MARC RIERA

Des del meu balcó, si la veina té la finestra oberta, puc veure la seva televisió. Aquesta nit no fan qualsevol programació a casa la meva veina. Em sorprén quan la reconec amb ella a la pantalla del seu aparell. Tanco els llums de casa meva perquè no em descobreixi. La pel-licula de la meva veina no està a la cartellera del cinema, només la té ella. Normal. Es tracte d'unes imatges d'ella com ha protagonista acompanyada d'amigues seves. Amigues que juguen amb ella als jocs més cinematogràfic...

Un home avisa a una noia que li toca una part de la bufanda al terra, aquesta li agraeix l'avís i ell li diu: -"és que sinó, quan t'ho posis a la boca..." - Quan el tren està a punt d'arribar al seu destí, una altra noia jove es troba malament, i, com no, el noi del cuidado de la bufanda es llença a socorre-la. Es demaia al seus braços i ell, com si hi hagués una càmera de cinema, comença a cridar: -és molt important que deixe-ho espai! tothom que s'enclasti a les finestres!. Amb aquesta auto...

L'Agnès va conèixer l'Anna aquella tarda que les dues celebraven l'aniversari de cinc anys de separades. Era en un bar del poble, música baixa, soles, les dues ho celebraven soles, o acompanyades, però d'uns "Jack Daniel's". Dues noies soles en un bar són objectiu per tot mascle. Al cinquè noi refussat per les dues, es van mirar i van riure com si focin dues amigues que han quedat per torejar tots els tius d'aquell bar. No es coneixien fins que l'Agnès li faltava tabac i l'Anna li va of...

No et corris sense corre perquè es corri si el plaer és corre's veient com es corre perquè no hagis de sortir corrent per la porta m'entres acaba de corre's. Marc Riera

Estimo la meva professió com poca gent, però el sector de la comunicació audiovisual cada vegada té els fums més pujats. Últimament em dedico a defensar totes les altres professions que no tinguin a veure amb la meva. Em trobo amb molts companys i companyes que es pensen que són diferents i millors, simplement per treballar en el món de la televisió, la ràdio, la premsa o Internet. És cert que ens permet conèixer a gent realment important, i quan la coneixes, comproves que la més i...

Al tren, em fixo amb una noia que beu aigua d'una ampolla de litre i mig. Té molta sed i miro el contacte dels seus llavis amb l'ampolla. El contacte del plàstic amb la boca tan tendre que em deixa veure la noia, em fa pensar amb els morreigs. Està destinant la mateixa sensualitat a una ampolla de plàstic que a una persona, i això és i no és greu. Potser el més greu és que ens pensem que tenim alguna cosa més amb la persona que NOMÉS ens morreigem en una discoteca, o potser no és tant greu i ...

Que res és el que sembla ja ho sabem, i no està del tot malament. Depén, com sempre, depén. La veus, és forta, segura d'ella mateixa, no diries mai que la pot enganyar algun mascle, i menys diries que es mira al mirall al matí i pensa: qui sóc? Ho sap perfectament, i sap que és forta com ningú. Parla alt, per deixar les coses clares sense deixar-se res pel camí. Si alguna cosa no li sembla bé, ho diu, clar que sí, ho diu. Vesteix com sap que li agrada, d'aquella manera que només ella sap,...

Estic sol prenent un te verd a un cafè de Manresa. No em cal diari, ni llibre, ni tele, ni música, les històries les tinc davant. Arriba un grup de dues parelles. Una de les noies agafa el "Muy interesante" i se'l llegeix mentre els altres intenten parlar. Sàvia elecció la de la noia, potser aquell gest anava amb segones i el que els hi volia fer entendre als seus companys de taula és que les converses que tenen cada vegada són "menos interesantes". I és que mirava taula per taula i ca...

Els preliminars d'una relació sexual solen ser el més excitant, i perquè no els fem allargar duran tot l'acte?. Proposo copular sense treure's la roba, que excitant és buscar les parts més íntimes del cos, cercar perquè estem buscant tresors que podem acariciar. Que antisexual és el nu que arriba a ser integral amb un minut, que sexual és trobar els jocs de mans per treure la roba com més a poc a poc millor. Quantes vegades em sentit allò de "m'excita més una peli eròtica que porno", ...

Odio la dramatització, la filosofia barata de sobre taula. Moltes vegades parlem massa, i no es tracte de pensar el que diem, és una qüestió de comunicació amb un mateix. Quan enmig d'un sopar surten els temes profunds que sabem tots quin són, jo callo. I no és que no tingui res a dir-hi, però és que el que realment penso m'és molt díficil de trobar les paraules concretes perquè sigui entès tal i com jo ho entenc. No em sé comunicar tant bé, però és que tampoc ho vull. Els meus pensament ...