88.15.21.22 5486 2009-09-09T07:16:35Z 1539373 MIQUEL ICETA / LUCHA VILLA "Malament amb el PSOE, malament sense el PSOE... potser caldria replantejar-se aquesta estranya i sempre acomodatícia relació" És evident que Miquel Iceta representa la cara -o alguna de les cares, si més no- del PSC -o bé d’algun dels diversos i cada cop més diferenciats sectors dels socialistes catalans que ara mateix s'agrupen sota el nom de PSC-. La naturalesa ideològica d'aquesta cara és incerta. En tot cas, ningú no dubta que Iceta és ara mateix un personatge clau en el si de l'esmentat partit. Per això em va sorprendre llegir fa uns dies, que “una sentència que qüestionés de forma significativa l'Estatut seria un cop molt dur” per a José Luis Rodríguez Zapatero. L'afirmació resulta francament desconcertant: ara resultarà que el principal damnificat per l'inacabable sainet de l'Estatut és aquella ànima càndida que presideix el govern espanyol! Ara resultarà, en definitiva, que el PSOE no té res a veure amb tot això. Només falta afirmar que Alfonso Guerra i el seu raspall són un producte de la nostra malsana imaginació, que la Loapa va ser un somni, que Bono o Rodríguez Ibarra són profundament federalistes... Com molts altres barons del seu partit, Miquel Iceta parla de Zapatero -o de Guerra, tant hi fa- de dues maneres completament diferents, segons convingui. Quan arriben les eleccions espanyoles i Felipe González ve a omplir estadis al Baix Llobregat es tracten com si fossin germans bessons units, a més, per un jurament de sang. Quan toca fer política en clau catalana, en canvi, s'hi refereixen com si fossin cosins llunyaníssims i vagament enemistats als qui gairebé no recordaven. Mai no ha quedat clar si es tracta d'una cosa o d'una altra, i probablement aquesta ha estat l'estratègia electoral a llarg termini més encertada del PSC. Iceta, Joan Ferran i companyia no omplirien mai cap estadi; a tot estirar generarien una petita aglomeració de jubilats entorn d'unes quantes sardines a la brasa. Felipe González sí que n’emplena, d'estadis: ve a Catalunya cada cop que hi ha eleccions. Per dir-ho una mica bruscament: mai no ha quedat clar si aquí guanya el candidat del PSC perquè és del PSC o només perquè aquest partit està federat al PSOE. La sospita és més que raonable. Per això, aquestes distincions de darrera hora en les que Zapatero entra i surt de l'escenari de manera imprevisible, en les que interpreta diversos papers alhora, són més aviat poc creïbles. En què quedem? A diferència del que creu Miquel Iceta, una sentència que qüestionés de forma significativa l'Estatut no seria pas un cop molt dur per a un Zapatero que, com la immensa majoria de dirigents del seu partit, no ha cregut mai en el text que va aprovar el Parlament i fou referendat posteriorment pels ciutadans. Però potser sí que seria un cop per a la precària aritmètica que fa que els socialistes manin tant a Catalunya com a Espanya amb un nombre increïblement irrisori de diputats... Aquí potser sí que n'hi ha un, de cop; en qualsevol cas, té ben poc a veure amb el que esmenta Iceta. És un altre cop completament diferent: no els confonguem, doncs. Al senyor Miquel Iceta li dediquem una vella cançó que resumeix la naturalesa dels cops esmentats: Ni contigo ni sin ti. Una de les millors versions d'aquest clàssic de la cultura popular és la de la cantant mexicana Lucha Villa, icona kitsch de la dècada dels seixanta que va tenir una insòlita resurrecció artística gràcies a l'excepcional pel•lícula d'Arturo Ripstein El lugar sin límites (1978). Malament amb el PSOE, malament sense el PSOE... potser caldria replantejar-se aquesta estranya i sempre acomodatícia relació, no troba senyor Iceta? O és que potser ja els hi va bé així? Josep Lluis 372984 1 0 1 0 88.15.21.22 5486 2009-09-09T12:52:21Z 1540100 PAGAR PER TOT "Que els expliquin ara a les famílies amb més problemes econòmics, moltes de les quals formen part de la nova immigració, que l’autogovern és garantia de benestar" En poc temps els catalans hem passat d’haver-ho de tenir tot pagat, com va dir l’escriptor Francesc Pujols, ha haver de pagar per tot. Els pares dels escolars catalans seran els únics de tot l’Estat que hauran d’abonar la meitat del cost dels ordinadors portàtils dels seus fills. Aquest cop no és que Zapatero no hagi complert les seves promeses, senzillament que el conseller Maragall ha considerat millor gastar-se els diners en altres coses. Tot plegat ha tingut com a conseqüència que el ministre Gabilondo s’ha convertit en el defensor dels alumnes catalans i les seves famílies demanant a la Generalitat que garanteixi que cap d’ells es quedi sense portàtil per motius econòmics. Seria irònic si no fos tràgic. Socialment, una decisió com la que ha pres el departament d’Educació pot significar una important fractura a les aules entre alumnes, alguns dels quals no estaran en disposició de fer front a la despesa de cent cinquanta euros més el manteniment de l’ordinador. Políticament, va directament contra la idea que l’administració més pròxima és la que vetlla pels interessos més directes dels seus ciutadans. Que els expliquin ara a les famílies amb més problemes econòmics, moltes de les quals formen part de la nova immigració, que l’autogovern és garantia de benestar. Es miri com es miri, és un mal negoci. Josep Lluis 372984 1 0 1 0 148.188.17.56 5486 2009-09-09T15:02:04Z 1540430 Perdona Josep Lluis, pots explicar-me en quina época els catalans ho hem tingut tot pagat? Jo no ho recordo, sempre he hagut de pagar-ho tot, llibres escolars, uniformes, batas, menjadors, metges, impostos... Anónimo 372984 1 0 1 5295 81.36.190.138 5486 2009-09-09T16:32:41Z 1540672 Uniformes a l'escola pública? Metges a la seguretat social? Anónimo 372984 1 0 1 0 88.15.21.22 5486 2009-09-09T19:38:31Z 1541131 Mmjal, llegeix be el meu escrit. Jo no dic res de metges, ni d’impostos, etc... Solament educació. Per favor llegeix be. Josep Lluis 372984 1 0 1 0 83.33.37.152 5486 2009-09-09T20:18:20Z 1541217 He llegit be dius: "Que els expliquin ara a les famílies amb més problemes econòmics, moltes de les quals formen part de la nova immigració, que l'autogovern és garantia de benestar" "En poc temps els catalans hem passat d'haver-ho de tenir tot pagat, com va dir l'escriptor Francesc Pujols, ha haver de pagar per tot." Desprès parles d'ordinadors a l'escola, però també l'escola s'habia de pagar abans, i força. Anònim, a l'escola pública fa anys també es portaven bates i es pagaben els llibres, les sortides, les activitats com ara l'angles perquè imagino que es considerava prescindible. Teniu tots plegats una memòria molt selectiva. De totes maneres com ja he repetit moltes vegades, aquest blog no ataca ni defensa partits, si no que denuncia única i exclusivament una gestió municipal nefasta des de el meu punt de vista. Aquesta gestió municipal seria igual de nefasta si la portes a terme qualsevol altre partit, perquè no miro les sigles si no les coses que passen al meu voltant i que m'afecten. Podeu continuar deixant els missatges que voleu, però si no van dirigits al tema del post no els contestaré. Gracies de totes maneres per les vostres visites. Anónimo 372984 1 0 1 5295 84.126.203.22 5486 2009-09-09T21:26:46Z 1541336 Jo m'he trobat amb una situaciò pareguda a la vostra, però encara tenim a l'ajuntament pegat al cul. M'alegre per vosaltres. Respecte a les pareules que he llegit, vaig a afegir que mai han pagat res el gober i les institucion, creec que ja paguem el suficien a les arques del estat per a que tingam més del que tenim, però heu de considerar-vos privilegiats amb el benestar social que teniu a catalunya. Pero mentres tingam per a menjar, per a fer les despeses necessaries tots som privilegiats. Bona nit i no s'enfadue, no val l pena. Salutacions Anónimo 372984 1 0 1 39768 88.15.21.22 5486 2009-09-10T07:39:02Z 1541738 CASTELLS TÉ RAÓ "Els ministeris no són les aules i cal alguna cosa més que una denúncia fonamentada i sensata: cal acció política" El conseller d’economia, Antoni Castells, creu que el govern espanyol no fa tot el que pot per fer front a la crisi. Castells ha pres posició de forma clara i valenta quan ha afegit que no és el moment de retirar els estímuls fiscals i menys encara d’apujar la pressió fiscal; en tot cas, ha afegit, s’haurien de rebaixar alguns impostos. El conseller també ha llençat una càrrega de profunditat quan ha dit que la indústria catalana potser es recuperarà abans que l’espanyola, però sobretot gràcies a l’impuls que estant agafant França i Alemanya. Antoni Castells està recuperant l’esperit crític del professor universitari quan acusa Zapatero de no agafar el toro de la crisi per les banyes o quan reclama el grup parlamentari propi dels socialistes catalans a Madrid per aconseguir un finançament millor. Però els ministeris no són les aules i cal alguna cosa més que una denúncia fonamentada i sensata: cal acció política. El mateix que veu Castells ho veu una gran part de la ciutadania del país i la factura l’acabarà pagant el PSC. Josep Lluis 372984 1 0 1 0 148.188.17.56 5486 2009-09-10T09:37:46Z 1541947 Gracies Marisa! Anónimo 372984 1 0 1 5295 88.15.21.22 5486 2009-09-10T16:48:15Z 1542805 ESTAR PREPARATS "La conversa dels dos presidents demostra que hi ha un espai comú possible des de posicions polítiques diferents i, de vegades, discrepants" Si un país disposa d’un lideratge institucional fort, té l’empenta suficient per fer front a les adversitats sobrevingudes. En aquest sentit és reconfortant escoltar Ernest Benach i Joan Rigol coincidint en que el Parlament ha de ser el lloc on s’expressi la força política que sorgeix de la unitat d’acció. La conversa dels dos presidents demostra que hi ha un espai comú possible des de posicions polítiques diferents i, de vegades, discrepants. Però no ens enganyem, les institucions les formen també els partits i aquests han d’estar a l’alçada dels reptes que tenim per endavant. Fins ara, massa vegades s’han deixat portar pel tacticisme o els interessos partidistes per sobre dels de país, i sembla que només es prendran seriosament la possibilitat de rectificar si es veuen pressionats a fer-ho per part dels electors. Tothom ha de tenir clar que aquest és un moment de gran transcendència política i que el futur s’escriu cada dia. La Diada d’aquest any té més preguntes – fins i tot en forma de consulta- que reivindicacions. Cal estar preparats per donar-hi respostes i per articular-les. Josep Lluis 372984 1 0 1 0 83.35.127.226 5486 2009-09-10T18:00:52Z 1542980 FALANGISTES SI + REFERÈNDUMS NO = PSEUDODEMOCRÀCIA ESPANYOLA Pere Quart 372984 1 0 1 0