PLE D'ORGULL

85.119.195.254

48016

22711 La sort (o la desgràcia) de viure a Menorca és que tot d'una els mitjans de comunicació et fan cas. Avui, li dediquen una pàgina sencera a la meva estimada germaneta, que viu a Toulouse. Vull aprofitar l'ocasió per recordar públicament quant l'estim, quant la trob a faltar i com n'estic d'orgullós. http://www.menorca.info/menorca/051172/recordar/donde/venimos/recarga/pilas/ayuda/donde

2010-02-03T10:00:28Z

2010-02-03T09:53:00Z 436325

2010-02-04T17:50:00Z

ple-d-orgull

2010-02-03T10:00:28Z

1 PLE D'ORGULL

2010-02-04T17:50:00Z

85.119.195.254

48016

22711 Un destí confidencial. Allà és on han anat a parar els 150.000 euros desviats de la caixa del Vive Menorca. Un destí confidencial en benefici de l'entitat, sense factures justificatives. L'explicació de l'anterior president sembla que ha satisfet l'actual, una explicació en privat on s'ha afegit, evidentment, el destí real d'aquests 150.000 euros. Molt bé, sembla que el tal Sintes (no me'n record del seu nom ni em fa falta), l'anterior president, té tot el dret de no explicar a ningú (a l'afició, al Consell Insular, a l'Ajuntament de Maó, al Govern Balear, a la ciutadania menorquina en general... en definitiva, a aquells que amb els nostres diners donam sustent a l'entitat) el destí de 150.000 euros no justificats, cosa que, per cert, va esdevenir en la seva dimissió. Doncs per la mateixa regla de tres, i tenint en compte que a les tres primeres temporades en què el club va romandre a ACB va ser sempre a l'última jornada i mercès a alguna que altra carambola, els ciutadans de Menorca, dels imposts dels quals surt bona part del pressupost del Vive Menorca, tenim dret a pensar el pitjor. I a plantejar-nos si hem de tol·lerar que per tal de tenir un equip illenc a la màxima categoria del bàsquet espanyol a canvi de perdre altres serveis (perquè, no ens enganyem, els més de 200.000 euros que dóna el Consell, els més de 100.000 de l'Ajuntament i el gairebé milió d'euros del Govern ens els treuen d'altres serveis a la ciutadania) s'hagi de permetre tot, fins i tot possibles trampes. Per altra banda, em sorprèn que des del Consell Insular no s'hagi dit res fins a la data, perquè he treballat allà i us puc assegurar que com paguis de la teva butxaca un burofax o un rotlle de celo del Consell i no ho justifiquis amb factura o tiquet, et quedes sense els diners, cosa que em sembla molt bé. Però molt millor em semblaria si els clubs que reben ingents quantitats de diners en subvencions justifiquessin euro per euro les seves despeses. Però, esclar, qui necessita justificacions quan tal vegada la temporada que ve tornem a tenir el Menorca Bàsquet a ACB...

2009-12-16T10:16:18Z

2009-12-16T09:34:00Z 419386

un-desti-confidencial

2009-12-16T10:16:18Z

1 UN DESTÍ CONFIDENCIAL

2009-12-16T10:16:18Z

88.8.168.254

48016

22711 El setembre vaig trobar la feina que somiava, una feina de professor. Després de quedar-me a quatre dècimes a les oposicions de 2008, després d'esperar tot el curs 2008-2009 a que em cridessin de les llistes d'interins... a la fi, el mes de juny, i després de tres anys d'estudiar, em vaig treure el certificat de nivell avançat d'anglès de l'Escola Oficial d'Idiomes. Resulta que segons la normativa, si téns una carrera de la branca d'Humanitats i el certificat de nivell superior d'un idioma, pots donar classes d'aquell idioma tant a instituts com a la pròpia Escola Oficial, així que abans que es tanqués el termini per presentar-se a les llistes d'interins, vaig pensar... ostres! Per què no...? La sorpresa va arribar a finals del mes de juliol, quan m'envien un SMS des de la Conselleria dient que m'havien atorgat una plaça d'interí... com a professor d'anglès a l'Escola Oficial d'Idiomes. Allà va! Al principi, vaig esperar a veure si sortia res de Ciències Socials, però la cosa està impossible, així que al cap d'uns dies em van confirmar que la plaça que em corresponia era la d'anglès. Ala fi tenia una feina de professor!! Dia 1 de setembre vaig presentar-m'hi tot content, però l'alegria em va durar poc. La persona que m'havia de rebre, el primer que em va dir va ser que estava molt contenta per mi, però que no li semblava bé que una persona que no era filòloga donés classes d'anglès. "Molt bé", vaig pensar, "doncs que canviïn la llei". Després em vaig enterar que dels 15 professors de l'EOI, com a mínim 6 no són filòlegs, però jo vaig ser l'únic que vaig rebre la reprimenda. La segona cosa que em va dir aquesta persona va ser que ja em podia espavilar, dons "m'havia tocat" donar classes als grups de nivell Avançat II. Imagineu-vos quina gràcia: l'any passat érem 28 alumnes d'aquest nivell, i que jo sàpiga vam aprovar 4, o sigui que em tocava el paper de donar classe probablement a 24 ex-companys que no havien aprovat un examen que jo sí. Genial! Ingenuu de mi, però, vaig pensar que hi havia gairebé un mes per solucionar el tema, que segur que algun dels meus companys, més preparats que jo, estarien encantats de canviar-me els grups i donar les classes de nivell avançat. Després de tot, el que comptava era els alumnes i el prestigi de l'escola, no? A més a mes, què volia dir que m'havia tocat? No es suposa que són els propis professors els que es posen d'acord a l'hora de distribuir-se els grups? Però ni una cosa ni l'altra: la veritat és que alguns professors elegeixen els grups als quals donaran classe, i també els de la resta de professors, i per altra banda ningú no va voler fer-se càrrec de les classes de nivell més alt. Us podeu imaginar com es presenta el final d'aquesta història, no? Ressignat, vaig preparar-me les classes amb tota la il·lusió del món. Jur que mes les preparava a conciència, i que no vaig deixar detall sense preveure. Intentava fer classes dinàmiques, amb molts contoinguts audiovisuals, etc. És cert, però, que vaig notar certa devallada en l'assistència, la qual cosa vaig torbar estranya. De fet, de la resta de grups m'arribaven notícies que els alumnes estaven contents... però a la tercera setmana de classe la direcció del centre em va cridar per dir-me que havia hagut queixes de l'alumnat sobre el meu nivell d'anglès. La tercera setmana vol dir que havia donat quatre classes, i se suposa que en quatre classes ja s'havien fet una idea del meu nivell. Genial. La queixa va arribar a Direcció, i d'aquí a Inspecció, passant per una sèrie d'esglaons que m'estim més no citar. Despres d'un parell de xerrades, i quan semblava que el tema es podia solucionar amb un canvi de grups que s'hauria d'haver produit un mes abans, patapam! Notícia a la premsa local, amb titular de portada inclós. Es veu que algú (algú dels alumnes que havien protestat, supòs) havia anat a un diari local a traslladar aquesta queixa, donant a entendre al diari que no tenia la titulació exigida per donar classes d'anglès i també que no havia superat cap procés selectiu, és a dir, que no m'havia presentat a llistes sinó que l'Escola Oficial d'Idiomes m'havia "endollat". Durant dos o tres dies, la meva vida va ser un infern? Què havia fet? I sobretot, per què un diari de prestigi publicava una notícia promoguda per una clara intenció de fer mal sense ni tansols contrastar la informació (el diari en qüestió té el meu e-mail i el meu telèfon)? Per què el temps passava i ni la Conselleria ni l'Escola desmentien aquestes injúries, que també les deixaven en molt mal lloc? En fi, ha passat més d'un mes des de la publicació de la notícia i he pensat que ja era el moment d'aclarir-ho tot. El diari fa uns dies que va rectificar, la qual cosa l'honra, i "las aguas han vuelto a su cauce". Conclusió: m'encanta la meva feina i tenim l'illa que mereixem. En aquest cas, la premsa que mereixem.

2009-12-02T18:10:07Z

2009-12-02T17:02:00Z 414334

la-premsa-mereixem

2009-12-04T08:52:18Z

1 LA PREMSA QUE MEREIXEM

2009-12-04T08:52:20Z

83.58.167.188

48016

22711 Fa no gaire, en la meva anterior feina, em van passar una carta per enviar a una adreça de Maó. En veure-la, em vaig estranyar, però vaig aribuir l'error a una manca de concentració o a la inèrcia. L'adreça era a un carrer dedicat a un tal "Pau" Picasso. L'altre dia, però, passava per la zona i vaig decidir atracar-me al carrer en qüestió, i em vaig trobar amb una sorpresa, per al meu gust desagradable: la placa de la fotografia feia oficial el que jo seguia considerant un error: el carrer es diu realment Pau Picasso. Em crida l'atenció com, tenint en compte la que va armar Carod Rovira (i amb tota la raó, per cert) a un programa de Televisió Espanyola perquè el diguessin Josep Lluís, i no "José Luis", l'Ajuntament de Maó mostra tal manca de respecte cap a l'universal pintor malagueny, de nom Pablo, i no "Pau". Per al meu gust, rebatejar Picasso amb el nom de Pau és l'equivalent de dir que els anteriors Presidents de la Generalitat i dels Estats Units es deien ambdós Jorge, o que el rei del pop mort recentment era de nom Miquel (o Miguel) Jackson. Impensable, no? Així doncs, perquè dir al carrer en qüestió "Pau Picasso"? De qui ha sortit la idea? Crec que aquest és el moment idoni per fer un parèntesi, per si no m'he explicat bé fins ara o algú no m'ha entès o no m'ha volgut entendre: sóc menorquí, i per tant la meva llengua és la catalana. M'estimo la llengua catalana, la utilitzo per parlar a la meva filleta, a la qual tinc escolaritzada en catalá, i la defensaré sempre, vagi allà on vagi. Qui em coneix ho sap de més, això, però precisament per això no m'agrada que els intransigents provoquin que aquesta llengua, la meva, tingui cada dia més enemics. I si el que es vol és tenir menys enemics i més amics, el primer que s'ha de fer és tractar amb respecte la resta, no només la resta de llengües, sinó també la resta de persones. La normativa és bastant clara al respecte: s'ha de respectar el nom original de les persones, encara que siguin famoses, a no ser que es tracti d'un personatge històric el nom del qual sigui alhora un títol. Per tant, es diu William Shakespeare (i no Guillem), però Joan Carles I, o Joan Pau II. En definitiva, que el que ofèn a la nostra llengua, la catalana, no sóc jo, sinó qui va decidir canviar-li el nom a l'autor del "Gernika", ja que és aquesta persona (o persones) qui ha infringit les normes. La cosa no es queda aquí, però. Tampoc entenc gaire que quan parlem en català poguem dir tranquilament "Osca", "Lleó" o "Londres", mentre que si ho fem en castellà sí que poguem dir "Londres" (i no "London", el seu nom oficial), però haguem de dir "Girona" o "Maó". Tampoc entenc que en castellà hagi de dir "Lleida", però que quan els independentistes pengen pancartes al Camp Nou hi posi "Catalonia" (i no "Catalunya") perquè ho entenguin arreu del món. La meva opinió al respecte és que si un idioma té un nom per a una ciutat és precisament per respecte, és a dir, perquè li està donant importància a la ciutat (o país, o regió) en qüestió. És per això que quan parli en català seguiré dient "Cadis" i "Moscou", però, això sí, quan ho faci en castellà diré "Lérida", "Ciudadela" i "Moscú". La raó és ben senzilla: normalització sí, però des de la igualtat, i sense caure en agravis comparatius absurds que no fan més que crear enemics a la llengua catalana. Ja que tinc un blog on posar-hi el que em doni la gana, també m'agradaria posar en dubte la relació que hi ha entre normalització i defensa del català i el fet que un professor hagi de tenir el nivell C d'aquesta llengua per donar classes de castellà, anglès, francès o alemany a un institut o a una escola oficial d'idiomes, però crec que per avui ja he cobert el "cupo" de polèmica, així que deixaré el tema per a una altra entrada... Ah, sí! La foto: "a las pruebas me remito"... <img src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/menorca/Foto088.jpg" id="img_0" class="imgcen" width="457" height="474">

2009-11-09T10:44:49Z

2009-11-09T10:36:00Z 403819

2009-12-03T12:01:48Z

normalitzacio-vs-aberracio

2009-11-09T10:46:18Z

1 NORMALITZACIÓ VS. ABERRACIÓ

2009-12-03T12:01:48Z

10.216.39.139

48016

22711 <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CUsers%5COlmo%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="metricconverter"></o:smarttagtype> Durant tot el temps que portem d’aquesta legislatura, s’ha parlat molt dels sous dels alts càrrecs, sobretot del Consell Insular, així com de la macrocefàlia del govern d’aquest Consell. Per tant, aquesta entrada té poc d’original, si bé sí que intentaré resumir aquesta macrocefàlia i la quantitat d’euros que suposen aquests sous per als postres impostos. <o:p> </o:p> Durant la primera legislatura de Joana Barceló com a Presidenta del Consell, el govern d’aquesta entitat estava format bàsicament per set persones: cinc consellers del PSOE, un d’EU-EM i una del PSM, és a dir, la majoria necessària per superar els sis del PP, primera força política. Podríem dir, doncs, que totes les persones que ostentaven un càrrec polític havien estat elegides a les urnes i que, per tant, la qualitat democràtica de la institució era acceptable, tot i que a finals de la legislatura van aparèixer algunes figures nomenades a dit i que suposarien el precedent dels directors insulars. <o:p> </o:p> Llavors va arribar la segona legislatura, és a dir, la 2003 – 2007. EU-EM va perdre el seu únic representant en favor del PSOE, que igualava el PP en consellers, si bé no en vots. Joana Barceló, doncs, seguia necessitant el vot favorable de la consellera del PSM, que va posar com a condició el nomenament d’un altre conseller –no electe- del PSM per substituir la vacant que deixava l’extrema esquerra. Així es va formar un govern de vuit consellers, tot i que només set tenien vot al Ple del Consell. A més a més, va ser quan va aparèixer la figura del director insular, dels quals se’n van anomenar un o dos per departament, de forma esglaonada, fins a un total de tretze –precisament jo vaig ser el tretzè, només deu mesos abans de que acabés la legislatura-. Així doncs, es va passar d’un govern de set persones, totes elegides pels ciutadans, a un de vint-i-una, amb catorze d’elles elegides a dit. Quant als sous, la Presidenta cobrava 60.000 € bruts anuals, els consellers 50.000 i els directors insulars 40.000, tot això sense comptar viatges i dietes. A més, els consellers que a l’hora eren vicepresidents també cobraven un plus, però insubstancial en comparació amb la resta del sou. Si hi havia una Presidenta, set consellers i tretze directors, ens surt un total d’un milió d’euros justos anuals. Si hi sumem la tercera part del sou que l’empresa ha de pagar a la Seguretat Social, ens surt un total d’un milió tres-cents mil euros aproximadament pagats amb els impostos dels menorquins, i dels quals la majoria (uns 760.000 euros) en concepte de pagaments a persones elegides a dit. <o:p> </o:p> Però amb la legislatura 2007 – 2011 va arribar la follia: al conseller no electe del PSM –condició sine qua non per al pacte de govern, suposo-, s’hi van afegir tres (tres!) del PSOE, i als tretze directors insulars s’hi van afegir dotze, als quals s’hi ha de sumar els diferents gerents dels diferents consorcis i fundacions gestionats amb diners públics. Així, es va passar d’un govern format per set persones sorgides de les urnes l’any <st1:metricconverter productid="2003 a" w:st="on">2003 a</st1:metricconverter> un format per trenta-sis persones (sense comptar els gerents citats), vint-i-nou de les quals han estat elegides a dit. Però això no va ser tot: els sous també van pujar: la Presidenta –ara President- va passar a cobrar 69.000 €, els consellers 60.000 i els directors insulars 53.000. Tot plegat suma un total d’1.994.000 euros, més de 2.650.000 si tenim en compte els pagaments a la Seguretat Social, i dels quals gairebé dos milions són pagats a persones col·locades a dit. <o:p> </o:p> En definitiva, que la despesa del Consell de la legislatura 2003 – <st1:metricconverter productid="2007 a" w:st="on">2007 a</st1:metricconverter> la 2007 – 2011 en concepte de pagaments a càrrecs polítics s’ha duplicat, així com també s’ha duplicat el nombre de càrrecs de confiança (de <st1:metricconverter productid="14 a" w:st="on">14 a</st1:metricconverter> 29). A més a més, i com qui no vol la cosa, aquests alts càrrecs han vist com el seu sou s’elevava de forma substanciosa (un 26% els directors insulars, un 20% els consellers i un 15% el President), mentre els funcionaris s’han de conformar amb el 2% anual que estipula la llei. <o:p> </o:p> El PSOE i el PSM tenen molt clar, i així ho intenten demostrar des de la formació del nou govern, que l’augment de càrrecs i de sous està sobradament justificat. Cosa curiosa, però, per més que miro i remiro els seus programes electorals de l’any 2007 no aconsegueixo localitzar el punt on es veu tan justificat que en cas d’assolir el poder s’augmentin els sous i els càrrecs de confiança d’aquesta manera. Fins i tot recordo una nota de premsa ben llarga redactada per Joana Barceló, on recordava que el CIM es gastava en personal un percentatge del pressupost més baix que l’Ajuntament d’Alcúdia, si no m’equivoco. El problema és que si quelcom necessita el Consell és precisament personal, però personal de debò, amb els seus mèrits, les seves oposicions, les seves bosses de feina, els seus nivells A, B o C de català... però no persones posades a dit que s’apugen els sous de forma escandalosa ara sí i ara també. <o:p> </o:p> Una altra forma de justificar-ho era l’augment de competències, quan curiosament entre 2003 i 2007 només es va adquirir Joventut, i en el que va de legislatura les úniques competències que s’han transferit són les de Caça, la qual cosa –i ja m’estranya- no ha suposat el nomenament d’un altre director insular. Per altra banda, moltes prefectures de servei –càrrec que ocupen els funcionaris- han deixat de formar-se, justificant-ho en el fet que ja hi ha directors insulars realitzant la tasca. Fins i tot s’ha arribat a donar el cas esperpèntic que, per retallar despeses, dos consellers comparteixin secretària, quan el plus que rep un administratiu per ser secretari és d’uns cent cinquanta € mensuals. Així s’afronta la crisi! <o:p> </o:p> En definitiva,que podem considerar com quelcom innegable que Consell Insular de Menorca és una institució macrocefàlica, com així ho demostren les xifres: per exemple, si el govern espanyol estigués format pel mateix nombre de càrrecs per habitant que la nostra institució insular, ara per ara comptaríem amb uns 20.500 ministres, directors generals, secretaris d’estat, etc. a les ordres de Zapatero, mentre que el govern d’Antich comptaria amb gairebé 500 persones. <o:p> </o:p> Això sí que és un escàndol, i no el “cucurrucucú”! Ara, si l’any 2011 torna a sortir un govern del CIM amb una formació idèntica a l’actual, que ningú s’engani: tenim l’illa que mereixem.

2009-09-24T18:20:06Z

2009-09-25T06:16:00Z 381950

2009-12-30T21:26:31Z

la-macrocefalia

2009-09-25T06:16:06Z

1 LA MACROCEFÀLIA

2009-12-30T21:26:31Z

0.0.0.0

48016

22711 Mai veig IB3, i no crec que faci falt dir el perquè. El mes fotut és que pensava que amb el nou govern (nacionalista-ecologista-d'esquerres, diuen) la qualitat miloraria. L'únic que he fet ha estat veure alguna pel·lícula, les notícies si crec que hi havia de srotir quelcom que m'havia d'interessar o el programa "Balears al món", perquè m'encanten els programes de viatges. El que sí veig és La Sexta, m'agrada passar la sobretaula rient amb els de "Sé lo que hicisteis", el programa aquest que se'n fot sistemàticament dels periodistes del cor. I, esclar, l'altre dia li va tocar al torn a aquest programa que ens fa sentir tan orgullosos, als balears: parlo de "Temporada alta", un programa del cor d'IB3 on hi surten personalitats de l'alçada de Carmele Marchante o Josep Sandoval (quin nivellàs!), i on conviden a altres genis com Pocholo, Rosa de España o Bárbara Rey. Sobren els comentaris. Ja m'emprenya prou que es facin aquest tipus de programes a les televisions privades, pero, escolta, l'audiència mana (també tenim la televisió que mereixem, encara que ens dolgui) i els calers són els calers; però el que m'indigna de debò és que es realitzin aquests programes a les televisions públiques, és a dir, amb els impostos dels ciutadans. I si és a les Illes, encara pitjor. Senyors Francesc Antich i Antoni Martorell: no els fa vergonya gastar d'aquesta manera els diners dels nostres impostos? És aquesta la televisió pública de qualitat que volien quan estaven a l'oposició? Ara passaré a citar alguns dels principis generals de programació de l'ent que apareixen a la plana web: http://ib3noticies.com/ib3/pdf/corporatiu/PrincipisGeneralsProgramacio.pdf "La Llei 7/1985, de 22 de maig, de creació de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, en el seu article 16, estableix els principis que han d’inspirar la programació dels mitjans gestionats per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: • El respecte a la llibertat d’expressió, a l’objectivitat, a la veracitat o a la imparcialitat de les informacions. • La separació entre les informacions i opinions, la identificació de qui sustenti les opinions i la seva lliure expressió amb els límits de l’apartat 4 de l’article 20 de la Constitució, que són respecte als drets humans fonamentals i especialment a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de la joventut i de la infància. II. PRINCIPIS DE SERVEI PÚBLIC A més d’aquesta declaració fonamental de principis inspiradors de la programació de la ràdio i la televisió autonòmiques, cal recollir en aquest document alguns principis que específicament han d’assumir els mitjans audiovisuals autonòmics com a propis i característics de la funció de servei públic: • Proporcionar informació completa, veraç i objectiva que possibiliti divulgar el coneixement sobre la realitat autonòmica, insular, estatal i internacional. • Difondre i promoure els valors humans que conformen les societats democràtiques avançades. • Fomentar el conjunt de valors que han fet de la balear una societat emprenedora, alhora que socialment avançada, justa i solidària. En resum, es tracta de desenvolupar una programació adreçada a una ciutadania lliure i responsable, en possessió de tots els seus drets cívics. ............. Els objectius de la programació de la televisió i la ràdio de les Illes Balears són: 1. Fomentar i defensar el pluralisme de la societat com a expressió de la democràcia i la llibertat. 2. Fomentar i defensar els valors del diàleg, del respecte i de la convivència pacífica. 4. Mantenir en la programació un tarannà i una constant de bones maneres, el rigor en la feina i el respecte envers tothom. 5. Com a objectius específics per als seus mitjans de comunicació, l’Ens Públic de Radio i Televisió de les Illes Balears assenyala els següents: a) Presència del món cultural recollit de manera específica com a instrument de promoció del nivell cultural de la societat balear. La cultura de Balears i la cultura universal han de tenir acollida en la 4 programació. I hi ha d’haver programació cultural específica dins les característiques pròpies dels mitjans de ràdio i de televisió. b) La realitat socioeconòmica també ha de tenir presència en la programació. Dins l’autonomia que han de tenir els professionals, s’han de cercar els modes divulgatius o formatius que contribueixin a millorar la realitat balear. c) L’entreteniment i la diversió que legítimament cerca l’audiència en aquests mitjans de comunicació també han de ser presents en la ràdio i en la televisió de Balears, i han de tenir una programació pròpia en aquest sentit, sense caure en la vulgaritat. e) La ràdio i la televisió de Balears han de cercar incrementar la producció pròpia de programes. D’aquesta manera, han de cercar la presència d’una programació basada en temàtica i autors baleàrics i amb valor d’universalitat perquè aquesta producció pròpia pugui tenir acollida en altres mercats, cosa que ha de servir com a suport a les inversions que en aquest sentit es facin a Balears i com a projecció exterior de la imatge de la comunitat autònoma. f) Ambdós mitjans han de tenir una programació específica adreçada a la joventut i a la infància, per exercir una acció beneficiosa en el desenvolupament de la seva personalitat i com a ciutadans que s’hauran de comprometre amb la realitat de Balears, d’Espanya i de l’Europa en què ens integram. 5 Sense que els punts anteriors vulguin abastar tots els camps ni tota l’orientació que ha de tenir la programació de la ràdio i la televisió de Balears, cal subratllar la necessitat que aquesta programació doni una imatge d’una comunitat activa i que serveixi a les formulacions generals de la societat balear d’assolir millors nivells de vida, de fer realitat la intercomunicació en el conjunt de la societat i de servir per fomentar la identitat balear". En una paraula: lamentable. Senyor Antich i resta dels nostres dirigents. No vull aquest tipus de televisió, o si més no, no amb els meus impostos.

2009-08-14T11:21:57Z

2009-08-18T10:41:00Z 362528

2009-09-24T18:28:32Z

no-amb-els-meus-impostos

2009-08-17T12:21:15Z

1 NO AMB ELS MEUS IMPOSTOS

2009-09-24T18:28:32Z

0.0.0.0

48016

22711 L’altre dia vaig estar passejant per Ciutadella amb la meva filleta. Com està passant a tots els municipis d’Espanya, el Plan-E es feia notar: carrers tallats, cartells immensos amb el logotip del Govern, renou... Però el cert és que vaig sentir una gran enveja: podia caminar tranquil·lament. I és que Maó és una de les pitjors ciutats per al vianant que conec, especialment si hi ha complicacions de mobilitat (com per exemple haver de portar un cotxet de nadó) pel mig: voreres estretes, manca de passos de zebra, poques zones peatonals, manca de passos convenients a zones tan delicades com Via Ronda... Cal dir que, pel que estic veient amb les obres del Plan-E, la cosa s’està fent bastant bé, amb carril bici, voreres amples... però queda tant per fer, i portem tants anys de retard... per això, i com que sincerament crec que Vicenç Tur es una persona capaç, intel·ligent i degudament formada, llenço les següents propostes a l’aire per fer de Maó una ciutat més humana i menys caòtica que l’actual. Primer de tot, el que s’hauria de fer és limitar la circulació de vehicles a motor pel Centre Històric. Sincerament, pensava que aquesta seria la legislatura (amb Emili de Balanzó com a regidor, precisament, del Centre Històric) en què això es faria, però ja ha passat més de la meitat, i no s’ha fet ni una sola passa amb aquesta direcció. Com pot ser que una ciutat amb dos mil anys d’antiguitat no tengui un Centre Històric atractiu? Com pot ser que una Plaça preciosa, com la de la Constitució, estigui plena de cotxes i soroll, sense un pas de peatons que permeti al vianant travessar-la legalment per arribar a l’Església de Santa maria? Si jo fos alcalde el que faria seria limitar el trànsit al carrer de Ses Moreres, a l’alçada de Cós de Gràcia: només hi deixaria passar serveis de neteja, d’urgències, de repartiment i residents, a l’estil del pas que hi ha per pujar a la Plaça de la Conquesta. Sé que molts comerços estan en contra, però no ho entenc: han perdut clientela els comerços de la Costa de Hannover, del Carrer Nou o de Sa Ravaleta, pel fet de ser carrers peatonals? Jo diria que més aviat al contrari. Hi ha menys gent seguda als bars de Plaça Colon o Conquesta, que poden disposar de terrassa gràcies a estar a zones peatonals? Ni molt menys, diria jo. Però el cas és que passen els anys i el centre de Maó, preciós, segueix ple de cotxes, fum, voreres estretíssimes (on ja és complicat caminar, així que en casos de gent que vagi amb cadira de rodes no m’ho vull ni imaginar)... Una altra excusa que se sol posar per no peatonalitzar és precisament l’alt nivell de trànsit rodat que hi ha al centre. Aquí, vull fer una observació que potser a cap dels regidors d’urbanisme, ciutat o el que sigui, se’ls ha ocorregut: us heu parat a pensar que potser a Maó hi ha tant de trànsit perquè són cotxes que el que fan és donar voltes i voltes buscant aparcament? Us heu posat a pensar que amb una bona xarxa d’aparcaments públics (Sínia des Cuc, camp del Menorca, Vives Llull, Parc Rubió... aquí haig de felicitar de nou a l’Ajuntament, doncs anem pel bon camí) on hom pogués deixar el cotxe i anar caminant tranquil·lament al Centre se solucionaria el problema? A la conclusió que s’arriba és que l’Ajuntament fa massa cas al petit comerç, un petit comerç que, per altra banda, té el negacionisme per resposta, sense parar-se a pensar en el seu benefici real. Ara comentaré algunes altres genialitats de l’urbanisme a Maó: - Avinguda Menorca i voltants. Es va decidir convertir l’Avinguda Menorca en un carrer de sentit únic, ampliant les voreres i traslladant els arbres que hi havia al centre cap als costats. El problema és que la suposada ampliació no serveix per a res, perquè és a trossos, i si vas per la part més ampla et vas topant cada dos per tres amb els cotxes aparcats. Respecte el canvi d’ubicació dels arbres, hi ha un petit problema: tapen els balcons de les cases, i en ocasions les branques gairebé es fiquen a les sales d’estar per les finestres. A més, no entenc gaire el sentit de fer Doctor Camps i Pintor Calbó d’un sol sentit, mantenint els dos carrils i fent que els Cediu el Pas siguin punts de risc de topada entre cotxes considerable. - Peatonalització del Carrer Sant Josep. Està bé, si es vol que l’embús de l’Esplanada sigui més gran. Si no, no ho entenc, o si més no, no entenc que en el seu moment es peatonalitzés NOMÉS Sant Josep. Quina sort tenen els seus veïns, no? - Sa Graduada, a les afores. En tres paraules: NO HO ENTENC. Si professors, pares, veïns... hi estan en contra, per què l’Ajuntament no fa cas? Per què actua tan en contra del que el ciutadà desitja? Per què fa falta una altra infrastructura per a l’Escola d’Adults, que fa classes a la tarda, si tots els col·legis de Maó a la tarda estan buits? I el que és molt més important: per què treure del centre l’únic col·legi públic que hi queda? Per què treure del centre un espai de cultura, de vitalitat, com és un col·legi? Ens queixarem després si el centre està mort? - Port de Maó. Espai emblemàtic, per la seva història i pel que significa per a tota la Mediterrània, pero... cotxes i més cotxes. Aquí, proposaria de nou limitar-ne el trànsit: o bé fer la zona que va del Rotxina cap a Llevant d’un sol sentit. Com a mínim, ho provaria de fer encara que fos només a l’estiu, però el que no és normal és que passejar per un lloc tan especial en ocasions sigui tan incòmode. A més, jo plantejaria reformes de gran calat, com per exemple un tramvia que pugés la costa de Ses Voltes fins l'Esplanada, perquè la comunicació Estació d'Autobusos-Port fos ràpida i senzilla. -Illa del Rei. És absolutament vergonyós que hagi hagut de ser una entitat privada i sense ànim de lucre (a la que dóno des d'aquí la meva enhorabona) la que rehabilités un illot tan important per a la Història de Menorca com l'Illa del Rei. La deixadesa de l'Ajuntament en aquest sentit és indignant, per no dir insultant. Això sí, l'anterior batlle sí que hi va anar per fer-se la foto quan el Rei va venir convidat per n'Alejandre. Manda huevos, tu! D'això ja en vaig fer un comentari a l'altre blog (http://lacomunidad.elpais.com/desde-algun-lugar-del-mediterraneo/category/politica-y-sociedad/3) <img src="../blogfiles/menorca/Bagur.jpg" id="img_2" class="imgcen"> - POIMA IV Fase. Una de les pitjors aberracions mediambientals i paisatgístiques de la passada legislatura a Menorca per al meu gust, junt amb el dic de Ciutadella, i a sobre injustificat. Injustificat perquè encara hi ha moltes parcel·les de POIMA I, II i III sense omplir, injustificat perquè treure negocis del centre per portar-los al polígon és treure vitalitat al centre. El que s’hauria d’haver fet és precisament ajudar al petit comerç del centre de la ciutat. Cada cop que obro el Google Earth i veig la gran taca blanca (d’un milió de metres quadrats) entre el Polígon antic i la carretera de l’Aeroport, m’entren ganes de plorar. <img src="../blogfiles/menorca/POIMA2.jpg" id="img_0" class="imgcen" width="554" height="409"> - Edificis d’altres administracions cedits a l’Ajuntament. Un altre clar exemple d’ineficàcia: Què se n’ha fet, de l’Hospital Militar? Pisos. I del Quarter de Santiago? Més pisos. Amb aquesta trajectòria, és fàcil preveure el que passarà amb l’Hospital Verge del Toro i altres instal·lacions. I és una pena, perquè a Maó li manquen algunes infrastructures que qualsevol capital d’illa hauria de tenir. Per què, per exemple, no es va optar per fer un alberg juvenil a les restes de l’Hospital Militar? Per què no s’ha habilitat convenientment el Quarter de Santiago abans d’aplicar la llei del totxo, l’asfalt i el ciment? - Port de Maó II. Al pas que anem, d’aquí a poc temps es podrà botar d’una banda a l’altra. L’última va ser habilitar una zona de 6.000 mestres quadrats, 6.000 metres menys de mar del qual gaudir, com a zona de càrrega i descàrrega de mercaderies. Necessari? Sí, si poses per davant, com se sol fer, l’economia de la sostenibilitat. - Urbanisme desordenat. El podem veure a zones com Cala Llonga o la zona de Verge del Carme: xalets i més xalets, sense que hi hagi, per exemple, un bon asfaltat dels carrers. A sobre, ens trobem casos com el de l’hotel de Cala Llonga (el ja apodat "mamotreto"), il·legals però... amb llicència. “Ver para creer”... - Més sobre la peatonalització. Farà cosa d’un any, al taulell d’anuncis que té l’Associació de Veïns de Malbúger (ja sabeu, aquell barri burocràtic, mig de luxe però que no té farmàcia, supermercat, escoleta, zona de jocs infantil...) a la Plaça de la Biosfera, es va penjar un document on comentaven orgullosos que aviat hi hauria un pas elevat, semblant al de La Salle, que comunicaria Malbúger amb Maó per la Via Ronda. Passen els mesos i ni rastre del pas, però el que sí us asseguro es que si jo visqués a Malbúger no em faria gens de gràcia que els meus fills creuessin Via Ronda, i més tenint en compte la velocitat a la que els vehicles hi solen anar. No vull acabar sense citar algunes coses bones que s’han fet a Maó durant els últims anys, com la transformació de la zona al voltant del camp del Menorca (nou pavelló esportiu, pista d’skate, obertura del carrer d’Albert Camús...), l’estació d’autobusos, les línies d’autobús urbanes, el desenvolupament del Plan-E (llàstima que fos sense avisar i els veïns de J. A. Clavé s’hagin trobat amb dues obres tan seguides), la Ronda de l’Hospital... i segur que me’n deix alguna. En definitiva, que tot i que hi ha coses que sí es fan com cal, em dóna la sensació que Maó té un govern municipal al qual li manca sentit de ciutat i de municipi, que no acaba de pensar en el vianant, però tampoc en el conductor, un govern on regnen la desídia i el conformisme i on hi manquen vitalitat i iniciativa. Fa segles que governen, i, tot i que aquesta sembla la legislatura de les cares noves (i joves i formades, cosa que no es pot dir de les anteriors generacions), això desgasta tant si vols com si no. Total, que jo fa alguns anys que sóc ciutadà de Sant Lluís, però pel que fa als maonesos i les maoneses, només puc dir que han tingut prou temps de canviar el destí del seu municipi de Maó, i que per tant tenen ni més ni menys que el Maó que es mereixen. PD. No he parlat del cas "Estribor", que va deixar Fort de l'Eau sense zona verda. M'estim més no parlar d'un tema tan delicat sense proves...

2009-08-12T12:35:06Z

2009-08-12T14:46:00Z 361761

2009-08-25T22:33:19Z

observacions-personals-sobre-mao

2009-08-12T14:46:06Z

1 OBSERVACIONS PERSONALS SOBRE MAÓ

2009-08-25T22:33:19Z

0.0.0.0

48016

22711 Predata: perquè ningú no s'enfadi, qui vulgui pot posar la paraula "pressumpte" davant aquells mots que considerin "delicats", que no vull embolics! Veig a El País (http://www.elpais.com/articulo/espana/portavoz/PP/Palma/Mallorca/cae/operacion/anticorrupcion/elpepuesp/20090805elpepunac_4/Tes) que han estat detinguts Rafael Duran, ex-regidor d'Esports a l'Ajuntament de Palma de Mallorca i actual portantveu del PP a l'Ajuntament, i "Pepote" Ballester, medallista olímpic a Atlanta i Director General d'Esports al govern Matas 2003-2007. Els han detingut, junt amb quatre persones més, pel tema del velòdrom del Palma Arena, ja sabeu, aquell velòdrom que es va adjudicar per 45 milions d'euros, però que al final va costar prop de 90, pagats amb els impostos dels ciutadans de les Illes, esclar (fos de la seva butxaca, ja s'haguessin ocupat de que el preu final s'ajustés als pressupostos). A sobre, és un velòdrom que no serveix com a tal, perquè la UCI no l'ha omologat per a fer-hi carreres ciclistes (manda huevos). No és l'únic cas de corrupció, ni de lluny, en què es veu embolicat l'últim govern de Jaume Matas: no havia acabat la legislatura, quan hi va haver el cas Andratx, amb el batlle de la localitat i el Director General d'Urbanisme implicats; després va estar el cas del regidor de l'Ajuntament que pagava les seves nits a un club d'"alterne" amb la targeta de crèdit de l'Ajuntament (crec que eren uns 50.000 euros); més tard va esclatar el cas "Turisme Jove", amb el Gerent del consorci i el Director General de Joventut de Mates implicats (aquí crec necessari fer un incís: durant el govern Matas, les direccions general de Joventut i Esports estaven sota la mateixa conselleria, la de Presidència i Esports, dirigida per Rosa Puig, que encara no ha dit ni "mu" sobre cap dels assumptes). El que més em sorprèn del tema és l'escassa repercussió quant a vots (i recolzament en general) que tenen els nombrosos casos de corrupció que es veuen a la geografia espanyola, des d'Andalusia fins a les Illes, passant per la trama Gürtel. Estem farts de veure com cada cop que es deté un batlle corrupte va mig poble (o això sembla) a la porta del jutjat a aplaudir-lo, i a sobre tots aquests especímens, o si més no els seus partits, solen arrasar a les següents eleccions. Què us jugau a que en el cas de Balears i el PP passa el mateix? Què us jugau a que a les eleccions del 2011 tornen a ser el partit més votat a les Illes? Si és que, la notícia em ve de conya per fer valer les raons que han donat peu a crear aquest blog: TENIM LES ILLES BALEARS QUE MEREXIEM. Això sí: si el Velòdrom es va adjudicar en 50 milions i va costar 100, i a les Illes Balears som un milió de persones aproximadament, sobren 50 milions d'euros, que són 50 euros per cap, que no s'haurien d'haver compromès. Exigesc al PP, per tant, que em retorni els meus 50 euros. Postdata: més amunt he posat una notícia de "El País". Peruqè no se m'acusi de sectari ni res per l'estil, ara us pos una notícia de "El Mundo", que no destaca precisament per ser anti-Matas: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/08/06/baleares/1249541758.html Sembla que, almenys amb això, hi ha unanimitat quant a la informació que ofereixen els principals diaris. <blockquote> </blockquote>

2009-08-05T14:43:22Z

2009-08-06T14:36:00Z 359391

2009-08-08T23:49:18Z

vull-els-meus-50-euros

2009-08-06T14:36:07Z

1 VULL ELS MEUS 50 EUROS

2009-08-08T23:49:18Z

0.0.0.0

48016

22711 Avui a l'Ultima Hora Menorca (l'enllaç és http://www.ultimahora.es/menorca/segunda-me.dba?-1+2013+482811), surt un reportatge sobre l'Alberg Juvenil de Sa Vinyeta, l'únic existent -per ara- a Menorca. Els seus visitants s'estranyen de que no existeixi una instal·lació de les mateixes característiques a la part de llevant de l'illa. A mi no m'estranya gaire, que no hi hagi alberg juvenil a la part de llevant, i més concretament a Maó, però sí que m'indigna, i força: com pot ser que no hi hagi a tot el municipi de Maó ni una sola instal·lació juvenil de pernoctació, és a dir, un alberg, una casa de colònies o un campament juvenil? La resposta és senzilla: la desídia per part de la corporació municipal. Si no record malament, cap a agost de l'any 2004 (sí, de 2004), el llavors alcalde del municipi, Arturo Bagur, va assegurar que l'any 2005 hi hauria un campament juvenil a Maó, concretament a la zona des Grau. Han passat cinc anys i no es té notícia que s'hagi realitzat el més mínim moviment al respecte, però, esclar, l'agost de 2004 en "Turo" ja va tenir el seu titular als diaris i des de llavors ningú no s'ha molestat a comprovar si s'han complert les promeses o no. De fet, l'àrea de Joventut és una de les grans assignatures pendents de l'Ajuntament de Maó: amb una dotació pressupostària ímfima (aproximadament un 0,1% del total de la corporació, quan els experts aconsellen un 1%), Maó va ser l'últim municipai de Menorca a gaudir d'un Punt d'Informació Juvenil, és un dels pocs que no té Casal Jove (la Casa de ses Aigües, amb dues subvencions -Govern Balear i Injuve- sembla que no estarà reformada mai) i encara no existeix un projecte d'oci juvenil seriós i de llarga duració. I a més, i com ja he dit, li manca una instal·lació de pernoctació, la qual cosa fa que els centenars de grups de joves que vénen amb les seves bicicletes a l'estiu i se'n van amb vaixell hagin de dormir (per dir alguna cosa) a la intempèrie o a llocs totalment inadequats, doncs ja sabem que la majoria de vaixells surten pel matí i les instal·lacions més properes al Port de Maó són les de Biniparratx, a uns quinze quilòmetres. Em podria extendre més, però m'estimo més deixar-vos un fragment del Programa Electoral del PSOE per a les eleccions municipals de l'any 2007, en concret aquell que parla de les polítiques de Joventut. Sobren els comentaris... "Els joves Volem que els joves siguin els protagonistes d’aquests nous temps que hem encetat els socialistes. I volem que siguin els protagonistes del futur de Maó. Per als socialistes la joventut és una prioritat i per açò apostam per més oportunitats per a ells i elles des dels principis de participació social, foment de l’emancipació i autonomia personal i la solidaritat i igualtat d’oportunitats. Volem estar atents a les seves demandes de forma prioritària i solucionar aquelles qüestions que els afecta per així poder comptar amb un futur il·lusionador per al nostre municipi. Per tot açò són 4 les línies prioritàries: l’oci juvenil, l’esport, la formació i l’habitatge. 1. Promourem i participarem d’aquells programes que impulsin altres fórmules d’oci nocturn més saludable. 2. Entenem que els joves volen participar també de l’oci més tradicional i, per açò, oferirem les millors garanties per tal que s’hi participi amb major seguretat: articularem el transport públic de forma adequada i definirem els itineraris a peu per la ciutat. 3. Impulsarem, encara més, tot allò que té a veure amb l’esport com a activitat principal del joves durant el seu temps de lleure. 4. Seguirem impulsant la formació entre la joventut com a la millor garantia ocupacional. Hem d’impulsar una joventut preparada i formada que tiri endavant un creixement econòmic més equilibrat i estable. Posarem a la seva disposició, també, aquells recursos ocupacionals, com les escoles taller o escoles d’ofici, que els donin més oportunitats. 5. Per ajudar a promoure l’emancipació de la joventut, les polítiques d’habitatge aniran dirigides especialment a aquest sector de població, que és un dels que ho tenen més complicat. 6. Crearem un espai multifuncional per a joves al lloc de Curniola, on puguin assajar i reunir-se 7. Posarem les bases per tal que el quarter vermell de s’Esplanada es converteixi en un centre cultural de noves tecnologies i per a joves 8. Crearem una zona d’acampada per a joves, a la zona des Grau, en col·laboració amb el Consell Insular 9. Posarem en marxa la Casa de les aigües, actualment en rehabilitació, com a centre creatiu per a joves" Si voleu veure el Programa sencer, es pot consultar a: http://www.psoemenorca.org/documents/Programes%20Electorals%202007//Programa%20Mao.pdf

2009-08-05T12:31:30Z

2009-08-05T12:00:00Z 359346

2009-08-07T10:40:23Z

vacances-barates-i-joventut-per-l-ajuntament-mao

2009-08-05T13:55:27Z

1 VACANCES BARATES I LA JOVENTUT PER A L'AJUNTAMENT DE MAÓ

2009-08-07T10:40:23Z