En centèsimes de segon (1B)

83.42.119.168

14467

18016 <img class="imgizqda" id="img_0" src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/one-hundredth.jpg"> <table style="margin-left: 70.8pt; width: 425.2pt;" border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" width="567"> <tbody> <tr> <td style="padding: 0cm;" valign="top"> <div></div></td></tr></tbody></table> <table class="MsoNormalTable" style="" border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody> <tr style=""> <td style="border: medium none rgb(236, 233, 216); padding: 0cm; background-color: transparent;" valign="top"> La mort d'uns és el reconeixement i l'èxit dels altres. Estem preparats per a suportar-ho? En centèsimes de segon és un curt que planteja a l'espectador la visió d'una mena de suïcidi moral i professional com a conseqüència de la càrrega de la pròpia consciència quan s'oblida l'ètica en favor de l'estètica. Aquest documental qüestiona el model de periodisme occidental i la càrrega moral que comporta actuar professionalment en determinades situacions límit. Recordeu "Bajo el fuego". <a href="http://video.bugun.com.tr/bugunPlayer.swf?file=dagilfilm.flv" target="_BLANK㵤*〲芄*殼*㏐*㏐*〲">http://video.bugun.com.tr/bugunPlayer.swf?file=dagilfilm.flv</a><o:p></o:p> </td></tr></tbody></table> <div style="text-align: right;">Gràcies Carme, per la col·laboració prestada i per la localització del curt.</div> <object style="border: 0pt none ; margin: 0pt; background: transparent none repeat scroll 0% 0%; -moz-background-clip: border; -moz-background-origin: padding; -moz-background-inline-policy: continuous;" height="360" width="580"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/h_CWQTfeQIE&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param> <embed src="http://www.youtube.com/v/h_CWQTfeQIE&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="360" width="580"></embed></object>

2009-11-10T07:20:17Z

2009-11-11T11:10:00Z 404290

2009-11-17T10:07:38Z

en-centesimes-segon-1b-

2009-11-10T11:10:06Z

1 En centèsimes de segon (1B)

2009-11-17T19:23:48Z

0.0.0.0

22927

14568 Les bombes continuaven caient per sobre. Els esclats eren continus però ja hi estava acostumat. Aprofitant la meva posició privilegiada vaig perdre un minut en mirar les cares que em rodejaven, que diferents a les de fa 2 anys! Les cares de pànic i els crits havien deixat pas al silenci i la frustració. Tots hi eren conscients, els nacionals segurament entrarien al dia següent a la ciutat per la diagonal. Potser era l’última nit de bombardeig però ningú mostrava signes d’alegria. Tres anys molts durs, ja ni em recordava de quan la gent venia al metro per anar a casa d’un amic a sopar, o per això tan simple com anar treballar. Tres anys on el metro havia estat tancat gairebé tot el temps, on l’ús més important consistia en servir de refugi antiaeri, on podia olorar com les farinetes s’havien convertit en el plat nacional de Catalunya, on l’esperança havia deixat pas a la decepció... El que més m’havia impressionat eren els gestos espontanis de solidaritat, mai oblidaré com un xiquet de sis anys que tan sols tenia un tros de pa per passar la nit el va voler cedir a una dona major que plorava a un cantó per la mort del fill al front, potser ell també havia perdut a algú, potser era la seva forma de dir-li que tot i els seus sis anys comprenia i compartia el dolor que patia. Al principi les entrades al metro es tapiaven per evitar que les bombes entressin, més endavant van deixar de fer-ho, la por a morir sepultats era massa forta. Avui no era una excepció, l’entrada romania oberta el que ens permetia escoltar entre bomba i bomba com la gent marxava de la ciutat, el tràfec de gent a sobre nostre era continu, els cotxes, els carros, els camions... tots fugien de una ciutat que ja estava perduda. Em preguntava per què es quedava aquesta gent, jo no tenia opció, vaig donar un altre cop d’ull i em vaig adonar que estava rodejat de mares en els fills i de gent major, sembla que tampoc tenien alternativa. Finalment va sonar l’alarma que ens indicava que el perill de les bombes ja havia passat, la gent poc a poc va marxar cap a casa, vaig veure com algú forçava un somriure, potser pensant que ara per fi tornaria una certa normalitat, tanmateix a la majoria li queien les llàgrimes conscients que tot estava perdut, que havien estat tres anys de patiment per acabar perdent la guerra. Què hi vaig fer jo? L’únic acte de rebel.lió que encara m’era possible, vaig decidir fondrem i apagar-me per sempre.

2009-05-09T09:37:12Z

2009-05-09T09:35:00Z 320028

febrer-1939

2009-05-09T09:37:12Z

1 Febrer de 1939

2009-05-09T09:37:12Z

0.0.0.0

14467

18016 Diuen que hi havia un cec assegut a la vorera amb un pot als peus i un tros de cartró on es llegia: <BIG><BIG><BIG>"Per favor, ajudeu-me; sóc cec" </BIG></BIG></BIG> Un creatiu de publicitat que passava per davant d'ell es detingué i veié unes poques monedes al pot. Sense demanar-li permís prengué el rètol, li pegà la volta, tragué un bolígraf de la seua cartera i escrigué un altre anunci. Tornà a posar el cartró a la vora del cec i se'n va anar. <DIV style="TEXT-ALIGN: center; mso-line-spacing: '100 50 0'; mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1"></DIV><IMG src="http://escribeya.com/images/thumbs/10819_500.jpg"> Per la vesprada el creatiu tornà a passar per davant del cec que demanava almoina. El seu pot estava ple de bitllets i monedes. El cec reconegué les passes i li preguntà què havia posat al cartell. El publicista li contestà: - Res que no siga tan cert com el teu anunci, però amb altres paraules. Somrigué i va seguir el seu camí. El cec mai no ho va saber, però el seu nou cartell deia: <BIG><BIG><BIG>"Hui és primavera i no puc veure-la"</BIG></BIG></BIG> <BIG><BIG><BIG><IMG height=538 src="http://jardin-mundani.info/myrtaceae/feijoa-flors.jpg" width=638></BIG></BIG></BIG> Fins ací la història d'un power point que ha circulat de correu en correu, en formes ben diverses, carregat de consells, de fotografies de flors o de paisatges meravellosos. No sé què ha estat abans si el power o el curtmetratge, però això no importa... Ara, si visites la pàgina següent, tens l'ocasió de veure com una idea, després d'haver sigut guió, s'ha convertit en un curt. <A href="http://en.zappinternet.com/video/nilSqaMboM/HISTORIA-DE-UN-LET%20RERO" target=_BLANK rel=nofollow>http://en.zappinternet.com/video/nilSqaMboM/HISTORIA-DE-UN-LET RERO</A> <BIG>Proposta d'exercici: Dibuixa un story board del curt que has vist.</BIG> <DIV style="TEXT-ALIGN: center; mso-line-spacing: '100 50 0'; mso-char-wrap: 1; mso-kinsoku-overflow: 1"></DIV>

2008-12-14T22:14:48Z

2008-12-14T21:30:00Z 247928

historia-d-un-cartell-cec

2008-12-14T22:14:48Z

1 Història d'un cartell: EL CEC

2009-08-10T09:13:54Z