El empleo que viene

81.202.33.131

939

964 <IMG class=imgcen id=img_0 src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/eurotopia/oficinap.jpg">El trabajo a veces tiene mala prensa –la importancia dada a los suicidios de France Télécom lo prueban-, pero el empleo es más que nunca indispensable- una prioridad social. Esta es una de las contradicciones de la situación actual. Los responsables políticos lo saben: no son los economistas quienes decretaran el fin de la crisis, sino las curvas del paro. Mientras están no hagan más que subir, es inútil hablar de la salida de la crisis, han afirmado recientemente dos expertos en la materia: Nicolas Sarkozy y Dominique Strauss-Kahn. Tambien, despues del G20 de Pittsburgh, donde se comienza a ver qué organización capitalista hace falta para emerger de la crisis, difícilmente se puede decir hoy que fisonomía tendrá el empleo mañana. Ahora que el paro parece aumentar más de lo previsto en los EE.UU. y más bien menos en la zona euro, (gracias sin duda al paro parcial y a los diversos sistemas de protección social), nadie sabe cuando se alcanzaran los niveles anteriores. Ciertos economistas hoy en el centro del poder, Lawrence Summers (consejero de Barack Obama) et Olivier Blanchard (director del FMI), hasta teorizaron antaño este "efecto de histéresis", según el cual la situación del mercado del trabajo después de una crisis difiere duraderamente de la situación ex ante. Clásicas después de cada crisis, estas interrogantes están hoy reforzadas por las de “la economía verde”. Para ser ecológicamente sostenible ¿el crecimiento económico deberá ser menos elevado? ¿Las quiebras tecnológicas permitirán al contrario conciliar producción de riqueza con la protección del planeta? ¿Qué oficios, qué nuevas formas de trabajo acompañaran esta mutación? De repente, para los gobernantes, se imponen dos prioridades: <UL style="MARGIN-TOP: 0cm" type=disc> <LI class=MsoNormal style="MARGIN: 0cm 0cm 10pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-list: l0 level1 lfo1">Invertir más que nunca en el sistema educativo. Sea el que sea el mundo del mañana, el bagaje cultural será determinante para adaptarse a las evoluciones del porvenir. Donde Francia tiene progresos a realizar, tanto en las escandalosas desigualdades de acceso a la enseñanzas superior.</LI> <LI class=MsoNormal style="MARGIN: 0cm 0cm 10pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-list: l0 level1 lfo1">También tan urgente: la protección social. Cambiar de oficio, de sector de actividad, de estatuto social corre el riesgo de convertirse en la norma. Vincular la protección social al empleo es peligroso. Hay que perseguir la reforma de nuestro sistema de protección social buscando una visión que sobrepase el vacio del déficit actual.</LI></UL> <?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p>

2009-10-07T16:25:04Z

2009-10-07T16:22:00Z 388294

el-empleo-viene

2009-10-07T16:25:04Z

1 El empleo que viene

2009-10-07T16:25:04Z

81.202.33.131

939

2009-10-07T16:25:46Z

2009-10-07T16:22:00Z 388297

2009-10-08T17:01:50Z

el-empleo-viene-2

2009-10-07T16:25:46Z

1 El empleo que viene

2009-10-08T17:01:50Z

80.37.112.162

8386

7329 <div class="titre"> <h2 class="access"> Las primeras prótesis de retina podrían llegar al mercado en 2011 </h2> </div> <h3 class="soustitre">Actualmente se prueban la tolerancia a los implantes y los beneficios de éstos en la vida cotidiana</h3> <div class="chapeau"> <h3 class="access"> El simposium “Artificial Vision”, celebrado recientemente en Bonn, ha puesto de manifiesto los grandes avances realizados hasta ahora en prótesis de retina. La tecnología para restablecer la visión a invidentes y personas parcialmente ciegas está ya casi lista para salir al mercado, señalan los expertos. En 2011 entrarán en competencia diversos sistemas con los que se podría curar la ceguera. Por Yaiza Martínez. </h3> </div> <div id="para_1" class="para_2156427 resize"> <div class="hide_photo"> <div class="photo left" style="margin-bottom: 10px;"> <a href="javascript:void(0)" rel="http://www.tendencias21.net/photo/grande-1606228-2156427.jpg?ibox" title="Imagen de implante subretinal del Vision. Fuente: Vision Loss Center."><img src="http://www.tendencias21.net/photo/1606228-2156427.jpg?v=1253880287" alt="Imagen de implante subretinal del Vision. Fuente: Vision Loss Center." title="Imagen de implante subretinal del Vision. Fuente: Vision Loss Center."></a> </div> </div> <div class="hide_module_inside left"> <div class="photo left" style="margin-bottom: 10px;"> <a href="javascript:void(0)" rel="http://www.tendencias21.net/photo/grande-1606228-2156427.jpg?ibox" title="Imagen de implante subretinal del Vision. Fuente: Vision Loss Center."><img src="http://www.tendencias21.net/photo/1606228-2156427.jpg?v=1253880287" alt="Imagen de implante subretinal del Vision. Fuente: Vision Loss Center." title="Imagen de implante subretinal del Vision. Fuente: Vision Loss Center."></a> </div> <div class="hide_module_inside left" style="clear: both; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px;"> <div style="width: 250px;"> </div> </div> </div> <div class="texte"> <div class="access firstletter"> La esperanza de que las personas ciegas o parcialmente ciegas puedan volver a ver es cada vez mayor, a juzgar por los progresos que se están dando actualmente en el desarrollo de prótesis de retina. Según publica <a class="liens" href="http://www.alphagalileo.org/ViewItem.aspx?ItemId=61149&CultureCode=en" onclick="window.open(this.href,'_blank');return false;">Alpha Galileo</a>, el simposium internacional <a class="liens" href="http://www.stiftung-retina-implant.de/" onclick="window.open(this.href,'_blank');return false;">“Artificial Vision”</a>, celebrado el pasado 19 de septiembre en Bonn organizado por la <a class="liens" href="http://www.stiftung-retina-implant.de/" onclick="window.open(this.href,'_blank');return false;">Retina Implant Foundation</a> y la <a class="liens" href="http://www.pro-retina.de/forschungsfoerderung/stiftung" onclick="window.open(this.href,'_blank');return false;">Pro Retina Stiftung zur Verhütung von Blindheit</a> (Fundación Pro Retina para la Prevención de la Ceguera), ha revelado lo poco que queda para que los deseos de los invidentes de volver a ver se cumplan. Científicos de diversos centros han trabajado durante más de veinte años en el desarrollo de prótesis de retina, especialmente en Alemania, explica la revista. Con sus investigaciones se espera generar la tecnología necesaria para que estas próstesis lleguen a la gente de a pie, y muy pronto. Impresiones visuales conseguidas En las presentaciones realizadas en “Artificial Vision” se constató que las prótesis electrónicas actuales son ya capaces de producir impresiones visuales. Por ejemplo, pacientes ciegos que participaron en un estudio en Estados Unidos fueron capaces con ellas de distinguir luces y sombras y de registrar el movimiento y la presencia de objetos grandes. Por otro lado, un proyecto de un grupo de investigación alemán, liderado por el profesor Eberhart Zrenner de la Universidad de Tubinga, ha constatado que es posible restablecer la capacidad de leer a personas parcialmente invidentes. Algunos pacientes sometidos a pruebas con estas prótesis fueron capaces de leer letras de ocho centímetros. Los especialistas aseguran que la tecnología se encuentra en “su recta final”. Los últimos estudios se centran, de hecho, en probar la tolerancia a largo plazo de los pacientes a las prótesis, y en testar los beneficios de éstas en la vida cotidiana. Los fabricantes, por su parte, esperan que los implantes sean aprobados en 2011. Diversos sistemas En breve, por tanto, habrá diferentes sistemas de prótesis de retina compitiendo en el mercado, aseguran los especialistas. Uno de estos sistemas, el implante sub-retinal, consiste en un chip que se implanta bajo una capa de células nerviosas de la retina. Una vez colocado, el chip recibe impulsos luminosos y los convierte en señales eléctricas que son transmitidas a las células nerviosas de la retina, de la misma manera que lo hacen los fotorreceptores de la retina de cualquier ojo sano. Este es el modelo en el que trabajan los científicos de la Universidad de Tubinga, y también investigadores del Boston Implant Project de la Universidad de Cambridge o del <a class="liens" href="http://www.varrd.emory.edu/techtransfer/retina.htm" onclick="window.open(this.href,'_blank');return false;">Vision Loss Center</a>, de Atlanta. Existe otro sistema, el implante epiretinal, que consiste en fijar un chip en la capa superior de las células nerviosas. Según se explica en <a class="liens" href="http://www.visionartificial.com.ar/implantes4.htm" onclick="window.open(this.href,'_blank');return false;">Visión Artificial</a>, este sistema está siendo desarrollado por investigadores de la Universidad de Harvard y del MIT, en Boston, Massachussets. En este caso, la prótesis microelectrónica serviría para restaurar la visión de pacientes con ciertas enfermedades retinales, como la degeneración macular relacionada con la edad o AMD, y la retinitis pigmentosa o RP, que incluye enfermedades degenerativas de la retina. Las prótesis desarrolladas por los investigadores de Harvard y del MIT, están diseñadas para estimular eléctricamente las células ganglionares saludables que permanecen funcionales y que mantienen conexiones al cerebro a través del nervio óptico. Los científicos esperan que una estimulación de este tipo cree imágenes visuales que puedan ser útiles para el paciente. En esta esta misma dirección están dirigiendo sus esfuerzos diversos grupos alemanes, como la compañía IMI (que ha desarrollado <a class="liens" href="http://www.imidevices.com/userfiles/file/Flyer_Lichtblicke_englisch.pdf" onclick="window.open(this.href,'_blank');return false;">IRIS</a> ), el Fraunhofer Institut für Mikroelektronische Schaltungen und Systeme y la University Eye Clinic Aachen. Próxima generación Aparte de estos sistemas, una próxima generación de prótesis de retina se encuentra ya en la línea de salida en laboratorios de todo el mundo. En ella trabajan ingenieros, especialistas en ciencia computacional, biólogos y médicos, que están volcando sus conocimientos en la generación de nuevas estrategias que vinculen dispositivos electrónicos con el sistema nervioso. Por ejemplo, investigadores de Suiza y Japón están desarrollando sistemas en los que el chip no se implanta en el ojo sino en la piel que protege el globo ocular. En la retina sólo se implantarían los electrodos que estimulan las células nerviosas, mediante una pequeña incisión. Por otro lado, investigadores chinos están desarrollando prótesis de retina que, en lugar de estimular las células nerviosas retinales, estimulan directamente el nervio óptico. Y un equipo norteamericano intenta activar la corteza visual directamente en el cerebro. Todos estos sistemas están aún en una fase puramente experimental. Registro de formas Otros proyectos que también están despertando gran interés son los que pretenden utilizar una forma de comunicación alternativa entre las células nerviosas. Científicos australianos y americanos trabajan en prótesis de retina que producen impulsos bioquímicos, en lugar de impulsos eléctricos. En estos casos, la idea es que las prótesis retinales emitan neurotransmisores acordes con patrones espacial y temporalmente controlados para así estimular las células nerviosas. Como se ve, los progresos en general están siendo asombrosos, pero aún queda pendiente la cuestión de si estas prótesis servirán o no en algún momento para registrar formas. Según los expertos, para ello sería necesario que los implantes fueran capaces de “aprender”, y de producir impulsos de diversos tipos reconocibles por el cerebro, y clasificables en formas particulares. En este sentido resulta interesante el trabajo de un equipo de científicos de la Universidad de Bonn, que ha ideado una prótesis de retina inteligente consistente en un software capaz de aprender a traducir correctamente las señales registradas por una cámara, para que éstas puedan ser comprendidas por el cerebro, tal y como explicamos en un <a class="liens" href="http://www.tendencias21.net/Una-protesis-inteligente-para-la-retina-ayudara-a-ver-a-los-invidentes_a1525.html" onclick="window.open(this.href,'_blank');return false;">artículo</a> anterior de Tendencias21. </div> </div> </div> <div id="date" class="date"> <div class="access">Viernes 25 Septiembre 2009</div> </div> <div class="auteur"> <div class="access">Yaiza Martínez fuente: tendencias21.net <a href="http://www.tendencias21.net/" title="http://www.tendencias21.net/" id="link_0">http://www.tendencias21.net/</a> </div></div>

2009-09-26T13:37:11Z

2009-09-27T23:32:00Z 382781

2009-10-11T23:27:26Z

las-primeras-protesis-retina-podrian-llegar-al-mercado-201

2009-09-27T23:32:06Z

1 Las primeras prótesis de retina podrían llegar al mercado en 2011

2009-10-11T23:27:26Z

217.125.202.35

35885

19402 Ecuador, Septiembre 16, 2009 Editorial RTU Noticias. Opinión del Dr. Cesar Alarcón Costta, Tema: Internet <A style="TEXT-DECORATION: none" href="http://www.migrantelatino.com/?p=3249" target=_blank rel=bookmark>Continuar leyendo sobre Video: Editorial RTU: Opinión del Dr. Cesar Alarcón Costta, Tema: Internet</A>

2009-09-17T09:36:16Z

2009-09-16T09:35:00Z 378019

video-editorial-rtu-opinion-del-dr-cesar-alarcon-costta-tema

2009-09-17T09:36:16Z

1 Video: Editorial RTU: Opinión del Dr. Cesar Alarcón Costta, Tema: Internet

2009-09-17T09:36:16Z

0.0.0.0

49363

23069 <A href="http://www.jugarjuntos.com/revolumedia/JGames.aspx" target=_blank></A><A href="http://www.jugarjuntos.com/revolumedia/JGames.aspx" target=_blank><IMG id=img_0 class=imgdcha border=0 src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/jugarjuntos/307642_j2learning.jpg"></A>En este blog os vamos a contar el desarrollo de J2Learning, el nuevo sistema de enseñanza multimedia 2.0 de <A href="http://www.jugarjuntos.com/" target=_blank>www.jugarjuntos.com</A>. El objetivo es crear un sistema de acceso libre y gratuito para que los profesionales de la educación y los padres puedan crear actividades personalizadas y realizar un seguimiento de la evolución del aprendizaje. En un país paralizado por la crisis y la gripe A , carente en muchas ocasiones de nuevas iniciativas tecnológicas, os pondremos al día del esfuerzo de los ingenieros y diseñadores de <A href="http://www.jugarjuntos.com/" target=_blank>jugarjuntos</A> embarcados en la titánica tarea de la creación de una nueva plataforma educativa multimedia. Aquí podréis encontrar información sobre las bases tecnológicas que sustentan el proyecto, la planificación del mismo e información sobre los servicios que se vayan añadiendo a la plataforma. Hemos creado los cimientos del sistema, realizando la planificación del proyecto, escogiendo las tecnologías a usar y realizado los primeras pruebas, podéis acceder pulsando en<A href="http://www.jugarjuntos.com/revolumedia/JGames.aspx" target=_blank> este link</A>.

2009-08-28T13:23:26Z

2009-08-28T12:45:00Z 368450

hoy-j2learning-estrena-su-blog-desarrollo-

2009-08-28T13:23:26Z

1 Hoy J2Learning estrena su Blog de desarrollo.

2009-09-02T16:32:18Z

0.0.0.0

14467

18016 <DIV></DIV> <DIV></DIV> <DIV>El canvi climàtic atribuït a l'activitat humana és, en l'actualitat, un fet d'àmplia acceptació. D'acord amb el <A href="http://www.ipcc.ch/ipccreports/assessments-reports.htm">IV informe d'avaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic</A> (GIECC), "Les concentracions atmosfèriques globals de diòxid de carboni, metà i òxid nitrós han augmentat notablement des del 1750 arran de les activitats humanes, i actualment superen amb escreix els valors preindustrials determinats a partir de testimonis de gel que abasten molts milers d'anys."<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> </DIV> <DIV> L'escalfament global és un problema mundial i no només ambiental, sinó que afecta també l'economia, el comerç i la seguretat. En aquest sentit, cal una resposta mundial que integre els interessos i les necessitats de tots els països. <o:p></o:p> </DIV> <DIV> </DIV> Perquè l'alumnat i tots nosaltres prenguem consciència de tot això, la professora Esther Alvárez (tecnologia) i la professora Carmen Raga (informàtica) i els seus alumnes de tercer d'ESO han elaborat tres vídeos sobre l'estalvi d'energia per a poder concursar en la CAMPANYA D'ENERGIA SOSTENIBLE DE LA COMISIÓ EUROPEA. <o:p></o:p> Els vídeos tenen per títol: "El poder está en tus manos", "No ensucies mi país" i "Ahorra energía ahorrando agua".<o:p></o:p> La finalitat no és altra que conscienciar l'alumnat sobre el "<A id=link_0 title=http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/C_climatic/documents_relacionats.jsp?ComponentID=112436&SourcePageID=112595#1 href="http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/C_climatic/documents_relacionats.jsp?ComponentID=112436&SourcePageID=112595#1">canvi climàtic</A>" i els seus efectes perjudicials sobre el planeta. La pràctica ha permés donar a conéixer nous costums i noves possibilitats <A id=link_1 title=http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/C_climatic/glossari.jsp?ComponentID=112434&SourcePageID=112595#1 href="http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/C_climatic/glossari.jsp?ComponentID=112434&SourcePageID=112595#1">d'estalvi energètic</A> i de reciclatge que cal anar adquirint per aconseguir un futur més sostenible. <o:p></o:p> Esperem que us agraden i felicitem Carmen i Esther per la iniciativa i, també, els alumnes pel resultat aconseguit. <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=425 height=344><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/gS-mIx1R3Js&hl=es&fs=1&"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/gS-mIx1R3Js&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></OBJECT> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=425 height=344><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/RFwQhNGs3GM&hl=es&fs=1&"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/RFwQhNGs3GM&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></OBJECT> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=425 height=344><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/jm2S5KGqNME&hl=es&fs=1&"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/jm2S5KGqNME&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></OBJECT>

2009-07-14T02:17:44Z

2009-07-14T02:00:00Z 349787

2009-07-15T10:57:26Z

concurso-yourvid-ahorro-2009-competition

2009-07-15T10:09:58Z

1 CONCURSO YOURVID AHORRO 2009 COMPETITION

2009-07-20T16:20:37Z

0.0.0.0

30784

17946 <EMBED pluginspage=http://www.macromedia.com/go/getflashplayer src=http://apps.attainresponse.com/MediaF5/mediaplayer.swf width=280 height=230 type=application/x-shockwave-flash quality="high" flashvars="height=230&width=280&file=rtmp://fmedia.attainresponse.com/video&image=http://apps.attainresponse.com/tmb_wm/grupocero@helloworld-com/17698.jpg&id=grupocero@helloworld-com/17698&autostart=false&shownavigation=true&repeat=false"> </EMBED> <EMBED pluginspage=http://www.macromedia.com/go/getflashplayer src=http://apps.attainresponse.com/MediaF5/mediaplayer.swf width=280 height=230 type=application/x-shockwave-flash flashvars="height=230&width=280&file=rtmp://fmedia.attainresponse.com/video&image=http://apps.attainresponse.com/tmb_wm/grupocero@helloworld-com/17700.jpg&id=grupocero@helloworld-com/17700&autostart=false&shownavigation=true&repeat=false" quality="high"></EMBED>

2009-06-17T22:15:55Z

2009-06-17T22:08:00Z 338269

martes-16-junio-2009-las-20-h-programa-los-poderosos

2009-06-17T22:15:55Z

1 Martes 16 de junio de 2009 a las 20 h. Programa "Los poderosos preguntan"

2009-06-17T22:15:55Z

0.0.0.0

3454

15504 <div style="text-align: center;"><h4>Fotografía y música</h4> <object style="border: 0pt none ; margin: 0pt; background: transparent none repeat scroll 0% 0%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;" width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/RrJFLCud3ZE&hl=es&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/RrJFLCud3ZE&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object> Fotos: José Luis Sandoval</div>

2009-05-25T23:29:16Z

2009-05-25T23:21:00Z 327822

mezclando-pasiones

2009-05-25T23:29:16Z

1 Mezclando pasiones

2009-06-10T09:43:47Z

0.0.0.0

7728

6911 <IMG class=imgcen id=img_0 src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/juanmaromo/IMAG0243.jpg">Este es mí puesto de trabajo desde hace casi cuarenta años. Desde aquí he superado crisis, he capeado temporales, he sufrido presiones y depresiones. El trabajo ha sido como mi casa, cuando empecé, trabajaba de siete de la mañana a ocho de la noche menos una hora para comer sábados incluidos, Gloria me decía que me llevara la cama a la oficina. Poco a poco conseguí ganar tiempo libre, primero fueron los sábados por la tarde, después el día completo, me costó sudor y lágrimas conseguirlo, pero el primer fin de semana en casa, fue uno de los días más felices de mi vida. Durante años estuve atado a la línea telefónica, era como la cadena que me amarraba a la bola de reo. La aparición de la telefonía móvil primero, y la derivación de llamadas después, me permitió trabajar fuera de la oficina, salir a desayunar, y en la actualidad trabajar desde casa por las tardes. Gracias a un equipo informático de última generación, puedo desplazarme a cualquier lugar de una manera transparente para el cliente, recibir correo y faxes de manera instantánea, incluso desde el metro atiendo servicios. Los sistemas de navegación me permiten controlar la flota desde cualquier lugar y planificar rutas con plena seguridad. La tecnología ha aumentado mi calidad de vida drásticamente, y en estas épocas de vacas flacas en las que paso horas y horas sin apenas trabajo, me ha permitido volver a escribir y conocer amigos que han llegado a ser como hermanos ¿o debería decir hermanas? a pesar de no habernos visto nunca, ser leído diariamente por miles de personas y tener un aliciente para levantarme cada mañana. Ahora mismo estoy escribiendo mientras desayuno desde el miniPC, cuando acabe de redactar el post, lo enviaré por intranet al ordenador central. Luego en la oficina montaré la fotografía y la colgaré en el blog. La tecnología es inocua en si misma, puede servir para liberarte o para encadenarte, ponerte alas o ckavrte cadenas, todo depende de tu voluntad y tu necesidad. Solo tienes que apretar un botón y volverás al siglo XIX, tú decides.

2009-05-22T08:10:20Z

2009-05-22T08:05:00Z 326052

2009-08-30T11:03:20Z

la-tecnologia-alas-o-cadenas-

2009-05-22T08:10:20Z

1 LA TECNOLOGIA ¿ALAS O CADENAS?

2009-08-30T11:03:21Z

0.0.0.0

14467

18016 <IMG style="BORDER-RIGHT: #263926 1px solid; BORDER-TOP: #263926 1px solid; BORDER-LEFT: #263926 1px solid; BORDER-BOTTOM: #263926 1px solid" alt="Com no recordar-me de vosaltres, vesprades sense nom, quan l'amor inventava paraules que li esqueien, paraules que entre els homes mai no podran ser dites, de ningú predicades. Com és inútil de buscar la fermesa en els núvols, la tendresa en les pedres." src="http://www.lluisvives.com/bib_autor/enricsoria/graf/bannerprincipal.jpg"> ACTIVITAT: Llegiu el text que trobareu a continuació i el comentari per fer una valoració general del comentari i la vostra conclusió personal. Hui recuperem un text de l'escriptor <A id=link_0 title=http://www.iifv.ua.es/lletraferit/consultes/veureAutor.asp?pId=173 href="http://www.iifv.ua.es/lletraferit/consultes/veureAutor.asp?pId=173">Enric Sòria</A> que va aparéixer a les proves PAU de l'any 2002. Es tracta de "Tecnologia" i el recuperem per la seua relació amb el contingut principal del bloc: el cinema. Acompanyarem el text amb un comentari fet per una alumna; tot i que no compartim plenament la seua conclusió és un bon comentari. Hem corregit l'ortografia però us hem mantingut els continguts i l'ordenació que n'havia fet l'autora. La negreta és nostra. <IMG src="http://serrella.banyeres.com/images//00156.jpg"> TECNOLOGIA <A id=link_1 title=http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=3484 href="http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=3484">Enric Sòria </A> Els amics del bon cinema a casa hem anat comprovant com, als comerços del ram, el flamant DVD s'imposa gradualment sobre el vídeo. Els avantatges d'aquest nou artefacte són incontestables: major durada i qualitat d'imatge, i també molta més capacitat d'informació. De fet, en cada DVD que comprem hi cap molt més que una pel·lícula. Per exemple, doblatges i subtítols en diversos idiomes. Els càndids de costum s'havien il·lusionat pensant que, gràcies a aquestes vastes possibilitats, podrien sentir els seus films preferits també en català. Doncs no. De moment el català està exclòs de les opcions possibles, almenys en la majoria dels DVD comercialitzats a l'Estat espanyol. Sembla que és massa car. Però no solament el català en queda fora. Avui mateix he vist una edició d'El timbal de llauna de Volker Schlöndorff, comercialitzada per Filmax, que ens ofereix només dues opcions lingüístiques: l'anglès i el castellà. Aquesta, pel que sembla, és l'alternativa de la modernitat. El timbal era una coproducció francoalemanya, basada en un text del Nobel Günter Grass i interpretada per grans actors (és a dir, gent que sap pronunciar la ira, la tendresa i l'estupor). L'any 1980 es va estrenar entre nosaltres en versió original alemanya amb subtítols. Eren els bons temps de la cinefília. Ara, gràcies a les meravelles de la tecnologia, no podem escoltar una obra mestra ni en la seua llengua ni en la nostra. El futur ja és ací. Avui, 4 de febrer de 2002<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> <IMG style="WIDTH: 297px; HEIGHT: 198px" height=483 src="http://www.electronica-basica.com/images/cinta-video.jpg" width=725><IMG style="WIDTH: 248px; HEIGHT: 176px" height=166 src="http://www.technobuzz.net/wp-content/uploads/2008/09/68860-insert-dvd.jpg" width=359> Comentari de textos lingüístic Introducció: Ens trobem davant un article d’opinió titulat “Tecnologia”, aparegut en premsa el 4 de febrer del 2002. El seu autor és Enric Sòria. El text no presenta, tot i ser un article de premsa, la disposició tipogràfica característica del seu gènere. Resum: Les persones a qui agrada el cinema ben fet estan de sort perquè la tecnologia ha avançat molt, fins al punt de substituir els vídeos pels DVD. Això ha comportat una millora principalment en la qualitat i la quantitat d’informació. Però quant a les traduccions de les pel·lícules s’ha progressat poc; només s’afavoreixen les llengües majoritàries, cosa que perjudica les minoritàries i, especialment, els seus parlants; en el cas que ens ocupa als catalanoparlants. Els criteris, potser, són els econòmics: encara és car de fer. Fa uns anys el cine, fins i tot quan estava en alemany, el podíem entendre perquè les sales el subtitulaven. Ara en canvi, per molt que s’avance en tecnologia, l’anglés -i el castellà dins del nostre mercat- fan que determinades pel·lícules no les puguem veure ni en la versió original. Això no és avançar. Idea principal: Cal qüestionar l’avançament tecnològic quan es tracta de l’ús de les llengües minoritàries en els DVD. Comentari: Es tracta d'un text d'àmbit periodístic, d’una columna de premsa apareguda el dia 4 de febrer del 2002, escrita per una col·laborador regular dels mitjans de comunicació. Estem davant d’un gènere periodístic que va dirigit a tothom. L’enunciador parla en primera persona del plural, com si parlaren tots els aficionats al bon cinema. La finalitat que es persegueix és fer veure que, de vegades, l’avanç tecnològic comporta un cert retràs en altres aspectes. És el cas dels DVD que han perjudicat l’ús de les llengües minoritàries, com és el cas del català, en benefici del doblatge en anglés. El text està escrit per Enric Sòria, però ell utilitza un plural inclusiu (primera persona) i s’erigeix en l'enunciador que parla en veu de tots els catalanoparlants que els agrada el bon cinema a casa. Trobem un clar exemple d’això només començar el seu text perquè ho fa dient: “Els amics del bon cinema a casa, hem anat…” Després, al llarg del text, apareixen més exemples, com ara: “que comprem”, ”en la nostra llengua”, “ens ofereix”, “entre nosaltres”, “no podem” i “ni en la nostra”. Una cosa que cal afegir és que a la frase cinquena, s’exclou al dir que els que parlen català tenien il·lusió en veure un avanç de la tecnologia i la llengua, cosa que deixa clar que ell sabia que no passaria. Quant al destinatari, no trobem cap element que ens permeta detectar la seua presència sinó són els que hem esmentat per a l’emissor del text. Potser l’autor, en escriure, s’imaginaria que el llegirien, principalment, persones catalanoparlants com ell. Al text podem trobar algunes marques lingüístiques que fa referència al temps, com són: “hem anat comprovant” (al començament del primer paràgraf) que es refereix a “al llarg dels últims anys de desenvolupament de la tecnologia”; la mateixa referència al passat s’esdevé quan diu: “s’havien il·lusionat”. Per contra, al començament del segon paràgraf, apareix una dixi temporal “avui” que fa referència a la data de publicació en premsa, prop del 4 de febrer del 2002. En l’antepenúltima línia torna a aparéixer el passat en la forma de l’imperfet d’indicatiu del verb ser, quan diu: “Eren els bons temps”. El verb indica que està parlant d’un temps passat, que sabem quin és perquè una línia més amunt comença la frase dient: “L’any <?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><st1:metricconverter w:st="on" ProductID="1980”">1980”</st1:metricconverter>. Quant al registre, es tracta d’un registre estàndard amb pinzellades del col·loquial, fet que empra per manifestar opinions subjectives com quan diu: “aquesta, pel que es veu, és l’alternativa de la modernitat”. I quan fa un ús de la ironia justament a l’última frase, quan escriu: “El futur ja és ací”. Amb el que vol donar a entendre que el futur no és tan bonic com el pinten quant a la llengua catalana. L’avanç tecnològic s’ha produït en tots els sentits excepte en el que preocupa més a l'autor: la qüestió lingüística. Tornem al tema per relacionar-lo amb el títol de l’article: “el qüestionament de l’avanç de la tecnologia lligat a l’ús de les llengües minoritàries”. Trobem un títol temàtic respecte a un dels aspectes del tema, però remàtic respecte a la qüestió de les llengües. Tecnologia és un títol massa genèric i no arriba a desvetllar-nos la veritable crítica de l’autor; el text parla de l’avanç de la tecnologia quant a les pel·lícules que es poden veure a casa, i com perjudica el mercat del DVD les llengües minoritàries, en aquest cas, el català. El primer paràgraf i part del segon responen a l’estructura de causa-conseqüència. La causa és el gran desenvolupament de la tecnologia que ha originat la implantació del DVD sobre el vídeo. Les conseqüències són molts avantatges: major durada i qualitat d’imatge, més informació i doblatges i subtítols en diversos idiomes (però sempre en benefici dels majoritaris, els més comercials). Aquest fet origina un problema i és la no utilització del català, és a dir un desavantatge front a d’altres llengües majoritàries. Enric Sòria aporta certa subjectivitat en l’anàlisi com per deixar clar que no li pareix gens bé que es deixe de costat el català i fa una crítica, no exempta d’ironia, quant a l’avanç: com deixant clar que 'avançar s’avança en tots els sentits i en benefici de tothom o no és avanç'. A més a més, afegeix una informació que ens mostra com algunes produccions ja no arriben al públic ni tan sols en la llengua original sinó, simplement, en anglés i en castellà, fet que li pareix vergonyós. Si analitzem el text des de la cohesió i, per tant, des d’una perspectiva més gramatical, podem afirmar que utilitza el parèntesi per a fer més comprensible la informació; que fa ús de diverses formes verbals, com són: el pretèrit indefinit d’indicatiu (hem anat, he vist), el present d’indicatiu (són, comprem, ofereix, és, podem), el pretèrit imperfet d’indicatiu (havien, era, eren) i l’infinitiu (pronunciar, escoltar); que predominen les oracions simples, i les coordinades sobre les subordinades. Si parlem dels connectors textuals, hem d’esmentar: “de fet” , connector d'especificació, que utilitza per a completar una idea, i "per exemple", d'exemplificació, que s'empra per aclarir una idea ja apareguda; "doncs", de caràcter causal, i “però”, de caràcter adversatiu, per a introduir una idea contrària. El procediment anafòric es veu manifest en formes com el demostratiu “aquesta”, que fa referència al tema del que acaba de parlar-nos per no repetir-se. Podríem concloure que l’estil emprat en l’article és segmentat perquè vol introduir idees que se van sumant a l’anterior. Al llarg de tot el text hi trobem un clar recurs estilístic: la ironia, especialment quan, en la conclusió ens diu: “El futur ja és ací”, el significat de la qual ja he explicat abans. Valoració personal: La crítica que fa Enric Sòria és prou bona perquè fa pensar i reflexionar sobre el tema; de fet hi havia aspectes que mai havia pensat, però no estic del tot d’acord amb el que diu. Potser la meua és una posició una mica egoista i feta sense pensar totes les coses bé, però si es tracta de diners també hem de tindre clar que cada doblatge costa de fer; s’han de pagar actors i tècnics que graven i, per tant, això encareix el producte. Caldria que es feren edicions econòmiques i, qui volguera altres llengües distintes a l’anglés i el castellà que les pagaren. Pel que fa a la prioritat de les empreses sobre el castellà i l’anglés no m’estranya gens ni mica doncs el castellà és la llengua predominant a Espanya i l’anglés al món. Per altra banda, cal considerar la realitat, els DVD porten molt poc de temps al mercat i supose que el procés de subtitulació dels vídeos serà molt lent. Segons la meua opinió no podem exigir que aparega tot d’una, ja que això és simplement qüestió de temps. Ara bé, és cert que hi ha pel·lícules doblades al català; per què no les aprofiten per a fer també els DVD si eixes traduccions ja estan fetes? Per què les televisions no es posen d’acord amb les editores de vídeo i s’ajuden les unes a les altres perquè el procés siga més econòmic per a tots? I el que no entenc és per què eliminen la llengua original de la pel·li? Potser haurem de confiar encara més que tot arribarà al seu temps, perquè jo personalment ja he vist algun DVD en català, però, potser, és que jo sóc una d’aquelles que diu Enric Sòria “càndides” i sempre ho veig tot fàcil. <o:p></o:p>

2009-05-03T18:15:58Z

2009-05-03T18:07:00Z 317309

textos-i-contextos-enric-soria

2009-05-03T18:15:58Z

1 Textos i contextos: Enric Sòria

2009-08-10T09:13:53Z