RAUXA

UNA ROSA PARA TI.
BESITOS

Aquest dia del cavaller Sant Jordi, patró de més de mitja Europa, que probablement mai no va existir, i que algun espavilat català benparit (valga el neologisme encara que existeixi el mot benastruc que més o menys podria significar el mateix) va saber relacionar amb els llibres (mort de Cervantes, mort de Shakespeare) i amb la rosa (primavera) ha acabat sent una de les festes més simpàtiques i universals de la cultura.

Me n'alegr que molta gent s'hi trobi obligada a comprar un llibre, encara que només sigui el llibre anual, i que aquest no sigui més que el mediocre best-seller que ens hagin recomanat els media pagats pels editors més potents.

Salut

Es un día especial, para los que estamos enamorados de los libros, y reivindico aquellos días en que yo era pequeña y La Caixa regalaba libros en este día. Ahora tienen tanto dinero que no les preocupa quedar bien con los que los mantenemos, en fin, no es dia de quejas pero ahí queda. Fue gracias a esos libros que nos regalaban que yo me aficioné a leer, concretamente con Yo Claudio de Robert Graves, tenía 13 años y unas ganas locas de comerme el mundo. De todo ello, sólo queda mi pasión por la lectura, pero todavía el mundo no me ha comido a mi.

FELIÇ SANT JORDI

Bonica festa, llibres i passió junts. Inmillorable.
El valencians del nord fan les coses molt be.
Feliç día.
un abraç.

alaaaaaaa que post más bonito!!!! Pero sí y nó.........y tengo los dos ejemplos en casa, a la patita maxi no es que le guste leer, es que devora los libros y hasta se los lee 4 y 5 veces si le gusta mucho....(y yo no tengo dinero pa comprá mas ese mes).....pero con la mini.............es un suplicio hacer que lea, aunque poco a poco voy consiguiendolo, pero muy poco a poco jeje.
Pero puestos a reinvindicar, un libro no puede costar sobre 40 euros, es una pasada y los de literatura juvenil (de moda)es lo que valen!!! además, nunca lo sacan en ediciones más baratas.

Besitos y esto pa tí

Me gusta esta fiesta ..y muy especialmente con el cariz que se le da en cataluña ...Ya sabemos que muchos libros de los que se compren iran a una estantria a dormir el sueño de los justos ..pero se venden muchos ..más que ningún dia del año ...Y eso tiene su importancia para la promoción de la lectura ...me quedo con esa vertiente ..

Igual de importante que la lectura creo que es el dominio d elas tecnologías en el siglo XXI , ..pues estamos hablando de otro lenguaje que será imprescindible para el desenvolvimiento en la vida d elas nuevas genraciones ..

Yo lo que si critico , es el precio , ...La cultura no dbería tner precio ..o precios simbolicos ..y al menos desde un punto de básico , debería estar al alcance de todo el mundo ...

muchos besos amiga ..y gracias de everdad

Pues me regalaron una rosa, Nekane. Una exótica rosa azul que resulta muy original. Te la enseñare en algún post. Besos

Et veig un punt excéptic i ho entenc. Els qui sou grans lectors i estudiosos, i em sembla que ho ets, no enteneu que hi hagi gent que només disfruti llegint coses com "el codi da Vinci".

Jo llegeixo de tot. Vaig començar empassant-me tot alló que hi havia a la biblioteca del meu pare, i després he seguit comprant llibres durant tots aquets anys, fins el punt que a hores d'ara tenc seriosos problemes d'espai.

M'encanta entrar a les llibreries i mirar i triar. I moltes vegades també acabo comprant les novetats literarias o best seller, i que vols que et digui hi ha de tot. Vaig disfrutar amb "L'ombra del vent" i amb "l'església del mar", i em va agradar molt " El corazón Helado" de n'Almudena Grandes, de fet tenc una certa debilitat per aquesta escritora. Ara tenc pendent la segona part de "Los pilares de la Tierra", i ja veurem per alló de "nunca segundas partes fueron buenas".

Així que, benvinguda sigui la festa del llibre si serveix perquè tothom llegeixi més, encara que sigui novela comercial. Llegir mol és l'única manera d'aprendre a escriure amb un mínim de correcció.

Salut amic Polinya

Gràcies Joaquim, suposo que tu deus ser valencià del sud. Mai havia vist que s'anomenés a Catalunya, Valencia del Nord, però pots fer-ho sense cap problema.

El nom que se'ls doni és el menys important. El que té més importància per a mi, és que tots, valencians, catalans i illencs, compartim idioma i cultura. I açò no canviarà per molt que hi hagi gent interessada en dividir-nos per motius polítics.

Feliç Sant Jordi!!!!

Charo, yo fui una lectora precoz pero reconozco que tu me ganas.

No leí "Yo Claudio" hasta después de ver la fantástica serie del mismo nombre con que nos obsequió la BBC hace años, su protagonista Derek Jacobi hacía una fantástica recreación del personaje. Con decirte que ha sido uno de los pocos casos en que la producción cinematográfica ha estado a la altura de la novela.

Besos, y no dejemos que nos coma el mundo

Patita y Lola, coincido con vosotras en que el precio de los libros es abusivo y que la cultura debería estar por lo menos subvencionada en parte.

Actualmente la única posibilidad que tenemos para adquirir libros económicos, es elegir ediciones de bolsillo. Pero tienen una letra extremadamente pequeña que a yo, con mi presbicia galopante, no me puedo permitir.

Por cierto, Patita, tu post sobre el día del libro era mucho más divertido que el mio. El libro muy adecuado, y el capullo digno de entrar en el museo de los horrores.

Saludos

No, Cristina, entenc absolutament qualsevol cosa que signifique llegir. Sóc un devorador de llibres i de tot aquell material imprès, o inclús informàtic que cau a les meues mans.

Per posar un exemple he acabat ahir de llegir l'últim de Harry Potter, i he de dir que excepte l'afegitó del final, que trob innecessari, he gaudit llegint-lo. Això no vol dir que no prefereixi La matèria oscura de Philipp Pullman.

Ahir mateix, en acabat el Potter, he començat el llibre del pare del traumatòleg de la dona, "la sábana santa vista por un cirujano", que, malgrat el meu excepticisme i ateïsme, està interessant-me.

Com he deixat dit al meu blog, vaig començar a llegir pràcticament al mateix temps que vaig començar a caminar (com a bon vuitmesí, vaig anar absolutament retrasat amb tot allò que pugués significar forma física, fins als set o vuit anys, però no en parlar, ni en llegir) i record com el practicant (ara els hi diuen ATS) que venia cada dia a punxar-me, em portava tebeos, inclús en francès, i em parlava d'un tebeo mític, que era capaç de parlar i de canviar la història d'acord amb el lector.

Sempre li he estat agraït a aquell practicant.

Doncs mira per on, jo ara llegeixo poc. Tenc uns quants llibres fent cua que hauran d'esperar que comenci a fer més calor, m'encant llegir mentre prenc el sol.

La culpa la té aquest invent del blog que m'ocupa molt temps, però la veritat és que m'ho passo d'allò més bé. Potser quan m'arribi la jubilació donaré més l'abast a fer ambdues coses.

Salut