0.0.0.0 22927 14568 <span id="lblStoryText">Les bombes continuaven caient per sobre. Els esclats eren continus però ja hi estava acostumat. Aprofitant la meva posició privilegiada vaig perdre un minut en mirar les cares que em rodejaven, que diferents a les de fa 2 anys! Les cares de pànic i els crits havien deixat pas al silenci i la frustració. Tots hi eren conscients, els nacionals segurament entrarien al dia següent a la ciutat per la diagonal. Potser era l’última nit de bombardeig però ningú mostrava signes d’alegria. Tres anys molts durs, ja ni em recordava de quan la gent venia al metro per anar a casa d’un amic a sopar, o per això tan simple com anar treballar. Tres anys on el metro havia estat tancat gairebé tot el temps, on l’ús més important consistia en servir de refugi antiaeri, on podia olorar com les farinetes s’havien convertit en el plat nacional de Catalunya, on l’esperança havia deixat pas a la decepció... El que més m’havia impressionat eren els gestos espontanis de solidaritat, mai oblidaré com un xiquet de sis anys que tan sols tenia un tros de pa per passar la nit el va voler cedir a una dona major que plorava a un cantó per la mort del fill al front, potser ell també havia perdut a algú, potser era la seva forma de dir-li que tot i els seus sis anys comprenia i compartia el dolor que patia. Al principi les entrades al metro es tapiaven per evitar que les bombes entressin, més endavant van deixar de fer-ho, la por a morir sepultats era massa forta. Avui no era una excepció, l’entrada romania oberta el que ens permetia escoltar entre bomba i bomba com la gent marxava de la ciutat, el tràfec de gent a sobre nostre era continu, els cotxes, els carros, els camions... tots fugien de una ciutat que ja estava perduda. Em preguntava per què es quedava aquesta gent, jo no tenia opció, vaig donar un altre cop d’ull i em vaig adonar que estava rodejat de mares en els fills i de gent major, sembla que tampoc tenien alternativa. Finalment va sonar l’alarma que ens indicava que el perill de les bombes ja havia passat, la gent poc a poc va marxar cap a casa, vaig veure com algú forçava un somriure, potser pensant que ara per fi tornaria una certa normalitat, tanmateix a la majoria li queien les llàgrimes conscients que tot estava perdut, que havien estat tres anys de patiment per acabar perdent la guerra. Què hi vaig fer jo? L’únic acte de rebel.lió que encara m’era possible, vaig decidir fondrem i apagar-me per sempre.</span> 0 2009-05-09T09:37:12Z 2009-05-09T09:35:00Z 320028 febrer-1939 2009-05-09T09:37:12Z 1 1 2009-05-09T09:37:12Z