0.0.0.0 4096 4246 Estic sol prenent un te verd a un cafè de Manresa. No em cal diari, ni llibre, ni tele, ni música, les històries les tinc davant. Arriba un grup de dues parelles. Una de les noies agafa el "Muy interesante" i se'l llegeix mentre els altres intenten parlar. Sàvia elecció la de la noia, potser aquell gest anava amb segones i el que els hi volia fer entendre als seus companys de taula és que les converses que tenen cada vegada són "menos interesantes". I és que mirava taula per taula i cap grup, ni cap parella reia sorollosament, ni plorava dramàticament. És a dir, tot eren cafès sense emocions. I no només passa als cafès, us heu fixat a les taules dels restaurants? sembla que l'entreteniment sigui obligatòri. Quan a l'escola em feien llegir un títol concret, jo em llegia el llibre que volia. I amb compartir taula passa el mateix, que hi ha trobades que es converteixen en obligacions. Segur que la noia del "Muy interesante" hagués llegit millor la revista a soles, i és que ja ho sabem que “més val sol que mal acompanyat”, però que sempre estiguem acompanyats. Marc Riera 2 2007-11-05T21:23:50Z 2007-11-05T21:21:00Z 53092 2007-11-06T17:44:55Z el-cafe-les-antiemocions 2007-11-05T21:23:50Z 1 1 2007-11-06T17:44:57Z 0.0.0.0 4096 4246 "Solitud", quan la gent escolta aquesta paraula l'interpreta negativament, generalment, hi ha molt pànic a estar sol. La llibertat té molt a veure amb la solitud. I no vol dir que no puguis tenir compromisos i assolir aquelles fites vitals que el temps ens va marcant, simplement és fer les coses tal i com un les sent, sense etiquetes socials. El que diguin? què importa? l'únic que importa és ser sincer amb un mateix. I si algun interrogant es posa pel mig, la resposta vàlida només la podrem trobar dins nostre. Perdonin la solemnitat, però és que n'estic fart de moltes tonteries. I vull classificar les tonteries amb aquelles accions que certes persones protagonitzen excusant-se amb explicacions massives, socials, no personals. Arribar a casa després de tot un dia connectant amb gent, amics, familiars, companys i no trobar-se a ningú, és el millor regal que la casa et pot donar. Conec a molta gent i m’apassiona coneixe’n més dia a dia, i sobretot, nit a nit. Però ningú més que jo vull estar amb mi, és per això que necessito el meu espai amb el meu temps. Perquè t’estimo molt i molt però més m’estimo a mi. Estic molt sol per estar amb qui vull, per està ben acompanyat. Em sento sol? no senyor, em sento bé, i sobretot amb mi mateix, i vostè? Marc Riera 0 2007-10-14T19:18:38Z 2007-10-14T19:18:38Z 43779 fins-els-collons-l-antisolitud 2007-10-14T19:18:38Z 1 1 2009-08-14T10:07:01Z 0.0.0.0 2987 3081 <EM></EM>Teatro de sombras, acción silenciosa, soledad briosa: máscara sin formas. Buscando el sentido de las ajadas premisas... lúgubres sonrisas brillando sin sonido. <DIV style="TEXT-ALIGN: right"><EM>Hada Urbana </EM></DIV> 0 2007-08-15T07:44:07Z 2007-08-15T07:44:07Z 22126 solitud 2007-08-15T07:44:07Z 1 1 2007-09-04T08:56:39Z