0.0.0.0 4096 4246 Cau per sobre el teu cos una tassa de xocolata. Una altra per sobre la xocolata de sobre el teu cos. No estàs nua, però el líquid et despulla per sobre la roba. Els mugrons amb la samarreta empapada. Et menjo viva per sentir-me viu. Et menges viva i revisc a cada gemec. Caus sobre una banyera de gintonic. Et mulles més amb la suor de la nit. Em mullo amb la teva passió. Comença a ploure sobre una ciutat que cremes... Eren les dues de la nit quan va baixar la persiana de la pastisseria nocturna. Com cada nit, va portar alguna delícia per la seva gossa que patia de colesterol. Just quan es va aixecar de tancar amb clau la sorollosa persiana, va ensopegar amb ell i la tassa de xocolata li va caure sobre l'escot. La gossa es va quedar sense xocolata, ella amb camiseta i uns sostens mullats i amb uns pits que van rebre en bon gust aquell sabor. Ell no va saber reaccionar. Els dos van reaccionar d'una manera torpe, ell intentava ajudar-la netejant amb kleeeeenex, però tampoc podia fer-hi molt ja que era una zona delicada. Ella va pensar que el millor seria treure's la samarreta, ell ho estava somiant. Era estiu, i aquella, sens dubte, era la nit més calenta. M'he deixat un detall que us descric: la samarreta era de color blanc. Ara, negre. De cop va passar la dona que treia el gos cada nit a la mateixa hora i saludava a la pastissera. Aquella matinada va malpensar i no es va atrevir a saludar. Tampoc ho va fer aquell home que sortia a fer un cigarret. Però ella no sentia vergonya, i cada vegada que es netejava la samarreta, la volia tenir més bruta, més molla, per tornar a refregar-se. I quan va sentir aquella sensació i va veure l'home parat, avergonyit, va decidir tirar pel dret. Es va treure la samarreta. I dels seus voluminosos pits li sortia un tros d'un mugró dels sostens, però no l'importava. Li agradava, Li estava agradant aquella situació. Ell no deia res. Només es va atrevir a preguntar "vols que t'aguanti la samarreta?" I allà estaven, ell aguantant una samarreta plena de xocolata i ella gaudint mirant els seus pits empapats. Es va anar excitant, va treure les claus de la seva bossa, va pujar la persiana de la pastisseria nocturna, va agafar una nova tassa de xocolata negre, li va preguntar ella al desconegut, "en vols?" i no va tenir temps a respondre quan ella ja s'havia tirat una nova ona de xocolata per sobre el seu cos. I de la força els sostens van saltar per un carrer que era el centre de la ciutat. Marc Riera 0 2008-10-06T19:53:10Z 2008-10-06T19:43:00Z 210718 xocolata 2008-10-06T19:53:10Z 1 1 2008-10-06T19:53:10Z 0.0.0.0 4096 4246 A l'hivern i tot el viatge menjant gelat, concretament 3 cucurutxos. Només ella sap capitanejar la suavitat que mou la llengua a desfer el gelat. Penso que voldria ser el gelat, ella, imagino que pensa com ho penso, i em mira, tot el viatge, com si no hi hagués més paisatge que el recorregut del gelat i una mirada. Sensual, molt sensual. Tanco el ulls mirant-la. I somio com el tren es converteix en una habitació fosca dalt d'un edifici amb vistes a tot el port de la ciutat. I la samarreta negre que porta es converteix amb un vestit llarg de nit, amb el mateix escot, insinuant els mugrons, marcats, quasi a punt de sortir del teixit, però guardant la insinuació. I segueix llepant... Llepant un gelat cada vegada més infinit, un gelat cada vegada més calent, i les meves mans glaçades a punt d'estendre-les per compartir el gelat. Però amb mantenc amb els ulls tancats i l'imaginació oberta només als seus llavis. I arriba la pròxima estació, i el gelat s'acaba i es desfà com una il-lusió que ja no pot tastar la seva saliva... Marc Riera 1 2008-05-20T18:18:55Z 2008-05-21T18:16:00Z 147649 2008-07-26T22:45:18Z gelat 2008-05-21T18:16:04Z 1 1 2008-07-26T22:45:18Z 0.0.0.0 4096 4246 Una noia mira com miro els culs, els escots, els pits que sobresurten d'una samarreta ajustada, les faldilles curtes, les ungles, les mitges de reixa, els dits entre els cabells, els dits entre els llibres, les cames creuades, els llavis amb un xupa xups, amb i una ampolla de litre i mig, les sabates de tacó que toquen amb el meu seient, una adolescent que es pinta es repassa els llavis, una altra que es recull els cabells, la que es posa bé els sostens, la que no s'adona que se li veu l tanga vermell, la que es puja els pantalons perquè no li miri més, la que entra corrents al tren i li surten els pits entre la brusa, la que envia un sms picant que puc llegir des del meu seient, el que imagino rebre, I la noia que mira com miro, a través dels meus ulls aconsegueix multiplicar la sensualitat de les imatges que jo intento retenir i s'excita, tant, que quan surto de tren em proposa escriure una llista amb totes les imatges que puguem recordar. Després em proposa que les portem a la pràctica... Marc Riera Margarit 0 2008-05-19T20:32:49Z 2008-05-19T20:31:00Z 147167 la-mirada-la-mirada 2008-05-19T20:32:49Z 1 1 2008-05-19T20:32:49Z 0.0.0.0 4096 4246 Era rossa, o morena, com vosaltres preferiu. Va entrar en aquella botiga on sempre havia volgut entrar, la més cara de la gran ciutat. Després de tocar-li 2 millons de les antigues peles, es va decidir a comprar-se un vestit negre per un sopar, aquell que segur arribaria. Va entrar en els provadors amb 4 vestits de nit, no volia que ningú l'ajudés, però quan va veure la dependenta va decidir deixar que opini sobre com li queda el seu com amb segons quina tela. el joc de provocació que clienta i botiguera van provocar, feia que els vestits tinguesin moviments més suaus, focin més negres, amb un escot perfecte, en el punt per no deixar veure els mogrons. Però va ser en un moviment, mirant les dues al mirall, quan se li va escapar un pit pel costat del vestit. No li van fer cas, i ella va seguir provocant moviments que feien entreveure unes cuixes infinites, un tanga vermell que semblava expresament per aquella situació. El joc va arribar a un moment on la dependenta li va dir a la clienta si volia canviar els papers. I aixi va ser, la dependenta es va provar els mateixos vestits que la nostra amiga, i la clienta li deia quin li quedava més bé. I, el vestit que més els hi va agradar a les dues estava estripat, tapant les parts del cos que sempre tenim a la vista i deixen les més íntimes davant del mirall, per ser admirades per les dos. I la persiana es va baixar sola, i el cartell d'obert es va girar a tancat, i els moviments van agafar el vol, i les mans van resseguir el cos d'una i de l'altra, i les espelmes es van encendre en un restaurant on amb dues dones que s'acabaven de conèixer i que van començar la nit amb dos vestit negres iguals, i la van acabar descobrint el disseny de la pell refregant la pell. Marc Riera Margarit 1 2008-04-03T22:42:12Z 2008-04-03T22:39:00Z 123258 2008-04-04T22:16:40Z el-millor-vestit-nit-te-roba 2008-04-03T22:42:12Z 1 1 2008-04-04T22:16:40Z 0.0.0.0 4096 4246 Des del meu balcó, si la veina té la finestra oberta, puc veure la seva televisió. Aquesta nit no fan qualsevol programació a casa la meva veina. Em sorprén quan la reconec amb ella a la pantalla del seu aparell. Tanco els llums de casa meva perquè no em descobreixi. La pel-licula de la meva veina no està a la cartellera del cinema, només la té ella. Normal. Es tracte d'unes imatges d'ella com ha protagonista acompanyada d'amigues seves. Amigues que juguen amb ella als jocs més cinematogràfics. Em sento afortunat de veure una pel-licula inèdita sense pagar entrada, cap tipus d'entrada, només les circunstàncies em podries donar aquest regal. M'agafo uns cigarrets pensant compartir aquesta experiència amb el fum, que després serà el record que s'instalarà al meu cap quan m'autoestimi. Al pis de la meva veina està sense llum però més il-luminat que mai per la pantalla, a ella no la puc veure, però me la imagino que encara m'agrada més. Em poso música amb la intenció de posar la banda sonora, però després la trec i intento llegir els llavis de les protagonistes i com que no ho aconsegueixo, faig un altra esforç imaginatiu, i cada vegada m'agrada més. De cop, la pel-licula s'acaba sense avisar, ha tancat la finestra. Marc Riera 3 2007-12-21T15:31:53Z 2007-12-21T15:30:00Z 72904 2009-08-10T14:18:04Z voyeur 2007-12-21T15:31:53Z 1 1 2009-08-10T14:18:04Z 0.0.0.0 4096 4246 No et corris sense corre perquè es corri si el plaer és corre's veient com es corre perquè no hagis de sortir corrent per la porta m'entres acaba de corre's. Marc Riera 3 2007-11-20T15:27:02Z 2007-11-20T15:26:00Z 59622 2009-08-13T07:03:46Z multiorgasme-llegir-rapidament- 2007-11-20T15:27:02Z 1 1 2009-08-13T07:03:47Z 0.0.0.0 4096 4246 Al tren, em fixo amb una noia que beu aigua d'una ampolla de litre i mig. Té molta sed i miro el contacte dels seus llavis amb l'ampolla. El contacte del plàstic amb la boca tan tendre que em deixa veure la noia, em fa pensar amb els morreigs. Està destinant la mateixa sensualitat a una ampolla de plàstic que a una persona, i això és i no és greu. Potser el més greu és que ens pensem que tenim alguna cosa més amb la persona que NOMÉS ens morreigem en una discoteca, o potser no és tant greu i dins el cos es desperta unes àncies pasionals que són les que fan que creixi el desig per començar a ajuntar cos a cos. Trobo absurda la importància desmesurada d'un simple petó, i trobo absurd no donar-li importància. Si demà la trobo al mateix camí, li diré que tinc sed dels seus llavis, OJALÀ em contesti com l'ampolla. Marc Riera 0 2007-11-12T21:38:32Z 2007-11-12T21:37:00Z 56079 morrejar-una-ampolla 2007-11-12T21:38:32Z 1 1 2007-11-12T21:38:32Z 0.0.0.0 4096 4246 Els preliminars d'una relació sexual solen ser el més excitant, i perquè no els fem allargar duran tot l'acte?. Proposo copular sense treure's la roba, que excitant és buscar les parts més íntimes del cos, cercar perquè estem buscant tresors que podem acariciar. Que antisexual és el nu que arriba a ser integral amb un minut, que sexual és trobar els jocs de mans per treure la roba com més a poc a poc millor. Quantes vegades em sentit allò de "m'excita més una peli eròtica que porno", és clar que sí. Doncs a la realitat és el mateix, es tracte de fer erotisme, també pornografia, però saber trobar els components de l'excitació. La idea de no treure's la roba durant l'acte... no m'ho puc treure del cap. PD: Prometo escriure un relat sobre el tema i publicar-lo al següent post. Marc Riera 0 2007-10-30T11:30:44Z 2007-10-30T11:29:00Z 50511 amb-roba-si-us-plau- 2007-10-30T11:30:44Z 1 1 2007-10-30T11:30:44Z 0.0.0.0 4096 4246 Quina estació sense tren, quin despertador sense minuts, quin cos que es ven, quines paraules pels muts. Mogrons a les dents, clitoris amb llimona, vena als ulls, carícies sense destí, la teva boca que m'ensabona, els meus dits que no et paren de reseguir. Marc Riera 3 2007-10-17T13:41:31Z 2007-10-17T13:41:31Z 44867 2007-10-21T08:36:27Z la-nit 2007-10-17T13:41:31Z 1 1 2009-08-10T12:00:09Z 0.0.0.0 4096 4246 Els homes i dones del temps ho van acertar quan van dir que plouria molt aquella nit. Aixi va ser. Va començar la tormenta a les onze de la nit, com era probable, em vaig quedar sense llum. Vivia en un petit pis al centre que m’agradava tant que ja n’estava buscant un altre. Molts diners per poc i mal aprofitat espai. No només va ser el llum que s’en va anar, sinó que va començar a entrar aigüa al pis fins que es va quedar inundat. Vaig avisar als bombers i els esperava al portal a fora al carrer. Tothom estava com jo mirant com pasava la tormenta. Una noia que venia de lluny però jo la vaig veure ja quan estava la meu portal es va venir a refugiar. Hem va dir que li agradava sortir a correr sota la pluja, però clar, no sota una tormenta. Esperant els bombers vem començar a parlar sense parar mentres l’aigua del pis anava surtin per la porta i pasava la tormenta plovent ja poc. Hem va explicar que estava buscant pis per aquesta zona, i el de cars que estan tots, i jo el de cars i malament que estan tots. Després dep arlar de pisos, vem començar a parlar del què feiem, dels gustos que teniem, de les coincidències i les no coincidències. Vem començar a intercanviar somriures, els bombers no venien, i tampoc i pensava jo amb els bombers. Ens vem asentar sota l’altell de l’escala. Allà parlant i parlant, i rient i rient, i també ens va tocar deixar anar alguna llàgrima perquè una confiança desconguda ens feia explicar els millors i també els pitjors moments que hagim tingut. No ens vem adonar de res, fins que la claror del dia va començar a entrar pel portal. Ella amb el xandall, jo amb les sabatilles. Ja no hi havia aigua al pis, encara plovisquejava una mica, i els bombers que han tingut molta feina aquesta nit. La vaig convidar a esmorzar, després a dinar, després a canviar del sofà al llit i el cap de setmana sense sortir del pis, no sigués que estés plovent. Un amic d’aquests que lliguen per la làvia que tenen, amb el posat de poeta urbà, em va dir que ell podia estar en el lloc més fastigós de la ciutat i amb la noia més preciosa, i aquell lloc tan fastigós es convertía en el millor dels racons. El que tota la vida portarà l’escenari d’aquelles abraçades que mai més es repatiran. I, aquell cap de setmana després de la tormenta, vaig poder estar en el millor dels racons que un pot estar. La millor companyia que podia tenir, què importa el petit i runyós pis si tens una mirada especial amb una boca que t’acaricia? Escric aquesta carta desde una casa que no té rés a veure amb el piset petit i runyós, en una nit de tormenta, en una nit de solitud, sense bona companyia i pensant amb la noia que em vaig deixar escapar en aquell pis que donaria tormentas per poder-hi estar. Marc Riera 2 2007-10-08T12:09:15Z 2007-10-08T12:09:15Z 41420 2009-08-11T05:14:24Z sota-tormenta-si-us-plau 2007-10-08T12:09:15Z 1 1 2009-08-11T05:14:24Z