MARC RIERA

La germana de l'amic de l'amic que acaba de pujar al tren li agrada tancar els ulls i fer veure que dorm i que la seva parella li tapi les orelles pel soroll del tren. L'amiga de l'amiga que acaba de seure fa nits que plora davant del mirall per somriure tot el dia. La psicòloga amiga de la psicòloga que acaba de perdre el tren guarda una capsa de fotografies robades dels seus avis fent-se un petó. El nen que agafa per primer dia el tren sol, mira l'home gran (que porta el bastó per pr...

Aquest mati he dedicat el viatge amb tren a mirar les cares dels viatgers. A imaginar-me per cada cara el dia perfecte de cada persona. No ha sigut feina fàcil, però si molt interessant. Recomano aquest exercici per conèixer sense conèixer, per posar històries i donar color a les aparences. N'hi ha que m'han costat molt imaginar-me un bon dia, però n'hi ha, que a la cara portàven escrit que el millor desig era mirar el mar per sota l'aigua i explicar un conte els peixos. Una altra, perq...

Una noia acaba de rebre un sms que la fa posant contenta, enssenya el seu somriure a tots els passetgers, com si tots focim partíceps de la seva bona notícia. Un home toca l'acordió i demana disculpes per si no els hi agrada la pesa que interpretarà, quan acaba agraeix la gent que li vol donar propina però no l'accepta. Acaba de pujar un home amb especte d'executiu que li cau una nota de paper al terra, la mira i no sap si agafar-la o trepitjar-la, finalment l'agafa i li cauen 3 ll...

Un home avisa a una noia que li toca una part de la bufanda al terra, aquesta li agraeix l'avís i ell li diu: -"és que sinó, quan t'ho posis a la boca..." - Quan el tren està a punt d'arribar al seu destí, una altra noia jove es troba malament, i, com no, el noi del cuidado de la bufanda es llença a socorre-la. Es demaia al seus braços i ell, com si hi hagués una càmera de cinema, comença a cridar: -és molt important que deixe-ho espai! tothom que s'enclasti a les finestres!. Amb aquesta auto...

Aquell matí, l'Agnès va perdre el tren i va agafar el d'un quart després del que cada dia agafa. Aquell matí, l'Agnès no va agafar el diari que cada dia llegeix, es va deixar la bufanda vermella (que encara que no li convini amb el conjunt que porta, sempre se la posa). No es va posar els auriculars per escoltar música, va voler escoltar la conversa de les amigues dels seients del costat. Comentàven de baixar a plaça espanya i allà agafar el primer tren a l'altra punta del País. S'ho ima...

Al tren, em fixo amb una noia que beu aigua d'una ampolla de litre i mig. Té molta sed i miro el contacte dels seus llavis amb l'ampolla. El contacte del plàstic amb la boca tan tendre que em deixa veure la noia, em fa pensar amb els morreigs. Està destinant la mateixa sensualitat a una ampolla de plàstic que a una persona, i això és i no és greu. Potser el més greu és que ens pensem que tenim alguna cosa més amb la persona que NOMÉS ens morreigem en una discoteca, o potser no és tant greu i ...