0.0.0.0
14467
18016
Hui us publiquem les recomanacions dels professors Raül Ibiza i Francesc J. López per als alumnes de segon de batxillerat.
<IMG style="WIDTH: 564px; HEIGHT: 480px" src="http://coper-boyaca.gov.co/apc-aa-files/66326132646437366666616331373765/Piscina.jpg" width=640 height=480>
<SPAN><STRONG><FONT color=#000000><BIG><SPAN><STRONG><FONT color=#000000>PER ALS QUI HEU APROVAT</FONT></STRONG></SPAN></BIG></FONT></STRONG></SPAN> curs i selectiu, enhorabona. Des d'ací volem desitjar-vos que la tria dels estudis posteriors siga la més encertada.
<BIG></BIG>
<SPAN style="FONT-FAMILY: Tahoma; FONT-SIZE: 11pt" lang=CA><FONT color=#000000><BIG><SPAN style="FONT-FAMILY: Tahoma; FONT-SIZE: 11pt" lang=CA><FONT color=#000000><STRONG>PER ALS QUI HEU SUSPÉS </STRONG>recordar-vos el que inclourà <STRONG>la convocatòria de setembre:</STRONG></FONT></SPAN></BIG></FONT></SPAN>
<SPAN style="FONT-FAMILY: Tahoma; FONT-SIZE: 11pt" lang=CA><FONT color=#000000><BIG><SPAN style="FONT-FAMILY: Tahoma; FONT-SIZE: 11pt" lang=CA><STRONG>- E</STRONG></SPAN></BIG></FONT></SPAN>xamen semblant al de selectiu: comentari de text (7 punts) i quatre preguntes contextualitzades per respondre'n 2 (1'5 punts per pregunta). L'ortografia descomptarà 0'1 per falta. Perquè no us perjudique massa aquesta penalització en la nota, recordeu que heu de millorar l'expressió dels vostres escrits i l'ortografia: escriviu, repasseu els escrits, consulteu la gramàtica i el diccionari...
- <STRONG><BIG><STRONG>E</STRONG></BIG></STRONG>ls 6 comentaris de text que haureu de lliurar al vostre professor fets el mateix dia de l'examen dins d'una funda de plàstic amb el vostre nom i cognoms.
<STRONG>Per a preparar l'examen</STRONG>:
1 - Podeu repassar el dossier que teniu al final del llibre <EM>Vents. Valencià: llengua i literatura 2</EM>, editorial Castellnou (<EM>teoria i pràctica pp. 322-351</EM>), qualsevol dels quaderns d'exercicis d'ortografia que heu realitzat en cursos anteriors o visitar les pàgines web i blocs que us hem recomanat al llarg del curs a classe i en aquest mateix bloc.
2 - Podeu fer noves pràctiques de comentari de text si repetiu els comentaris sobre els textos que han aparegut, altres anys, en les proves de selectiu (els teniu al dossier de l'annex final del llibre de text, pàgines 304-321). Acabat el comentari, llegiu la versió anterior i observeu les diferències, subratlleu les millores...
3 - Repasseu els comentaris realitzats al llarg del curs i els que teniu fets al llibre de text.
4 - Comenteu el sis textos que us proposem a continuació i que lliurareu al vostre professor el mateix dia de l'examen de setembre.
<STRONG>Els textos que heu de comentar </STRONG>els teniu publicats també en aquest mateix bloc; només heu de pitjar sobre l'enllaç de la data de publicació en el bloc. Són<STRONG>:</STRONG>
I. "<STRONG>Conseqüències de les noves tecnologies de la informació</STRONG>" d'Àngels Gallardo. El teniu publicat en l'apunt del dia <A id=link_0 title=http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/6/18/el-text-selectiu-juny-2009 href="http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/6/18/el-text-selectiu-juny-2009">18 de juny</A>. També el podeu trobar en el següent enllaç <A href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=598229&idseccio_PK=1021">http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=598229&idseccio_PK=1021</A>.
Us recomane que, abans de fer-ne la conclusió, us llegiu els textos de Jordi Solé Blanch, "La institució escolar davant del discurs de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació" (<A href="http://www.cibersociedad.net/textos/articulo.php?art=101">http://www.cibersociedad.net/textos/articulo.php?art=101</A>), i el d'Ènric Sòria, "<A id=link_0 title=http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/5/3/textos-i-contextos-enric-soria href="http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/5/3/textos-i-contextos-enric-soria">Tecnologia</A>" (<A href="http://www.ua.es/dfcat/pau/cotecno.pdf">http://www.ua.es/dfcat/pau/cotecno.pdf</A>).
II. "<STRONG>Requisit lingüístic castellà</STRONG>" de Ferran Suay. El teniu publicat en l'apunt del dia <A id=link_1 title=http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/6/1/textos-i-contextos-ferran-suay-i-requisit-linguistic href="http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/6/1/textos-i-contextos-ferran-suay-i-requisit-linguistic">01 de juny</A> de 2009 en aquest mateix bloc. També el podeu trobar en el següent enllaç <A href="http://www.pagina26.com/opinio/8153-requisit-lingueistic-castella.html">http://www.pagina26.com/opinio/8153-requisit-lingueistic-castella.html</A>
III. "<STRONG>Un assassí al meu hort</STRONG>" de Joan Francesc Mira. El teniu publicat a l'apunt del dia <A id=link_0 title=http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/6/27/un-assassi-al-meu-hort-joan-francesc-mira href="http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/6/27/un-assassi-al-meu-hort-joan-francesc-mira">25 de juny de 2009</A> en aquest mateix bloc. També el podeu trobar en el següent enllaç <A href="http://www.joanfmira.info/general/calaix.php?id=239">http://www.joanfmira.info/general/calaix.php?id=239</A>
IV. "<STRONG>Suïssa, per exemple</STRONG>" de Joan Francesc Mira. El teniu publicat en l'apunt del dia <A id=link_0 title=http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/6/27/suissa-per-exemple href="http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/6/27/suissa-per-exemple">26 de juny de 2009</A> en aquest mateix bloc. També el podeu trobar en el següent enllaç <A href="http://www.blaiserver.net/archives/2350">http://www.blaiserver.net/archives/2350</A>
o "<STRONG>Sobre les llengües del món</STRONG>" de Joan Francesc Mira. El teniu publicat en un dels apunts d'<A id=link_0 title=http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/6/27/sobre-les-llengues-del-mon-joan-francesc-mira href="http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/6/27/sobre-les-llengues-del-mon-joan-francesc-mira">ahir</A>. També el teniu publicat per la revista <STRONG>Mètode</STRONG> de la Universitat de València (<A href="http://www.uv.es/metode/numero39/112_39.htm">http://www.uv.es/metode/numero39/112_39.htm</A>).
V. "<STRONG>Xenofòbia</STRONG>", dins <EM><A id=link_1 title=http://diccionariperaociosos.wikispaces.com/El+diccionari+per+a+ociosos+de+Fuster href="http://diccionariperaociosos.wikispaces.com/El+diccionari+per+a+ociosos+de+Fuster"><EM>Diccionari per a ociosos</EM></A></EM> de <A id=link_1 title=http://www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/pagina.php?id_sec=1932 href="http://www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/pagina.php?id_sec=1932">Joan</A> <A id=link_0 title=http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Fuster_i_Ortells href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Fuster_i_Ortells">Fuster</A>. El teniu publicat en un apunt del bloc del <A id=link_0 title=http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/6/27/-xenofobia-joan-fuster href="http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/6/27/-xenofobia-joan-fuster">28 de maig de 2009</A>. També el podeu trobar en el següent enllaç <A href="http://twentypv.blogspot.com/2009/04/xenofobia.html">http://twentypv.blogspot.com/2009/04/xenofobia.html</A>.
VI. "<STRONG>La llarga vida del bolígraf</STRONG>" de Josep Maria Espinàs va ser publicat en <STRONG>El periódico.cat </STRONG>el dia 28 de març de 2008. El teniu publicat en un apunt del bloc de <A id=link_0 title=http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/6/27/comentari-la-llarga-vida-del-boligraf- href="http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/6/27/comentari-la-llarga-vida-del-boligraf-">14 de desembre de 2008</A>. També el podeu trobar en el següent enllaç
<A href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=495319&idseccio_PK=1006">http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=495319&idseccio_PK=1006</A>
Per a les consultes, empreu el correu electrònic <EM><EM><A href="mailto:arroba@hotmail.com">premsainstitutmsg(arroba)h</EM>otmail.com</A></EM>; però tingueu paciència, tots necessitem les vacances. Us respondré només un dia per setmana.
<IMG style="WIDTH: 548px; HEIGHT: 438px" src="http://activerain.com/image_store/uploads/6/3/9/2/5/ar119104137052936.jpg" width=600 height=480>
<STRONG></STRONG>
<STRONG>Recomanacions musicals
</STRONG>
<EM>Tot explota pel cap o per la pota</EM> és una cançó de l'Ovidi que ha estat versionada en diverses ocasions per diferents grups. Us deixem tres versions perquè cadascú trie la que més li agrade.
<FONT color=#000066><STRONG><U>TOT EXPLOTA (Pel cap o per la pota)</U></STRONG></FONT>
<FONT color=#000066><STRONG><U>
</U></STRONG>Lletra i música: Ovidi Montllor
Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer,
vostra raó es va desfent,
la nostra és força creixent, l
es molles volen al vent.
Diuen: <<si no et donen, pren>>;
no és de lladres dir <<amen>>
quan la suor del que fem
no l'eixuga el que rebem,
mullant d'or el qui ens la pren.
És qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar
pel sou que ens fan guanyar,
llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.
Conscients de l'explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l'ocasió
i, allò que es diu amb passió,
fer valer nostra raó.
</FONT>
Escolteu, si us ve de gust, la cançó de l'Ovidi cantada per ell mateix i les diferents versions que s'han fet com a homenatge al cantant d'Alcoi. Aquesta primera és la més '<EM>popera'</EM> de les tres. Canta <STRONG>Feliu Ventura.</STRONG>
<OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/gfnSYqV-xqw&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/gfnSYqV-xqw&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT>
La versió d'<STRONG>Inadaptats </STRONG>és, per contra, molt més <EM>canyera</EM>. "Entre el punk i el rock!"
<OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/KpTTvNSBKDI&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/KpTTvNSBKDI&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT>
I, per acabar, un fragment de la versió del grup <STRONG>Mesclat </STRONG>durant el festival de música Tradicionarius.
<OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/S2stBzJKsJ0&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/S2stBzJKsJ0&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT>
<BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG>Bon estiu!</BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG>
0
2009-06-27T13:38:16Z
2009-06-28T10:00:00Z
342289
aquest-estiu-si-voleu-teniu-faena-3-
2009-06-28T10:53:13Z
1
1
Aquest estiu, si voleu, teniu faena: segon de batxillerat
2009-06-28T13:35:37Z
0.0.0.0
14467
18016
Hui us propose un comentari sobre un altre text del professor i <A id=link_2 title=http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.pencatala.cat/ctdl/images/fotos/joan_francesc_mira.jpg&imgrefurl=http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/joan_francesc_mira/ressenyes/ressenyes_a_catalunya.php&usg=__ky7tnbT1b01pgQlRNSHMx1PGMzM=&h=305&w=282&sz=38&hl=es&start=1&um=1&tbnid=Vf-wyK8TFphdvM:&tbnh=116&tbnw=107&prev=/images%3Fq%3DJoan%2BFrancesc%2BMira%26ndsp%3D20%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1 href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.pencatala.cat/ctdl/images/fotos/joan_francesc_mira.jpg&imgrefurl=http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/joan_francesc_mira/ressenyes/ressenyes_a_catalunya.php&usg=__ky7tnbT1b01pgQlRNSHMx1PGMzM=&h=305&w=282&sz=38&hl=es&start=1&um=1&tbnid=Vf-wyK8TFphdvM:&tbnh=116&tbnw=107&prev=/images%3Fq%3DJoan%2BFrancesc%2BMira%26ndsp%3D20%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1"><FONT color=#0e0e0e>escriptor </FONT></A><A id=link_1 title=http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.escriptors.com/autors/mirajf/miracoberta.jpg&imgrefurl=http://www.escriptors.com/autors/mirajf/&usg=__Eux8TWIDuJAYse2wwVre0uJwacY=&h=300&w=410&sz=53&hl=es&start=5&um=1&tbnid=cjR3LhkyTPRR3M:&tbnh=91&tbnw=125&prev=/images%3Fq%3DJoan%2BFrancesc%2BMira%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1 href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.escriptors.com/autors/mirajf/miracoberta.jpg&imgrefurl=http://www.escriptors.com/autors/mirajf/&usg=__Eux8TWIDuJAYse2wwVre0uJwacY=&h=300&w=410&sz=53&hl=es&start=5&um=1&tbnid=cjR3LhkyTPRR3M:&tbnh=91&tbnw=125&prev=/images%3Fq%3DJoan%2BFrancesc%2BMira%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1"><FONT color=#0e0e0e>Joan Francesc Mira</FONT></A>, publicat l'any 1996: 'Suïssa, per exemple'. El text us permet reflexionar i introduir conclusions sobre els conceptes de llengües en contacte, conflicte lingüístic o normalització lingüística, que hem vist al llarg del curs. Ha estat inclós també als llibres <EM><A id=link_0 title=http://www.joanfmira.info/general/portades.php?arxiu=150_ht1a.gif href="http://www.joanfmira.info/general/portades.php?arxiu=150_ht1a.gif"><EM><FONT color=#0e0e0e>Cap d'any a Houston, Texas, i altres notes de viatge</FONT></EM></A></EM>, publicat el 1998 per l'Editorial Tres i Quatre, i <EM>Una biblioteca en el desert</EM>, publicat el 2009 per l'Editorial Bromera.
Si voleu conéixer més detalls, per arrodonir la conclusió personal del vostre comentari, sobre el cas de Suïssa podeu visitar altes webs, com per exemple, el treball publicat per Paul Beaud, professor de la Univertsitat de Lausana i membre de l'Institut de sociologia de comunicació de masses, <A href="http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n21p265.pdf">http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n21p265.pdf</A>
<IMG style="WIDTH: 230px; HEIGHT: 318px" src="http://joanmolar.files.wordpress.com/2009/04/lucerna1.jpg" width=358 height=480> <IMG style="WIDTH: 272px; HEIGHT: 227px" src="http://deviatge.com/ima/berna.jpg" width=380 height=276>
<H2><A title="Enllaç permanent a Suïssa, per exemple" href="http://www.blaiserver.net/archives/2350" rel=bookmark>Suïssa, per exemple</A></H2> <DIV class=entrybody>Aprofitant que ens han encolomat una ministra de [In]Cultura que subscriu el <EM>Manifiesto por la lengua común</EM> aquell, copiaré ací íntegrament (espere que ni a l’editor ni a l’autor no els sàpiga greu) un article que publicà Joan Francesc Mira allà pel març de 1996 i que inclogué en el recull <A title="Cap d'any a Houston, Texas" href="http://www.joanfmira.info/general/portades.php?arxiu=150_ht1a.gif" target=_blank><EM>Cap d’any a Houston, Texas</EM></A>. L’article, que duu per títol <EM>Suïssa, per exemple</EM>, parla del plurilingüisme helvètic, un model que no ens vindria mal seguir. Ací el teniu:
<BLOCKQUOTE>«La primera vegada que vaig passar per Suïssa jo venia d’Itàlia i vaig entrar per Lugano. Vaig fer autoestop inútilment moltes hores a la carretera (jo tenia poc més de vint anys), els suïssos passaven amb aquell aire seu d’indiferència impàvida, i finalment vaig pujar al tren, derrotat. El revisor, a l’eixida de Lugano demanava els bitllets en italià, <EM>Signore e signori, biglietti prego</EM>. La segona vegada que passà deia <EM>Meine Damen und Herren, Fahrkarte bitte</EM>, i la tercera vegada deia<EM> Mesdames et messieurs, billets s’il vous plait</EM>. Era el mateix revisor: simplement havíem anat de la Suïssa italiana a la francesa, passant per l’alemanya. La senyora del carret de les begudes també deia primer <EM>birra</EM>, després <EM>Bier</EM> i al final <EM>bière</EM>. D’això, crec, se’n diu territorialitat, normalitat i respecte. Més o menys com fan ací els revisors de la Renfe i els cambrers de les cafeteries de l’Intercity. Curiosament, els suïssos no tenen escrit aquest principi a la constitució federal: és cosa dels cantons sobirans, que ja s’encarreguen d’aplicar-ho fins a les últimes conseqüències. A primeries dels anys 70, el Jura es va separar del cantó de Berna, després d’un llarg i violent conflicte, justament per mantenir la llengua francesa fora de l’abast de l’alemany.
Ara, com que tenen un problema al cantó dels Grisons, que és trilingüe (alemany, italià i retoromànic o romanx), i com que el romanx especialment està en perill, sí que volen introduir una novetat constitucional: el 10 de març votaran per aprovar un article que reconeix al romanx caràcter d’oficialitat no sols al seu cantó —on ja és oficial, evidentment— sinó a nivell federal, i un nou text que afavorirà i subvencionarà el coneixement mutu de les diferents àrees lingüístiques: intercanvis entre estudiants, periodistes, treballadors, etc. A partir del 10 de març, doncs, si tot va bé, el romanx serà llengua oficial per a les relacions entre els ciutadans que el parlen i la Confederació. Fins ara, només era llengua <EM>nacional</EM>: nacional de Suïssa. Supose que tots recorden les xifres: el romanx és parlat només en una part del cantó dels Grisons, i només per unes seixanta mil o setanta mil persones. I a més està dividit en cinc variants escrites. Doncs bé, és una de les llengües nacionals de Suïssa, i serà una de les llengües<EM> oficials de la </EM><EM>Confederació</EM>. Una broma? No senyor: un principi, i una cosa que es paga amb diners. He fet el càlcul comparatiu dels diners que es gasta el govern federal en el suport a les llengües minoritàries (italià i romanx), i convertit en pessetes de govern espanyol representa que de Madrid haurien d’arribar anualment uns 8.000 milions a Catalunya, 5.000 al País Valencià i 1.000 a les Illes. De suport ‹federal› a la llengua. Sense comptar el que gasta l’administració cantonal, que ací seria l’autonòmica. A propòsit, qui s’oposa a la nova llei de relacions lingüístiques? La dreta dura alemànica, evidentment, i el partit que abans es deia ‹dels automobilistes›, els extremistes liberals. No volen que es mantinga el principi territorial, sinó que s’impose la ‹llibertat individual›: volen, sobretot, que la gent puga triar allà on va la llengua escolar, i que per tant no hagen d’enviar els seus fills, com ara, a una escola en la llengua del territori. Molt hàbils. En la pràctica, vol dir llibertat d’expansió per als alemanys, que és del que es tracta: els recorda alguna cosa, això?
Ara mateix a Friburg, que és prop de Berna, tenen un greu conflicte: si creen una entitat metropolitana friburguesa, un Gran Friburg, serà difícil mantenir el monolingüisme de cada població. Al cantó friburgués hi ha una majoria de municipis francòfons i alguns germanòfons, i es tracta que continuen tal qual: no de formar un espai metropolità bilingüe. El senyor Denis Clerc, socialista i antic conseller d’Estat, o siga ministre, insisteix: ‹Una llengua, un territori. La idea d’un municipi bilingüe és aberrant›. I més encara: ‹Nosaltres fixem i delimiten el territori quasi fins al metre quadrat: després, cadascú és molt lliure d’instal·lar-se allà on vol,<EM> i d’assimilar-s’hi</EM>›. És a dir: per ací passa la ratlla, i si vostè viu o vol viure en aquesta banda, ja sap que l’escola, el correu, els rebuts, l’administració, la policia i la justícia, funcionen en francès i només en francès, i a l’altra banda en alemany i només en alemany. És cosa, ja se sap, de països primitius i antiquats, poc moderns i que no entenen res de la vida internacional. No saben ni què és un banc ni una societat anònima. Una cosa com a Bèlgica —ací francès, allà neerlandès, i que no maregen—, que també són bàrbars i rústics i no saben què és Europa. Els espanyols sí que són internacionals, europeus i moderns. I apliquen amb coherència tots els principis del cas. Principi territorial: Espanya és un sol territori. Principi personal: tota persona té dret a usar l’espanyol en tota circumstància. Ni llengües nacionals (?) d’Espanya, en plural, ni llengües de la federació. Ni drets iguals d’unes i altres, ni solidaritat confederal en favor de les més dèbils. Ni revisors multilingües a la Renfe. Ni un duro de l’estat. Són moderns de l’única manera que van aprendre dels borbons i dels jacobins, i els interessa pensar que és l’única possible.»
</BLOCKQUOTE></DIV>
<DIV style="TEXT-ALIGN: center">
<IMG src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Swiss_cantons_brown.png/400px-Swiss_cantons_brown.png">
</DIV>
0
2009-06-27T20:18:31Z
2009-06-26T10:00:00Z
342413
suissa-per-exemple
2009-06-27T20:21:54Z
1
1
Suïssa, per exemple
2009-08-10T09:13:55Z
0.0.0.0
14467
18016
<SPAN style="FONT-STYLE: italic"><BIG><SPAN style="FONT-STYLE: italic"><BIG><SPAN style="FONT-STYLE: italic"><BIG><SPAN style="FONT-STYLE: italic"> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"><SPAN style="FONT-STYLE: italic"><BIG><SPAN style="FONT-STYLE: italic"><BIG><SPAN style="FONT-STYLE: italic"><BIG><SPAN style="FONT-STYLE: italic"><SMALL><SMALL><SMALL><SMALL> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"><SMALL><SMALL> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"><IMG style="WIDTH: 265px; HEIGHT: 175px" src="http://www.jerc.cat/imat_noticies/sabadell/racism-655-3300.gif" width=408 height=306> <IMG style="WIDTH: 264px; HEIGHT: 173px" src="http://www.saltaaldia.com.ar/thumbnail.php?file=manos_discriminacion_700437575.jpg&size=article_medium" width=279 height=188></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"></DIV></SMALL></SMALL></DIV></SMALL></SMALL></SMALL></SMALL></SPAN></BIG></SPAN></BIG></SPAN></BIG></SPAN></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"><SPAN style="FONT-STYLE: italic"><BIG><SPAN style="FONT-STYLE: italic"><BIG><SPAN style="FONT-STYLE: italic"><BIG><SPAN style="FONT-STYLE: italic"><A href="http://twentypv.blogspot.com/2009/04/xenofobia.html">Xenofòbia</A><A href="http://twentypv.blogspot.com/2009/04/xenofobia.html"></SPAN></BIG></SPAN></BIG></SPAN></BIG></SPAN></DIV></A></SPAN></BIG></SPAN></BIG></SPAN></BIG></SPAN><SPAN style="FONT-STYLE: italic"></SPAN>
<SPAN style="FONT-STYLE: italic">L'odi a l'estranger, al foraster, ha estat, sempre causa de grans bestieses i de decisions sublims, de crims salvatges i de poemes preciosos, de sacrificis sagrats i d'abusos remuneradors. <SPAN style="FONT-WEIGHT: bold">Hi ha moltes formes de patriotisme que no són sinó mera xenofòbia, perquè sovint els habitants d’una “pàtria” només arriben a sentir-se’n “patriotes” quan s’imaginen o es troben en fricció amb els veïns de la “pàtria” del costat. En qualsevol cas, l’estranger és un punt de referència polèmic, probablement imprescindible, per a un patriotisme agressiu.</SPAN> Com que l'estranger sol ser, al seu torn, patriota del seu país i respecte a ell adopta una actitud semblant, la col·lisió resulta fatal. Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia, ja que tots som "estrangers" per a algú. I de l'estranger, en fum un enemic: cada estranger és un enemic potencial. <SPAN style="FONT-WEIGHT: bold">Només la moderna expansió del turisme comença a derogar aquest principi de vella prosàpia sentimental: ara el foraster se’ns presenta com a client. No sé si el turisme acabarà esmussant la xenofòbia: ho dubto. </SPAN>Les històries nacionals ressenyen llargues llistes de fets heroics perpetrats pels inídengs contra els estrangers, i amb aqesta mena de records els mesres d'escola eduquen els seus deixebles. L'aspecte oprgobiós que poguessin presentar aquells fets queda automàticament cohonestat per la virtud del patriotisme. Monsieur Chauvin, és un animal perillós, però també una tranquil·litzadora reserva engergètica. Personalment opino que tot això és més aviat deplobrable. <SPAN style="FONT-WEIGHT: bold">Les aparences del món actual acusen, si no una minva vertiginosa de la xenofòbia, sí una atenuacio del seu risc bel·licós. Almenys en grans àrees del planeta, l'antagonisme que ofereix possibilitats d'esdevenir tràgic no és ja el de poble a poble, sinó el de sistema a sistema. Certament, en aquest nou pla es repeteix, si voleu en altres termes, el mateix fenomen: una espècie de "xenofòbia" de classes, amb una dialèctica nova, però no del tot diferent en les conseqüències.</SPAN> L'antiga xenofòbia, l'autèntica xenofòbia, l'odi a l'estranger, tantmateix perdura i perdurarà per molt de temps encara. Ni que siga mentre els Estats tinguen escoles obertes...</SPAN>
<DIV style="TEXT-ALIGN: right">Joan Fuster, <A href="http://www.scribd.com/doc/221300/Fuster-Joan-Diccionari-per-a-ociosos-1964"><FONT color=#215670>Diccionari per a ociosos</FONT></A></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: right">
<DIV style="TEXT-ALIGN: left">Comenteu el text anterior de <A id=link_0 title=http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Fuster_i_Ortells href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Fuster_i_Ortells">l'assagista </A>valencià <A id=link_0 title=http://www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/pagina.php?id_sec=1932 href="http://www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/pagina.php?id_sec=1932">Joan Fuster</A>, publicat per Edició 62, "El Cangur, número 41, dins del llibre <EM>Diccionari per a ociosos</EM> el 1978.</DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"> </DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"> </DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"></DIV></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"><IMG src="http://blocs.xtec.cat/lacustaria/files/2008/03/racisme.gif"></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"></DIV></DIV>
0
2009-06-27T21:44:06Z
2009-05-28T10:00:00Z
342448
-xenofobia-joan-fuster
2009-06-27T21:44:06Z
1
1
'Xenofòbia' de Joan Fuster
2009-08-11T17:59:12Z
0.0.0.0
14467
18016
<H3><SPAN class=hora><SMALL><SPAN class=hora><SMALL><SPAN class=hora><SMALL><SPAN class=hora>28/3/2008 <IMG alt="Edición Impresa" src="http://www.elperiodico.com/img/interfaz/edicion_impresa.gif"></SPAN> PETIT OBSERVATORI // JOSEP MARIA ESPINÀS
</SMALL></SPAN></SMALL></SPAN></SMALL></SPAN></H3> <H3>La llarga vida del bolígraf</H3> <H4></H4> <DIV id=imatgeRecursos></DIV> <DIV id=fuenteDeLaNoticia>JOSEP MARIA Espinàs</DIV> <DIV></DIV>Una senyora em va demanar que anotés el seu nom i la seva adreça. Vaig començar a buxaquejar, buscant un bolígraf. La senyora me'n va oferir un de seguida, just un moment abans que jo trobés el meu. "¿O li va millor aquest altre?". La població catalana creix. La població <I>bolígrafa</I> encara més.
Fins ara, el bolígraf ha estat immune a l'epidèmia tecnològica. Realment és un cas de persistència, d'èxit universal, i s'explica pel preu i per la utilitat. És enormement pràctic, i el seu inventor es mereixeria que se celebrés el Dia Mundial del Bolígraf -dies més absurds han anat omplint el calendari.
De tota manera, una cosa és qui el va inventar i una altra qui va saber treure'n el màxim partit. L'estri que va inventar el senyor <B>John Loud</B> -ara fa 120 anys- no era suficientment pràctic. Els germans <B>Biro</B> van aconseguir un progrés decisiu: la tinta era millor, i la punta més fina. Van patentar-lo a l'Argentina. ¡Però es van oblidar de registrar el bolígraf als Estats Units! Va haver-hi batalles entre empreses nord-americanes. Però el més llest va ser el senyor <B>Bick,</B> que en va adquirir la patent l'any 1951, va idear el tub transparent perquè es pogués veure quanta tinta quedava i va dissenyar el bolígraf amb arestes per poder agafar-lo millor. Del simplíssim objecte se'n van començar a vendre milions cada dia.
Després s'han fabricat molts models de bolígraf, alguns de molt sofisticats, altres de convertits en disfressa de ploma estilogràfica. El món comercial funciona d'aquesta manera: si un objecte corrent el podem transformar en un de més luxós i més car, segur que serà un negoci.
Avui conviuen, doncs, els Bic clàssics amb els de fantasia. I encara és l'hora que vegi una taula d'oficina amb un ordinador i complements informàtics d'última generació que no tingui també un pot amb mitja dotzena de bolígrafs. Les màquines d'escriure mecàniques han desaparegut; les elèctriques estan en decadència; els arxivadors s'han refugiat a la pantalla; les agendes telefòniques, també; les gomes d'esborrar són unes antiguitats manuals; els típex són una raresa històrica, ¿i les maquinetes de fer punta al llapis?
Queden dos objectes extraordinaris: els clips i els bolígrafs. Dos invents que tenen cadascun més de 100 anys.
Clips i bolígrafs encara fan que una taula sembli d'oficina. On els dits fan alguna cosa més que pitjar tecles.
<DIV style="TEXT-ALIGN: right">El periódico.cat 28 de març de 2008
</DIV>
<STRONG>Activitat</STRONG>: Feu un resum del text que no supere les 7 línies i incloga tots els aspectes del text.
<IMG src="http://www.aula-3.com/admin/uploads/productes/127/1/BOLIS%20BIC%20NUEVA.jpg">
0
2009-06-27T22:10:36Z
2008-12-14T11:37:00Z
342455
comentari-la-llarga-vida-del-boligraf-
2009-06-27T22:12:14Z
1
1
Comentari: 'La llarga vida del bolígraf'
2009-06-27T22:19:45Z