La Comunidad > Tags > Carod

Pero qué carod-dura más grande!!!

2008-08-05T15:58:11+02:00

Después de transigir con la barrabasada del individuo conocido como Joan Puig esta mañana, ahora acabo de leer que el insigne vice de la generalitat, aunque esta noticia más parece una "genialidad", ha sido llevarse a 17 cargos a Londres para la inauguración de la "embajada" de Cataluña en la capital del Thamesis. Coste de la visita: 22.800 euros de nada. Considerando que sólo fueron un día, la broma sale a 1.341€ por barba.

Esta manaña realizaba una aproximación a la taxonomía general de los políticos. ¡Qué olvido más grande, Carod Rovira!: El mismo que ha colocado a un familiar hace poco según informa la prensa nacional, el mismo que negoció con los asesinos terroristas para garantizar la pax catalana, el mismo que...

Y en un digital leo que Puig se desdice y ¡¡¡donde dijo negro quiso decir la moreneta, no te digo!!!. El muy bruto dice ahora que no se refería a los extremños en su conjunto, sino a los políticos.

Está visto que los tontos son los únicos que dan, erre que erre, dos veces en la misma piedra. Espero que Pedro José le deje de una vez por todas darse un baño en su piscina...a ver si se le pasa, porque está visto que el calor sigue haciendo mella en su depauperado cerebro

Josep LLuís, gràcies

2008-05-05T13:14:25+02:00

Éste fue, para mí, uno de los mejores momentos televisivos recientemente. También una de las pocas veces que me sentí plenamente identificada con una opinión... Que viva la riqueza cultural de este país y que haya más respeto por los idiomas, por favor. Si fuera por estas personas tan impresentables, estos dos elementos intervinientes en el programa Tengo una Pregunta para Usted, pasado mañana estarían ya en el olvido. A miña lingua galega querida. Este vídeo é pra ti e pra todos os que te levamos no corazón e sempre te defenderemos e loitaremos porque non morras.

TRIPARTIT + CIU = ERROR EN FÓRMULA

2008-04-18T23:54:05+02:00

Que NO… home, que NO !, que aquesta fórmula es peta per tots costats, i en qualsevol fulla de càlcul Excel.

Que per més que el Montilla ,i tot el govern Tripartit, diguin que iran d’acord amb CIU al Congrés de Madrid per poder impulsar el desplegament del Nou Estatut, jo no m’ho empasso, perquè no és possible, i ara ho demostraré científicament.

Aquesta fórmula , és errònia : Tripartit + CIU = Pacte per Estatut a Madrid

Cal modificar-la per la següent:

{((PSOE-GUERRA-) + ( PSC-MARAGALLISTES)) + ( I.C. - COMUNISTES TORREOUS ) + (ERC-CARRETERO-PUIGCERCÓS-URIEL-RADICALS))+((UDC)+(CDC/2)) }

= OLLA DE GRILLS AMB ALGUNA POSSIBILITAT DE PACTE A MADRID.

Mira que és fàcil, i això que sóc de Lletres Mixtes.

EN CATALUÑA: LA RELIGIÓN EN MANOS DE LOS POLÍTICOS

2008-04-20T21:13:10+02:00

Llega lo último. Otra barbaridad más, para los que sean católicos, de los políticos “catalanes” (no generalizo). La nueva "ley de regulación de centros de culto y de reunión con finalidades religiosas", presentada por el vicepresidente del gobierno autonómico Josep Lluís Carod-Rovira (de ERC), entró en el Parlamento catalán la primera semana de Febrero 2008.

Prohíbe celebrar misa o reunirse para hablar de religión sin una licencia municipal. La licencia, la dará (o quitará) el ayuntamiento: puede retirarla cuando quiera y a quien quiera.

Esa ley tiene carácter retroactivo, y afectará desde la ermita más pequeña hasta la mayor catedral.

-Cualquier alcalde podrá cerrar cualquier parroquia y cualquier local por no disponer de licencia para realizar actividades religiosas.
-En Cataluña no se podrá abrir ninguna otra parroquia si el poder político no lo quiere.
-En el futuro, el poder político puede cerrar todas las parroquias que quiera no dándoles o no renovándoles la licencia.

Pero las implicaciones no acaban aquí.

-Si una parroquia quiere tener licencia o quiere mantenerla o quiere renovarla el párroco no tendrá más remedio que someterse a las directrices ideológicas y morales señaladas por el poder político.
-También esta ley implica que la simple reunión en la calle/parque/campo para cantar canciones religiosas, para rezar, o para realizar romerías o procesiones es un delito si no se dispone de la pertinente licencia para realizar esa actividad religiosa.

Además, el anteproyecto de ley establece que para que un ayuntamiento permita una actividad religiosa, tendrá en cuenta el criterio de 'proporcionalidad con la población del término municipal'.

Yo me pregunto: ¿qué es la libertad religiosa?. Hago un llamamiento a la defensa de los derechos de los cristianos y de las demás religiones.

Cada uno tiene derecho a elegir...

¡No a las imposiciones!

La dissidència natural d’Esquerra.

2008-03-20T21:53:06+01:00

La família Solé, a “Bucarest, la memòria perduda”
http://www.bausanfilms.com/docu_bucarest.asp

D’extraordinari i magnífic, així podem definir el documental ” Bucarest,la memòria perduda “( 2008 ) , emès per TV-3, signat i realitzat per l’Albert Solé , fill d’en Jordi Solé Tura.

Aquest treball audiovisual, és d’una factura excel·lent, i que de ben segur guanyarà uns quants i merescuts premis i distincions nacionals i internacionals.

L’emoció impregna cada minut del documental.

La terrible malaltia del seu pare, amb un avançat Alzheimer , on contemplem que no se’n recorda ni del nom de la seva actual muller, i només sap que el seu fill és el seu fill, perquè així li recorden cada dia de gravació .

Un home amb tanta historia i amb tants de fets, amb tanta cultura i coneixements, amb tanta experiència vital i emocional, un home que ha ensenyat, un mestre, un professor, un escriptor, assagista i pensador polític… ara només pot anar xiulant una cançoneta ..assegut al vaivé d’un balanci…i no espera res, perquè no sap el sentit de l’espera, i la seva família veu destrossada i impotent, com el seu estimat Jordi se’n va, i d’aquell home extraordinari, només en queden els records que el seu fill intenta plasmar en una pel·lícula biogràfica.

Hi ha un moment del film, en què l’Albert Solé conversa amb l’escriptor Sergi Pàmies, i els dos recorden la seva infantesa de fills d’exiliats polítics.

I em va fer molta gràcia, perquè és veritat i tan real, quan el Pàmies sentencia que :

“si deixem a tres comunistes, tancats dos dies dins un armari fosc, de ben segur, que al obrir-se la porta ja s’hauran escindit … “

Brillant reflexió , la del Sergi Pàmies.

Sinó, mireu el que està passant a dins d’Esquerra, la que diu que és Esquerra Republicana de Catalunya ( ERC ), on en breu, al proper Congrés del partit, aquell en què es decidirà la seva sort i el seu futur, per liquidar aquest present de miserables i d’innobles indecents.

Aquells dies, en què les seves Bases Assembleàries, elegiran els seus nous líders i dirigents, i on els seus amos actuals, veuran perillar el seu coll, on es menjaran a mossegades, entre esgarrapades i escopinades , i esperem, que no acabin a cop de bastó , falç i estelada independentista.

Només dos dies de Congrés, i ja n’hi haurà prou, per deixar un rec de carn esquinçada , caps, colls ,vísceres i dents per terra, l’espectacle posterior a la batussa, serà tant dantesc i sagnant, que el camp de la batalla deixarà com un conte de fades, fins i tot , a les mateixes “ Purgues Stalinnistes “ .

Al Carod, li recomano el massatge blau de Brummel, que de ben segur li deixarà el cap ben fresquet i olorós , després de l’ afaitada destralera de les seves estimades Bases…. i així , inclús en plena Purga esquerrana, podrà sentir gustirrinin , gustirrinin.

Polítics: Ningú no coneix Ningú

2008-03-20T00:15:21+01:00

És bastant patètic, pesat , cansat i vomitiu , el tarannà polític de govern i oposició, i no em refereixo al d’ara, o concretament el binomi PSOE vs PP, em refereixo a tots els governs i oposicions haguts i per haver-hi, a qualsevol engranatge polític i estructural d’un estat, país, comunitat o municipi.

Vagi per endavant, que les meves preferències socialdemòcrates, no m’impedeixen criticar al socialisme espanyol, sense que m’hagi d’esquinçar les vestidures, i tirant-ne encara més de refranys i frases fetes, ja se sap, que qui bé et vol , et farà plorar, ara que d’altres diran, Déu , guarda’m dels meus amics, que dels meus enemics ja m’encarrego jo, en fi, jo no critico la ideologia, sinó la seva actitud quan governa, quan arriba en poder.

Per a molta gent , el socialisme, o més en plural, l’Esquerra, és massa ideològica , tenen molt romanticisme i poc de realisme, però clar, si quan tens el poder, no te tires a la piscina, amb convenciment, decisió i amb un parell, doncs això, et porta a fer una panxada de panxa panxuda fenomenal.

El Govern, no només el de Zapatero, tots, el de Montilla, Carod i Saura, el d’Ibarretxe, el de Pujol al seu dia, el d’Aznar, el de González, en definitiva el de tots els colors i latituds, sempre acaben igual, s’emboliquen en una closca de tortuga, en una esfera d’espines tal eriçons de mar, i d’allà no surten, s’enroquen com a escaquistes previsibles , a la primera oportunitat que els deixa el contrari.

Els Governs, siguin del costat que siguin, s’immobilitzen en la seva estratègia, com a crancs sense brúixola, ja no només caminen cap a enrere, sinó que a més a més, caminen en cercle, perduts al seu desert vermell o al seu bosc negre.

Els Governs han arribat a sostenir tals animalades, que farien posar vermells a qualsevol persona decent, i tot per culpa d’aquests atacs d’autisme egoista i provocat, aquest escut invisible, que els ha fet dir , que això del GAL eren quatre animals indisciplinats , que la corrupció política i financera no existeix, és una imaginació popular, que Roldán és un fallada menor del sistema, que el Prestige deixava anar unes galletetes de fuel , i que tot el desastre es va gestionar de puta mare, que l‘Estatut trencaria Espanya, que ETA era el culpable del 11-M i si els d’Al-Qaeda diuen que han estat ells, que és igual, han estat els d’ETA, i si s’enfonsa el Carmel, no passa res, un forat no és per a tant, la culpa és dels altres, els d’abans , del Pujol clar, que mig Barcelona es queda sense llum, el problema és de la fatalitat , de la mala sort , el d’un cable d’alta tensió fatxa, que es va sacsejar, amb tan mala pata com uns “caballitus de fira “ pel camp, i que la culpa no és la falta d’inversió de Xarxa Elèctrica Espanyola, noooooooooooo, i res ha de veure que Montilla fos Ministre d’Indústria, nooooooooooo, i que l’actual Ministro Clos tingui la culpa d’alguna cosa, nooooooooooooo, i que en definitiva els organismes estatals que gestionen l’energia, no tenen la culpa de res, que no és un problema d’inversió noooooooooooooooooooo, és pura i simplement un problema de mala sort, mira per on, closca de tortuga, autistes sensorials, eriçons de mar, tancats en si mateix, en el seu instint d’auto protecció.

Els governs socialistes, han de deixar d’actuar a mitges, fent polítiques del 50%, és a dir, prou ja de legislar un 50% socialista i un altre 50% políticament correcte, de centre.

El PSOE no és un partit de centre-esquerra, és un partit d’esquerres, i ha de governar, com a tal, amb tots els seus valors socials i ideològics, propugnant un autèntic canvi en la societat, no només aquells que siguin rendibles per guanyar unes eleccions cada quatre anys, no subvencionar ( 2.500 per nen ) sinó invertir en guarderies públiques, no 100 euros al mes per a mames treballadores, sinó 100 nous contractes indefinits cada dia per a aquestes mamis.

L’Oposició, totes les oposicions hagudes i per haver a Espanya, en canvi, s’obsessionen per destruir el Govern, sigui com sigui i al preu que sigui. Artur Mas ho va fer amb Maragall i ara amb Montilla, Maragall ho va fer amb Pujol, Felipe amb Suárez, Aznar amb González, el PSOE ( que no ZP ) amb Aznar, Rajoy amb Zapatero i així, fins un rumb voraginós sense fi.

En l’actualitat, tots les tendències polítiques volen centrar-se, per exemple l’Acebes, que és un tipus d’extrema dreta pura i dura, quan pretén ser el que no és, ja que passa el que passa, que seu autentic jo i l’alter ego centrista , el porten fins a la bogeria singular, d’afirmar, reafirmar i perseverar, jurar i perjurar, que un tomàquet àrab és un pebrot, i a més és un pebrot basc. Quan si deixés fluir la seva autèntica bèstia , hagués ordenat un carrega de la brigada lleugera per treure al populatxo no popular del carrer Gènova, però clar , volen ser políticament correctes i en comptes d’això, continuen portant al país a una espiral d’histèria col·lectiva, de confrontació, d’odi, de soroll de sables, de trencaments, de mala baba entre Pobles, de trames catalanes, basques, energètica, financeres, comunistes i maçons.

Si Acebes, hagués actuat com el que realment és, traient de nou els grisos al carrer per unes hores, ens haguéssim deslliurat d’aquest perill humà, durant deu anys més o menys, estaria a Alcalá-Meco, amb els integristes radicals, és a dir en el seu hàbitat natural.

Carod que és independentista, en arribar al poder , també es torna “ majara “, es vol centrar, nomena al seu “hermanísimo “ com a alt càrrec del seu departament, excursions campestres cap al Pirineu, això si, trepitjant tota la caca de vaca que troba per la Vall, i sense recollir cap bolet aprofitable, i per a més INRI d’INRI, va i diu en una primera fase, que la gent catalana ha d’abstenir-se de votar l’Estatut, després va dir que votessin en blanc, i més tard que votessin SI però que No , després una altra vegada No però que Si, per rematar la feina amb un votin en blanc , i com a traca final ,que votin nul.

I va passar , el que havia de passar, que aquells que no pensen en la poltrona, perquè ja es guanyen el pa amb les seves mans, és a dir, les Bases del partit, van acordar per immensa majoria, que es votés NO al nou Estatut, i Carod va sortir a la balconada pública, com el nou líder ratificat, dient als seus votants que votessin que NO, però amb la boca petita, després quan arriba al poder, diu que la culpa de tot ,la van tenir les Bases del seu partit i les joventuts d’ERC, que si fos per ell ( per en Carod) , hagués votat que SI, i un SI ben gran al nou Estatut de Catalunya.

Histèria i Bogeria, horror i ridícul.

Saps que et dic Josep Lluís ?, dimiteix, ves a fer de professor a la Universitat i aprofita el temps, perquè si et vas baixar els pantalons amb les teves Bases, només va ser per aguantar-te a la butaca, en el de número. 1 d’ERC, i com a futur Vicepresident amb aspiracions de Muy Honorable - en un hipotètic joc d’atzars i combinatòries- com tots només busqueu el poder pel poder, l’EGO sempre guanya, sou animals de poltrona, com aquells pollets ,que busquen la calor de la seva mama gallina, la gallina dels ous d’or.

No es fa Oposició, es practica la sistemàtica destrucció de l’enemic polític, aquell que t’ha tret la pilota, la joguina, l’okupa temporal del teu palauet, aquell que t’ha canviat les cortines del teu despatx presidencial, el que se seu, a la que va ser la teva tassa de lavabo, aquell seient on se’t van ocórrer les mil i una perfídies, traïcions i anihilacions possibles del rival de torn.

I un pot permetre, que insultin la teva mare, que se’t fumin els teus puros i se’t beguin el teu whisky, però per res del món, un polític no pot tolerar, que se’t caguin a la teva tassa, això mai, mai.

Una altra revenja està servida, quatre anys més de guerra, i tot per haver-los tret la seva poltrona, la seva tassa de water-closed preferida.

En entrar en un lavabo públic, ningú no es mira, tothom va a la seva, allò que més de menester necessitin i precisin, i els desfets baixen pel lavabo igual, oloren igual, i embruten de la mateixa forma, i per més que et netegis, mai no estaràs net del tot, i ja se sap, que en els wàters caganers com en la política, ningú no coneix ningú.

LA GUERRA DE ESQUERRA REPUBLICANA

2008-03-18T20:07:22+01:00

Si el partido no tenía bastante con los 2 gallos (Carod y Puigcercós) ha entrado en el frente el exconsejero de gobernación Joan Carretero. Éste, del sector más crítico del partido, afirmó hace un par de años que ERC era "un satélite del partido socialista", y fue duramente criticado por esas declaraciones que, en mi parecer, estuvieron muy acertadas. Cuando el sr. Carod dice que "hace 300 años que españa se nos mea encima y nos quieren hacer creer que llueve"; frase que se ajusta más de lo que la gente cree a la realidad, Josep - Lluís (su nombre aquí, en la china popular y en la otra) no pensó que ellos pactan con el PSC (brazo catalán del PSOE) para gobernar. Quizá la falta de carisma y las "cagadas" si me permiten usar esa expresión de Carod hicieron subir a Puigcercós. carretero es la alternativa; donde también añadió que en el PP han dimitido varias personas y, que ERC, habiendo perdido más de la mitad de los votos (sea por la bipolarización o por el voto útil) los señores dirigentes siguen aferrados al poder. Esto es lo que dio a entender Carretero y lo tildó también de antidemocràtico. A ver que pasa en el congreso del partido en junio.

Las otras formaciones catalanas tienen diversas opiniones. El PSC opina que la guerra dentro de ERC no va a afectar el gobierno; en cambio CiU no lo ve tan claro.

ANÁLISIS DE LAS ELECCIONES

2008-03-16T15:56:29+01:00

Empezaré este blog dando mi particular análisis del resultado electoral. Como sabéis, el parlamento ha quedado así:

- Psoe (169):

Sin duda los grandes triumfadores de la noche. Incluso se hablaba de mayoría absoluta durante el transcurso del escrutinio, aunque al final se quedaron a 7 escaños de ésta. En cataluña obtuvieron unos grandes resultados, subiendo 4 escaños, llegando a los 25. La "optimista" Carme Chacón, eufórica, no pensó que estos 4 escaños no salían del "magnífico" programa del PSC, sino de las entrañas de ERC debido al miedo al PP. Espero que durante ésta legislatura el PSOE se comporte con Cataluña y no mienta más; porque tenemos el precedente del estatut (que quedó reducido a la mitad), la financiación o las infraestructuras (la sra. Alvarez está partida pero no doblada, perdón, partía pero no dobláa). Menos talante y más hechos.

- PP (154):

Aunque éstos neofascistas (término que designa la ideología ultraderechista pero que "respeta" a la democracias) subieron en escaños y votos (debido a la exagerada bipolarización de la campaña) no les fue suficiente como para ganar.

Los resultados ya han cortado una cabeza, la de Zaplana, que se retira de la primera línea política y Rajoy va en su camino, ya que quizá (me atrevo a añadir seguramente) será defenestrado en el próximo congreso del PP. Los sñres. Rouco Varela y Losantos están que trinan.

El PP ha demostrado que su programa se basa en rescatar ideologías de la época franquista y en contradecir todo lo que dice el PSOE.

- CiU (10):

Un escaño estuvo "bailando" y al final se lo llevó el PP. Aun así, Convergència i Unió ganaron en su modo, ya que fueron los únicos no afectados por la hegemonía de los 2 grandes partidos. Ahora tienen la llave en Madrid que decidirá el gobierno. No soy muy optimista, ya que, Artur Mas, por mandar, se volverá a vender a Zapatero como la legislatura pasada con el estatut y éste, como de costumbre, no cumplirá sus promesas.

- PNV (6):

Los nacionalistas vascos bajaron bastante. Ahí no hay nada más que apuntar, ya que fue la conseqüencia del bipartidismo. No creo que sean decisivos a la hora de formar un gobierno estable.

- ERC (3):

Junto con el PP, los grandes perdedores. Esto les pasa por presentar a un candidato no muy conocido por las masas populares y por la "lógica", por así decirlo, de la gente. ¿votar un partido independentista a madrid? ¿para qué? mejor voto al PSOE y me aseguro que no gane el PP. Éste fue el pensamiento de los votantes de esquerra que se pasaron al lado socialista. Los malos resultados han provocado una guerra abierta entre Carod - Rovira y Puigcercós, a ver como termina la cosa.

- IU - ICV (2):

Llamazares tuvo que dimitir. Esta izquierda está un poco desfasada, es un neocomunismo sin base ni fundamentos. Salvó las apariencias gracias a los "verdes" de Catalunya; donde gozan de bastantes votantes.

- BNG (2):

El bloque nacionalista gallego consiguió 2 escaños. Recordad que está gobernando en coalición en galicia.

- CC - PNC (2):

Hubo bastantes canarios fieles a su partido y la coalición canaria tuvo su representación con 2 escaños.

- UPyD (1):

pensaba que era difícil, casi imposible, encontrar partidos mas extremistas que el PP (aparte de la falange). Pues me equivocava; el partido de Rosa Díez al final entró en el parlamento.

- Na-Bai (1):

repitió resultados y este partido vasco consiguió entrar de nuevo en el parlamento, aunque no tengan mucha voz.

Els 7-ERC pecats capitals.

2008-03-15T20:27:37+01:00

1er. Ira

2n. Enveja.

3er. La gula.

4rt. La Cobdícia.

5é. La luxúria

(valeeeee !! s’ha de reconèixer, que s’ha de ser una mica pervertit per veure luxuriosos aquest parell ….)

6é. La mandra.

7é. Supèrbia

7é bis. i el més greu pecat capital de tots:

L’ ESTUPIDESA