Et somniaré a la nit...
El cuc que et xiularà sempre (I).
1. Xiules en aquests moments i no ho suporto. No ho he suportat mai, mai. És espantós. Abans eren aquelles cançons de la teva època, ara és qualsevol cosa que se’t fiqui al cap i no em deixa concentrar-me, fa trontollar els meus dits que s’intenten col·locar convenientment sobre el teclat de l’ordinador per a escriure aquestes paraules. Escriure. Si, haig d’escriure més, m’ajuda a autoflagelar-me, a destruir-m...
Habla de: dona, immigració, frustració, relat
