si aquesta nit et quedes a dormir haurà de ser al sofà, m'encantarà veure ...

L'altre dia passejant pel carrer vaig veure un anunci d'una noia de divuit anys demanant feina per fer de cangur. Vaig agafar el telèfon i, no és que jo tingui un germà o una cosina insoportable de sis anys, sinó que el vaig agafar per mi en els meus disset anys. Tinc molts problemes quan surto de marxa a la discoteques. Amb l'alcohol i amb les noies no em sé controlar i... Sempre acabo borratxo i amb el preservatiu trencat. Vaig pensar que seria una bona idea tenir una cangur que em cont...

Hi havia una vegada un noi que era mut, que no parlava. La seva mare explicava que a la família hi havien molts nens i ell sempre era el que parlava més. Sempre li deien que no callava ni sota l’aigua, i ell responia que depèn de quina aigua... En el dia del seu aniversari, quan celebrava els 18, es va llevar pel mati i no parlava, la seva mare, la seva novia, els amics, tothom el venia a veure, i fins i tot tenien una festa preparada, però com celebrarien una festa en el dia que s’havia que...

Ell no volia cuinar aquella nit, va anar a la terrassa del seu restaurant preferit. A sopar amb ell mateix. Una espelma, clar que sí. Un sopar exquisit, ha pasar ràpid, mirant enlloc i pensant amb res. Però diuen que sls postres sempre són diferents encara que demanis al mateix (no ho he sentit a dir a ningú, però qué cony, queda bé), i així va ser. Ella es va col-locar sola a pendre una copa, acompanyada d'un cigarret i un diari. No hi havia res més el voltant, només ella i tot s'aturava...

Escolto el piano de la veina, no he dormit ni vull dormir, tinc una paraula d'espina per clavar-te el que et vull dir. No trobo la frase ni el paper, ni la força, ni la lletra, ni el balcó on llençar el que somiaré quan m'enfonsi a la teva passió. Intento descansar sota els teus llavis que somio atrapar aquesta nit... Marc Riera

Els homes... sempre parlant del mateix... sempre amb les mateixes bromes... I l'altre dia dinant amb un amic li preguntava: imagina't que et despertes, surts al carrer, només veus homes i gossos, arribes a l'oficina i les noies no han arribat, i vas a fer un cafè i no hi ha la camarera, només l'amo. I tots els homes es preguntes a on s'han posat elles, s'han amagat de nosaltres? han desparegut... Qué faries? Qué fariem? Suposo que les buscariem per tot arreu, per l'últim racó, p...