El cine de vampirs (1B)

81.37.181.251

14467

18016 <IMG id=img_1 class=imgizqda src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/Llunanova.jpg" width=325 height=255>Després de Crepuscle, l'esperada <A id=link_0 title=http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=1beed35749c01110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1beed35749c01110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=925816d179035210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=ca_ES href="http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=1beed35749c01110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1beed35749c01110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=925816d179035210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=ca_ES">Lluna nova</A> ha despertat de nou l'interés pel cinema de vampirs, un gènere de terror que ve d'antic. On rau l'èxit del film entre els més joves? Sembla que la història d'amor entre la mortal Bella Swan i el vampir Edward Cullen, interpretats per <A class=FW_sPopupEWebEditPro title="Aquest enllaç s'obrirà en una nova finestra." onkeypress="return ObrePopUp(event, this,800,600)" onclick="return ObrePopUp(event, this,800,600)" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Kristen_Stewart" rel=external>Kristen Stewart</A> i <A class=FW_sPopupEWebEditPro title="Aquest enllaç s'obrirà en una nova finestra." onkeypress="return ObrePopUp(event, this,800,600)" onclick="return ObrePopUp(event, this,800,600)" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Robert_Pattinson" rel=external>Robert Pattinson</A>, segueix fascinant molts joves. Les <A id=link_1 title=http://es.wikipedia.org/wiki/Luna_nueva_(novela) href="http://es.wikipedia.org/wiki/Luna_nueva_(novela)">quatre novel·les</A> de la nord-americana Stephenie Meyer, publicades per Alfaguara, han enganxat els amants de la literatura fantàstica pel seu component romàntic i fantasiós. Aquest èxit ha portat més públic als cinemes, especialment joves, que assistiren, fa unes setmanes, a l'estrena entusiasmats pels efectes especials i per l'adaptació dirigida per <A title="Chris Weitz" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Chris_Weitz">Chris Weitz</A>, amb guió de <A class=new title="Melissa Rosenberg (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Melissa_Rosenberg&action=edit&redlink=1">Melissa Rosenberg</A>. Les arrels del gènere vampiresc, però, s'enfonsen en el passat. <IMG id=img_0 class=imgdcha src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/ballvampirs.jpg" width=260 height=413>"La llegenda dels vampirs, aquests éssers imaginaris que surten de nit per xuclar la sang humana, ve de molt lluny. De fet, el gènere es va iniciar el 1897 amb la novel·la <A class=FW_sPopupEWebEditPro title="Aquest enllaç s'obrirà en una nova finestra." onkeypress="return ObrePopUp(event, this,800,600)" onclick="return ObrePopUp(event, this,800,600)" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Dracula" rel=external>'Dràcula'</A> ('draculea', en romanès, vol dir fill del drac o del dimoni) de l'escriptor irlandès <A class=FW_sPopupEWebEditPro title="Aquest enllaç s'obrirà en una nova finestra." onkeypress="return ObrePopUp(event, this,800,600)" onclick="return ObrePopUp(event, this,800,600)" href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0064198&;BATE=Bram%20Stoker" rel=external>Bram Stoker</A>. Aquesta història de terror, que ha transcendit fronteres espacials i temporals, s'inspirà en la <A class=FW_sPopupEWebEditPro title="Aquest enllaç s'obrirà en una nova finestra." onkeypress="return ObrePopUp(event, this,800,600)" onclick="return ObrePopUp(event, this,800,600)" href="http://www.romaniatourism.com/dracula-legend.html" rel=external>llegenda</A> del príncep de Valàquia, conegut amb el nom de Vlad l'Empalador, o Vlad III Dràcula, nascut a la ciutat transsilvana de <A class=FW_sPopupEWebEditPro title="Aquest enllaç s'obrirà en una nova finestra." onkeypress="return ObrePopUp(event, this,800,600)" onclick="return ObrePopUp(event, this,800,600)" href="http://en.wikipedia.org/wiki/SighiÅŸoara" rel=external>Sighişoara</A> el 1431. Avui, el mite vampiresc segueix molt arrelat, especialment als països eslaus i a <A class=FW_sPopupEWebEditPro title="Aquest enllaç s'obrirà en una nova finestra." onkeypress="return ObrePopUp(event, this,800,600)" onclick="return ObrePopUp(event, this,800,600)" href="http://www.romaniatourism.com/transylvania.html" rel=external>Transsilvània</A>, regió històrica del centre de Romania, i s'ha anat reinventant a través de llibres, serials i pel·lícules. El film suec <A id=link_1 title=http://www.3cat24.cat/noticia/320854/ociicultura/La-pel%C2%B7licula-Deixam-entrar-una-de-les-favorites-al-festival-de-cinema-de-Sitges href="http://www.3cat24.cat/noticia/320854/ociicultura/La-pel%C2%B7licula-Deixam-entrar-una-de-les-favorites-al-festival-de-cinema-de-Sitges">'Deixa'm entrar'</A> de <A id=link_2 title=http://www.lallanternamagica.com/2009/07/deixam-entrar-de-tomas-alfredson.html href="http://www.lallanternamagica.com/2009/07/deixam-entrar-de-tomas-alfredson.html">Tomas Alfredson</A>, o la sèrie nord-americana True Blood són algunes d'aquestes reinterpretacions del mite clàssic, el mite de la immortalitat, que a casa nostra fou recuperat en llegendes com la del compte Estruc." (<A id=link_0 title=http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=1beed35749c01110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1beed35749c01110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=925816d179035210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=ca_ES href="http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=1beed35749c01110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1beed35749c01110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=925816d179035210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=ca_ES">Jove.cat</A> 28-XI-2009) <IMG id=img_0 class=imgizqda src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/Nosferatu.jpg"><A id=link_3 title=http://www.google.es/search?sourceid=navclient&hl=es&ie=UTF-8&rlz=1T4GGLJ_esES301ES301&q=Nosferatu href="http://www.google.es/search?sourceid=navclient&hl=es&ie=UTF-8&rlz=1T4GGLJ_esES301ES301&q=Nosferatu">Nosferatu</A> (1922), de F.W. Murnau, va ser una de les primeres produccions del cinema mut que va portar els vampirs al cinema; després en vindrien altres versions i, fins i tot, paròdies. És el cas de <A id=link_0 title=http://www.cercle-v.org/ballv.htm href="http://www.cercle-v.org/ballv.htm">'El vall dels vampirs'</A> de Roman Polanski, una de les paròdies més reexides d'aquest génere de terror. L'actor que més renom ha aconseguit amb la representació del paper del comte Dràcula ha estat <A id=link_2 title=http://www.google.es/search?hl=es&rlz=1T4GGLJ_esES301ES301&q=Bela+Lugosi+en+el+compte+Dr%C3%A0cula&meta=&aq=f&oq= href="http://www.google.es/search?hl=es&rlz=1T4GGLJ_esES301ES301&q=Bela+Lugosi+en+el+compte+Dr%C3%A0cula&meta=&aq=f&oq=">Béla </A><A id=link_1 title=http://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9la_Lugosi href="http://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9la_Lugosi">Lugosi</A>, però, potser, <A id=link_0 title=http://es.wikipedia.org/wiki/Paul_Naschy href="http://es.wikipedia.org/wiki/Paul_Naschy">Paul Naschy</A> (nom artístic amb què era conegut el madrileny, recentment desaparegut, <A id=link_2 title=http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/01/cultura/1259667428.html href="http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/01/cultura/1259667428.html">Jacinto Molina Alvárez</A>) ha estat l'espanyol que més pel·lícules de terror ha protagonitzat. De la novel·la <A id=link_0 title=http://www.llibreriaona.com/llibres/D/DRACULA--BROMERA-,978-84-9824-056-6.htm href="http://www.llibreriaona.com/llibres/D/DRACULA--BROMERA-,978-84-9824-056-6.htm">Dràcula</A>, de Bram Stoker, teniu una versió abreujada a la col·lecció "Micalet galàctic" de l'editorial Bromera. <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/MbB0N8rvWok&hl=es_ES&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/MbB0N8rvWok&hl=es_ES&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT>

2009-12-08T14:15:08Z

2009-12-10T11:10:00Z 416490

2009-12-12T18:03:42Z

el-cine-vampirs-1b-

2009-12-10T11:10:06Z

1 El cine de vampirs (1B)

2009-12-12T19:09:32Z

85.54.39.20

40757

20578 <OBJECT height=344 width=425><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/t31DOaKYexA&hl=es&fs=1&"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/t31DOaKYexA&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></OBJECT>

2009-10-26T06:39:34Z

2009-10-26T06:30:00Z 397056

-le-cinema-l-art-majeur-la-femme-fransois-truffaut-invite

2009-10-26T06:39:34Z

1 "LE CINÉMA, L'ART MAJEUR DE LA FEMME". FRANÇOIS TRUFFAUT INVITÉ DU JOURNAL TÉLÉVISÉ PAR CHRISTINE OCKRENT POUR "VIVEMENT DIMANCHE!"

2009-10-26T06:39:34Z

87.218.213.140

52884

23945 <img id="img_1" src="http://1.bp.blogspot.com/_DIp8t0-uFTA/SuH1gIsF3fI/AAAAAAAAAHo/s7fjB7Q4NFM/s400/NOP_TPBd_p1_sk30b.jpeg"> En el otoño de 2007, Hanna Sköld, de nacionalidad sueca, pidió un préstamo bancario de 10.000 euros para hacer su primera pelicula “Nasty Old People". Ahora su nombre hace historia, pués saltando los intermediarios en la industria del cinema, decide corajosamente hacerse cargo de su distribución, disponibilizando su pelicula de forma totalmente gratuita y libre a todo el mundo a través del famoso site p2p “Pirate Bay”. Además es también la pimera película alguna vez lanzada usando la licencia de “creative commons”, de forma que cualquiera la podrá bajar, compartir y incluso hacer trabajos derivados de ella, siempre y cuando no haya animo de lucro o uso comercial. La película está disponible para descargar en: <a href="http://thepiratebay.org/torrent/5117424/Nasty.Old.People.2009.XviD">http://thepiratebay.org/torrent/5117424/Nasty.Old.People.2009.XviD</a> Anna Sköld consigue así una promoción y una visibilidad que nunca la tendría a través de los medios tradicionales, llegando directamente a casa de miles de personas en alrededor del mundo, a coste 0. Demonstrando así que el p2p y la nueva era digital puede también ayudar a estimular la cultura. Y para aquellos que se preguntan por la rentabilidad del proyecto, Hanna en un carta abierta informa que en los 3 primeros días ya ha podido recaudar 1.200 euros, en la forma de donativos. Todos los que quieran aportar un donativo podran hacerlo atraves de la pagina: <a href="http://donate.nastyoldpeople.org/">http://donate.nastyoldpeople.org/</a> Más informacion en la pagina oficial: <a href="http://www.nastyoldpeople.org/">http://www.nastyoldpeople.org</a>

2009-10-24T11:03:53Z

2009-10-24T10:59:00Z 396287

la-primera-pelicula-lanzada-p2p-gratis-y-legal

2009-10-24T11:03:53Z

1 Una pelicula lanzada directamente en p2p, de forma gratis y legal

2009-10-24T15:37:56Z

83.231.116.121

14394

9760 Videos TVON <OBJECT height=344 width=425><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/eWbndC5cBmo&hl=es&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/eWbndC5cBmo&hl=es&fs=1&color1=0x006699&color2=0x54abd6" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></OBJECT>

2009-10-21T20:49:38Z

2009-10-21T20:47:00Z 395093

tvon-recomienda-

2009-10-21T20:49:38Z

1 TVON | Recomienda |

2009-10-21T20:49:38Z

79.155.214.198

45189

2009-09-11T14:46:44Z

2009-09-11T17:16:00Z 374833

-les-ripoux-claude-zidi

2009-09-11T17:16:06Z

1 "Les Ripoux", de Claude Zidi

2009-09-11T17:16:06Z

0.0.0.0

45189

21771 <object style="border: 0pt none ; margin: 0pt; background: transparent none repeat scroll 0% 0%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;" width="560" height="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/cgQpS9DFjJo&hl=fr&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/cgQpS9DFjJo&hl=fr&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object> <h4>Sami Benboudaoud, 14 ans, vit heureux avec ses potes dans sa cité de Châlon. Hélas, le destin l'arrache un jour à son paradis, et le propulse dans l'enfer de... Neuilly-sur- seine ! Là, il est confié à sa tante Djamila, qu'il rencontre pour la première fois, et à son mari, Stanislas de Chazelle, héritier d'une vieille famille française extrêmement rigide sur les bonnes manières. Dans leur hôtel particulier de Neuilly, Sami va devoir partager le quotidien de Charles, son cousin du même âge, plein de préjugés racistes et obsédé par son ambition de devenir un jour... Président de la République ! Heureusement, au très chic collège privé Saint-Exupéry où il fait une arrivée remarquée, Sami tombe sous le charme de Marie, la plus belle fille de la terre... Pour la séduire et réussir sa nouvelle vie, il va devoir prouver à tous qu'il n'est pas une racaille de banlieue, prête à piller l'hôtel particulier, rançonner ses nouveaux copains, et brûler des voitures.</h4>

2009-08-28T18:29:22Z

2009-08-30T17:27:00Z 368604

-neuilly-sa-mere-par-gabriel-julien-laferriere

2009-08-30T17:27:06Z

1 "Neuilly sa mère", par Gabriel Julien-Laferrière

2009-08-30T17:27:07Z

0.0.0.0

3965

18929 Apenas tomo asiento en la butaca azul de la fila ocho, el olor a frambuesa y maiz tostado se apodera de la sala. Murmullos impacientes a media luz, acomodadores sin linterna.... No sé que es lo que hago aquí, con las tropas zaristas a mis espaldas, envuelto en los ciento setenta planos de la escalinata del Palacio de Invierno. Me fijo en los surcos de la cara de una campesina rota y muerta, oigo disparos de fusiles y veo como machacan brutalmente a un grupo enorme de manifestantes, así que corro sin saber hacia arriba. Aparece entonces Buster Keaton agarrándose el sombrero con las dos manos, decido seguirle y en lugar de subir al acorazado salto a la locomotora de la General. Este tipo es fantástico, un maquinista de primera. Pone rumbo directo hasta el Àngel Azul, un tugurio donde Sternberg mezcla claros y oscuros en las piernas de Marlen Dietrich. Sobre una tarima reconozco al profesor Rath y su mímica degradada, a punto de sufrir un ataque de locura, un brote de libertad contra los ojos perversos de Lola-Lola encorsetada... La lluvia despierta en plena calle, el cielo gris lanza estornudos eléctricos sobre la carne del celuloide. Boris Karloff sentado en la pena del moderno Prometeo ni siquiera me saluda, tiene bastante con los gruesos electrodos de plástico que le ha implantado su maldito doctor Frankestein. Sin esperármelo y a contrapelo un figurante me presenta a un tal Hynkel- Chaplin. Acepto su invitación y juntos bebemos Armañac con hielo siberiano. Después de cuadrarse, Naploni- Okie estrecha mi mano con mala leche y comenta algo en ario. Decido largarme y no sé que excusa soltar. Me acuerdo de un globo que llevo en el bolsillo y, para romper la acritud, se lo reglo a Hynkel. Ha dado resultado, veo como se entretiene inflándolo y aprovecho para huir....no sé que verá en un simple globo de goma con motivos de orbe terráqueo. Ha dejado de llover. El tabaco ayuda a comunicarse, por eso Joseph Cotten fuma sin cesar delante de Hitckoch. Se que le asalta la sombra de una duda. No estoy dispuesto a permitir que haga daño a su sobrina Teresa Wrigtht, vá de criminal simpático, pero ya forma parte de aquellos asesinos que sienten su vida como una misión de destrucción. Conozco el final de la historia, Alfred no me hace caso, es más, me ignora totalmente, incluso cuando me topo con él dento del autobús. Es cabezota y maniático, prefiero bajar en la siguiente parada. El plano oblicuo avanza hasta la horizontal, se endereza encuadrando a un trapecista joven llamado Lancaster. El paseo es largo y Kirk Douglas aplasta su guante en la carótida que le ofrezcan, un hilillo de sangre en su nariz avisa sobre la fragilidad y la corrupción de los ídolos de barro. Al final de la avenida el olor a estanque hace suponer que ya he llegado a los arrozales del Pó. De Santis fuma un habano catrista y explica a quién quiera oirle la función del barroqismo formal en el cinema militante. Silvana Mangano agachada en los arrozales, con short y medias negras en sus muslos, lívida, preciosa, guiña un ojo erótico y hace que me estremezca. Iba a luchar contra la ballena blanca, símbolo del poder de dios, iba a comer arroz amargo junto a de Santis, iba a meter la mano bajo la falda plisada de Marylin con el beneplácito de Howard Hawks mientras Cary Grant rejuvencía.......

2009-08-19T07:49:34Z

2009-08-19T10:00:00Z 364197

2009-08-19T11:12:36Z

sonando-cine

2009-08-19T10:00:18Z

1 SOÑANDO CINE

2009-08-19T11:12:36Z

0.0.0.0

45189

21771 "La Gloire de mon père" est le premier tome des "Souvenirs d'enfance" de Marcel Pagnol. Ici, l'adaptation cinématographique de l'autobiographie. <object style="border: 0pt none ; margin: 0pt; background: transparent none repeat scroll 0% 0%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;" width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/5e6rA-qZ6EI&hl=fr&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/5e6rA-qZ6EI&hl=fr&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>

2009-07-31T12:56:50Z

2009-07-31T17:48:00Z 357313

marcel-pagnol-la-gloire-mon-pere-

2009-07-31T17:48:08Z

1 Marcel Pagnol, "La gloire de mon père"

2009-07-31T17:48:08Z

0.0.0.0

45189

21771 De et avec Emmanuel Mouret • Avec aussi Judith Godrèche… • 1h30 Un petit bijou de comédie burlesque On savait déjà qu’avec Changement d’adresse ou Un baiser s’il vous plaît, Emmanuel Mouret avait su créer une parfaite filiation avec le cinéma de Truffaut ou de Rohmer. Cette fois, il aligne à son tableau de chasse le burlesque façon Blake Edwards pour cette comédie irrésistible, où le réalisateur acteur campe son éternel personnage lunaire d’obsédé sensuel aux prises avec la fille… du président de la République ! Brillamment écrit, malicieusement réalisé, le film regorge de gags, du marivaudage croustillant au non-sens hilarant. Un film qui se déguste comme une coupe de champagne. Bien frais et sans aucune modération ! Laurène Guillaume le 23 juin 2009 (Studio Ciné Live) <object style="border: 0pt none ; margin: 0pt; background: transparent none repeat scroll 0% 0%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;" width="560" height="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/cwsTYPdWfaA&hl=fr&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/cwsTYPdWfaA&hl=fr&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object>

2009-06-26T14:32:59Z

2009-06-26T17:28:00Z 341960

2009-08-10T05:30:07Z

fais-moi-plaisir-

2009-06-26T14:32:58Z

1 Fais-moi plaisir !

2009-08-10T05:30:07Z

0.0.0.0

14467

18016 <IMG style="WIDTH: 250px; HEIGHT: 394px" height=485 src="http://hopelesslyflawed.files.wordpress.com/2009/02/cinema-paradiso.jpg" width=347> <IMG style="WIDTH: 274px; HEIGHT: 393px" height=485 src="http://www.educared.org.ar/enfoco/lapuntadelovillo/expedicion_ciencia/cinema%20paradiso.jpg" width=364> Qui no s'ha emocionat alguna vegada quan ha anat al cine fins a l'extrem de notar com li queien les llàgrimes de gust? Aquesta és una d'eixes pel·lícules que sense caure en el sentimentalisme excessiu, et remou les entranyes per la tendresa dels seus personatges i pels detalls tan magnífics que té. Giuseppe Tornatore ens mostra la vida d'un poble que té en el cinema una manera d'escapar a la seua humil situació i, a més, ens va mostrant l'ofici i l'art de la projecció, l'actuació de la censura eclesiàstica i l'encant d'un cine viscut en família. La sala de projecció és l'espai on la societat en grup viu la comunió de recrear una ficció que aparenta ser real. Recordeu l'apunt de Gabriel García Márquez sobre l'arribada del cine a Macondo? Ací passa un altre tant, la gent està acostumada a veure imatges, però se les creu i les fa seues, fins a l'extrem que els protagonistes quasi passen a formar part de la seua vida quotidiana i els fan seus: aplaudeixen a rabiar quan guanya el protagonista, es tapen si tenen por, xiulen i manifesten el seu desacord quan es produeix un tall o un mal gest... La foscor de la sala els permet mostrar-se de la manera més crua i, de vegades, cruel. I també hi ha la diferència de classes representada pel "galliner" (on hi ha el "porc de torn i el maleducat, el “xulo”) i el pati de butaques.<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> La pel·lícula comença quan el protagonista, Salvatore, és major i ha adquirit reconeixement professional i un cert renom dins del món del cinema. La notícia que ha mort Alfredo, qui projectava les pel·lícules al cinema del seu poble, activa tots els seus records d'infantesa i de la relació amb ell. Este és just el moment en què arrenca un llarg flashback per mostrar-nos un Totò menut, el propi Salvatore, i la relació amb qui, en moltes ocasions, li fa de pare i d'amic (magnífica l'escena del xantatge de l'examen). Alfredo el deixa passar a la cabina de projecció del <A id=link_0 title=http://www.totcinema.cat/ce_cinemaparadiso.htm href="http://www.totcinema.cat/ce_cinemaparadiso.htm">Cinema Paradiso</A> i li va mostrant l'ofici i l'estima per aquelles antigues pel·lícules i pel cine. La cabina es convertix per a Totò, que no té pare, en el seu refugi màgic i en una escola de la vida.<o:p></o:p> Fitxa tècnica <o:p></o:p> <BIG> <o:p></o:p> Títol original: <A id=link_1 title=http://www.xtec.net/audiovisuals/guiespdfs/cinemapara.pdf href="http://www.xtec.net/audiovisuals/guiespdfs/cinemapara.pdf">Cinema Paradiso</A><o:p></o:p> Nacionalitat: Itàlia<o:p></o:p> Director: Giuseppe Tornatore<o:p></o:p> Fotografia: Blasco Giurato<o:p></o:p> Música: Ennio Morricone<o:p></o:p> Producció: Franco Cristaldi<o:p></o:p> Actors Principals: Philippe Noiret, Jacques Perrin, Salvatore Cascio.<o:p></o:p> Durada: 124 minuts<o:p></o:p> Gènere: Comèdia dramàtica<o:p></o:p> </BIG> <IMG src="http://blog.editorialcm.es/__oneclick_uploads/2008/12/toto-y-operador.jpg"> Premis<o:p></o:p> · Òscar: pel·lícula de parla no anglesa · Globus d’or: millor pel·lícula estrangera · Cannes: premi especial del jurat · European film award: millor actor · Bafta: millor banda sonora, millor guió original, millor actor secundari, millor pel·lícula de parla no anglesa<o:p></o:p> Valoració personal<o:p></o:p> <BIG>Davant de tants premis que avalen la pel·lícula, el meu comentari s'ha de prendre en la justa mesura: l'opinió d'una jove que no coneix massa coses de cine i que es deixa dur per les emocions i pels consell de son pare, que és el cinèfil de casa. M'he vist la pel·lícula sense cap prejudici i m'ha emocionat molt; crec que és una d'eixes pel·lícules que et deixa molt bé i que et convida a mirar més cine. Una altra pel·lícula que m'ha deixat eixe mateix sentiment és "<A id=link_3 title=http://phobos.xtec.net/audiovisuals/cinema/wp-content/uploads/2007/11/06.pdf href="http://phobos.xtec.net/audiovisuals/cinema/wp-content/uploads/2007/11/06.pdf">La vita é bella</A>", però en aquesta altra el transfons històric et fa veure les coses des d'una altra perspectiva: més amargues. Ací, amb Cinema Paradiso, <?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><st1:PersonName ProductID="la Segona Guerra" w:st="on">la Segona Guerra</st1:PersonName> mundial s'ha acabat i es viu la situació de misèria que hi ha després d'una catàstrofe, però també l'esperança que les coses canviaran prompte per a bé; és més, des del principi de la pel·lícula, sabem que han canviat i molt per al protagonista i per a la germana i sa mare, en certa mesura, també.<o:p></o:p> </BIG> <IMG height=469 src="http://blogs.hoycinema.com/myfiles/la-reina-del-mando/TotoAlfredohor.jpg" width=552> I respecte al cinema i a la relació d’Alfredo i Totò hi ha dos moments magnífics en la pel·lícula: el primer, quan, fent ús d'un joc d'espills, projecta la pel·lícula sobre una paret per al públic que hi ha a la plaça perquè no ha entrat al cinema; i, el segon, especialment, quan Salvatore arreplega aquell àlbum amb tots els fotogrames que havien sigut censurats dels milers de pel·lícules que es van passar pel Cinema Paradiso. Tots dos són un acte de generositat que descriu perfectament al personatge d'Alfredo: la seua estima pel cine i per Totò.<o:p></o:p> Si voleu passar un parell d'hores ben entretinguts, no ho dubteu: Cinema Paradiso s'ho mereix!<o:p></o:p> <OBJECT height=360 width=580><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/zUEQFx1u9X0&hl=es&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/zUEQFx1u9X0&hl=es&fs=1&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="580" height="360"></embed></OBJECT>

2009-05-04T17:26:20Z

2009-05-04T15:57:00Z 317796

el-cine-no-t-hauries-perdre-cinema-paradiso-per-emma

2009-05-04T17:26:20Z

1 El cine que no t'hauries de perdre: 'Cinema Paradiso' per Emma Moreno

2009-08-13T13:57:49Z