MARC RIERA

Avui no és ahir ni demà, avui és un carrer sense sortida, l'entrada del que no sé que passarà, una veritat que sembla mentida. Avui fumo moments, miro presents, ganes de tenir ganes de tu, un ram de sentiments a les mans de ningú. Avui que em miro el mirall, que ploro les teves llàgrimes, que acaricio cada detall, que escric i s'acaben les pàgines. Avui que tanco la porta al passat, que no tinc més finestres que les teves mirades, que cauen núvols a la ciutat...

Un amic meu (no diré el nom per no deixar-lo en evidència) ha tornat a pecar demanant a veure si el podia ajudar amb un poema que estava escribint per la seva nòvia. És a dir, si li podia pasar un poema. A mi m'agrada saber que molts amics meus han aconseguit "copulacions" gràcies a poemes, frases, sms's que jo els hi he proporcionat. Evidentment això té un preu, el de l'amistat. Particularment, penso que són ells qui s'haurien de trencar el cap, ha de ser molt personal, escrit a mida...