MARC RIERA

Era rossa, o morena, com vosaltres preferiu. Va entrar en aquella botiga on sempre havia volgut entrar, la més cara de la gran ciutat. Després de tocar-li 2 millons de les antigues peles, es va decidir a comprar-se un vestit negre per un sopar, aquell que segur arribaria. Va entrar en els provadors amb 4 vestits de nit, no volia que ningú l'ajudés, però quan va veure la dependenta va decidir deixar que opini sobre com li queda el seu com amb segons quina tela. el joc de provocació que ...

Des del meu balcó, si la veina té la finestra oberta, puc veure la seva televisió. Aquesta nit no fan qualsevol programació a casa la meva veina. Em sorprén quan la reconec amb ella a la pantalla del seu aparell. Tanco els llums de casa meva perquè no em descobreixi. La pel-licula de la meva veina no està a la cartellera del cinema, només la té ella. Normal. Es tracte d'unes imatges d'ella com ha protagonista acompanyada d'amigues seves. Amigues que juguen amb ella als jocs més cinematogràfic...

Els homes i dones del temps ho van acertar quan van dir que plouria molt aquella nit. Aixi va ser. Va començar la tormenta a les onze de la nit, com era probable, em vaig quedar sense llum. Vivia en un petit pis al centre que m’agradava tant que ja n’estava buscant un altre. Molts diners per poc i mal aprofitat espai. No només va ser el llum que s’en va anar, sinó que va començar a entrar aigüa al pis fins que es va quedar inundat. Vaig avisar als bombers i els esperava al port...

L'altre dia passejant pel carrer vaig veure un anunci d'una noia de divuit anys demanant feina per fer de cangur. Vaig agafar el telèfon i, no és que jo tingui un germà o una cosina insoportable de sis anys, sinó que el vaig agafar per mi en els meus disset anys. Tinc molts problemes quan surto de marxa a la discoteques. Amb l'alcohol i amb les noies no em sé controlar i... Sempre acabo borratxo i amb el preservatiu trencat. Vaig pensar que seria una bona idea tenir una cangur que em cont...

Hi havia una vegada un noi que era mut, que no parlava. La seva mare explicava que a la família hi havien molts nens i ell sempre era el que parlava més. Sempre li deien que no callava ni sota l’aigua, i ell responia que depèn de quina aigua... En el dia del seu aniversari, quan celebrava els 18, es va llevar pel mati i no parlava, la seva mare, la seva novia, els amics, tothom el venia a veure, i fins i tot tenien una festa preparada, però com celebrarien una festa en el dia que s’havia que...

Ell no volia cuinar aquella nit, va anar a la terrassa del seu restaurant preferit. A sopar amb ell mateix. Una espelma, clar que sí. Un sopar exquisit, ha pasar ràpid, mirant enlloc i pensant amb res. Però diuen que sls postres sempre són diferents encara que demanis al mateix (no ho he sentit a dir a ningú, però qué cony, queda bé), i així va ser. Ella es va col-locar sola a pendre una copa, acompanyada d'un cigarret i un diari. No hi havia res més el voltant, només ella i tot s'aturava...