Imatges amb doble cara

79.144.104.210

14467

18016 <BIG> A classe heu estudiat el concepte de polisèmia en les paraules i també en imatges. Encara que ens resultava estrany al principi pensar que les imatges podien ser interpretades de formes distintes segons el context, finalment vam veure que, per exemple, les pintures rupestres de Bicorp no significaren el mateix per a les persones que les pintaren que per als historiadors de l'art del segle XX. Les imatges, com les paraules, també poden ser polisèmiques i contenir més d'un sentit; el pas del temps s’encarrega d’introduir canvis de valor en elles, unes vegades econòmics (un quadre de Vincent Van Gogh per al propi pintor i per a un dels col·leccionistes d’art actual), altres artístics (una pel·lícula d’estrena que acaba convertida en film de culte), altres semàntics (un urinari col·locat en un lavabo o en una exposició d’art com una escultura més –recordeu els readymades de Marcel Duchamp i Francis Picabia). Hi ha qui només veu una part del que té al davant, mentre que altres que han exercitat més la ment arriben a descobrir imatges amagades i, per tant, un altre sentit ocult en el dibuix; mireu sinó què passa amb els següents:<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> VACA RARA <IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/vacaboja.gif"> <BIG>Pots veure les 10 CARES en l'arbre?</BIG> <IMG id=img_1 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/arbre10cares.jpg"> <BIG>Ací hi ha un rostre, pots veure'l?</BIG> <IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/paisatgecara.jpg"> <BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG>Pots </BIG></BIG></BIG></BIG></BIG><BIG>contemplar el xiquet de volquers?</BIG><BIG><BIG><BIG><BIG><BIG> </BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG></BIG> <IMG id=img_1 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/nadó.jpg"> <BIG>Pots localitzar la parella que es besa? </BIG> <IMG id=img_2 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/rosaamants.jpg"> <BIG><BIG><BIG>Pots distingir tres dones?</BIG></BIG></BIG> <IMG id=img_3 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/Einstein.jpg"> Quina diferència trobes entre una granota i un cavall? Observa amb atenció el gir i... <IMG id=img_2 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/cavallgranota.gif"> </BIG>

2009-11-11T23:41:11Z

2009-11-12T11:10:00Z 405219

imatges-amb-doble-cara

2009-11-12T11:10:08Z

1 Imatges amb doble cara

2009-11-12T11:10:08Z

83.42.119.168

14467

18016 <img class="imgizqda" id="img_0" src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/one-hundredth.jpg"> <table style="margin-left: 70.8pt; width: 425.2pt;" border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" width="567"> <tbody> <tr> <td style="padding: 0cm;" valign="top"> <div></div></td></tr></tbody></table> <table class="MsoNormalTable" style="" border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody> <tr style=""> <td style="border: medium none rgb(236, 233, 216); padding: 0cm; background-color: transparent;" valign="top"> La mort d'uns és el reconeixement i l'èxit dels altres. Estem preparats per a suportar-ho? En centèsimes de segon és un curt que planteja a l'espectador la visió d'una mena de suïcidi moral i professional com a conseqüència de la càrrega de la pròpia consciència quan s'oblida l'ètica en favor de l'estètica. Aquest documental qüestiona el model de periodisme occidental i la càrrega moral que comporta actuar professionalment en determinades situacions límit. Recordeu "Bajo el fuego". <a href="http://video.bugun.com.tr/bugunPlayer.swf?file=dagilfilm.flv" target="_BLANK㵤*〲芄*殼*㏐*㏐*〲">http://video.bugun.com.tr/bugunPlayer.swf?file=dagilfilm.flv</a><o:p></o:p> </td></tr></tbody></table> <div style="text-align: right;">Gràcies Carme, per la col·laboració prestada i per la localització del curt.</div> <object style="border: 0pt none ; margin: 0pt; background: transparent none repeat scroll 0% 0%; -moz-background-clip: border; -moz-background-origin: padding; -moz-background-inline-policy: continuous;" height="360" width="580"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/h_CWQTfeQIE&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param> <embed src="http://www.youtube.com/v/h_CWQTfeQIE&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="360" width="580"></embed></object>

2009-11-10T07:20:17Z

2009-11-11T11:10:00Z 404290

en-centesimes-segon-1b-

2009-11-10T11:10:06Z

1 En centèsimes de segon (1B)

2009-11-11T11:10:07Z

83.42.118.32

14467

18016 <?xml:namespace prefix = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><st1:PersonName w:st="on" ProductID="LA RIQUESA DEL"></st1:PersonName> Fa uns dies publicàvem en aquest mateix bloc un <A title=http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/11/5/un-exemple-registre-vulgar-esdeve-canso-i-altres-musiques href="http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2009/11/5/un-exemple-registre-vulgar-esdeve-canso-i-altres-musiques">apunt sobre el registre vulgar</A>. No vam parlar de paraules "tabú" ni tampoc de com, generalment, acabem substituint-les per "eufemismes" en segons quins contextos. <?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> <o:p></o:p> D'un eufemisme diu el diccionari d'Alcover: "m. Mot o locució d'expressió atenuada, en substitució d'un altre de més dur, inconvenient o desplaent". Una paraula "tabú", segons ens diu Jesús Tuson en Històries naturals de la paraula (pàg. 49): "la interpretem com a prohibició, especialment referida a la inconveniència de parlar segons de quins temes".<o:p></o:p> Via correu electrònic, m'ha arribat un text que explica de forma entretinguda una paraula inconvenient, el mot collons; però, fixeu-vos com, en aquesta ocasió, no hi ha res de “desplaent” perquè al text hi predomina la funció metalingüística. Preneu el text com un exemple més amb què podem acabar d'aclarir com, en ocasions, no és la paraula en sí, sinó la intenció amb què es diu, el que resulta vulgar. Si us fixeu en el títol de l'article, ja podreu deduir un tant la intenció del text. <o:p></o:p> <o:p></o:p> <HR id=null> <o:p></o:p> <?xml:namespace prefix = ns0 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" /><ns0:PersonName ns1:ProductID="LA RIQUESA DE">LA RIQUESA DE</ns0:PersonName> <ns0:PersonName ns1:ProductID="LA LLENGUA">LA LLENGUA</ns0:PersonName><o:p></o:p> <o:p></o:p> Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions que trobem d'una paraula. És el cas del mot amb què fem referència als atributs masculins: collons.<o:p></o:p> <o:p></o:p> - Si la paraula va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així, un significa car (Això val un colló); dos significa valentia (Sí, senyor, amb dos collons); i tres significa menyspreu (Això m’importa tres collons).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - Segons el verb també canvia el significat del mot: tenir indica valentia (Aquell sí que té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (Té collons la cosa!); i amb afirmació significa enveja (Quins collons té!). El verb posar indica un repte, sobretot segons on es posen (Va posar els collons damunt de la taula!).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase; així el present indica rebuig o fàstic (No em toques els collons!); si, a més, s'empra un pronom reflexiu significa vagància (S’està tocant els collons!); i l’imperatiu significa sorpresa (Toca’t els collons, pardal!).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), des- significa riure (descollonar-se), -ut indica perfecció (collonut) i -assos indica indolència o abúlia (collonassos).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - Les preposicions matisen l’expressió: de significa quantitat (Feia un fred de collons) o també èxit (L'experiència va anar de collons), per significa voluntarietat (Ho va fer per collons!); i sense indica covardia (És un home sense collons).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color violeta significa fred (Se'm van quedar els collons morats!); la forma significa cansament (Té els collons quadrats); el desgast indica experiència (Té ja els collons pelats!); i la mesura expressa rancúnia (Té els collons plens!).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - La mida i la posició són importants: la mida (Els té ben grossos), i la posició (Els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (Té uns collons com un bou!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (Li pengen o Se’ls xafa!). I també existeix una mida mínima: (De colló de mico).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - La interejecció significa sorpresa (Collons!) o desengany (quan falles per tercera vegada una tirada: Collons!) i quan un t'importuna massa, no hi ha frase més afortunada que dir-li: Ets un torracollons!<o:p></o:p> <o:p></o:p> - Científicament, són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la voluntat (Ho farem de collons!) i d’ací n'ixen les ordres (M'ix dels collons!).<o:p></o:p> <o:p></o:p> - L’estat anímic queda molt ben reflectit. Així, el depressiu diu: Tinc els collons per terra, i l’eufòric diu: Em va eixir de collons! <o:p></o:p> - Son signe de desaprovació, quan un diu una bajanada: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: Recollons, quin sopar!<o:p></o:p> <o:p></o:p> - Si heu tingut la santa paciència de llegir fins ací, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!<o:p></o:p> <o:p></o:p> <o:p></o:p> <HR id=null> <o:p></o:p> EXERCICIS: <o:p></o:p> 1. De vegades l'ús de la ironia pot canviar lleugerament o radical el significat que crèiem haver entés d'un text. En aquest cas, parlar de riquesa amb un exemple com la paraula "collons" et pareix el més apropiat?<o:p></o:p> 2. Quina creus que és la veritable raó perquè l'autor ha triat aquest mot i no un altre? <o:p></o:p> <ns0:metricconverter ns1:ProductID="3. A">3. A</ns0:metricconverter> quin àmbit correspon el text? A qui es dirigia l'emissor de l'escrit? Això en canvia les coses?<o:p></o:p> 4. Per acabar, observa les fotos i l'explicació que apareix al bloc d'on estan tretes i digues a quin dialecte associes les 2 expressions que hi apareixen. Justifica la resposta.<o:p></o:p> <o:p></o:p> <o:p></o:p> <HR id=null> <o:p></o:p> Les fotos de l’article estan tretes del bloc "<A id=link_0 title=http://images.google.es/imgres?imgurl=http://3.bp.blogspot.com/_1wRk-MgoOhY/Rw_4UeZcBkI/AAAAAAAAATI/8jJJPrsWYD0/s400/les%2Bcollons%2Bauberge.JPG&imgrefurl=http://meriodeloquequiero.blogspot.com/2007/10/gat-is-iur-neym.html&usg=__dQqtwNKJ1GbZ1SOpW294dJQNVdM=&h=300&w=400&sz=23&hl=es&start=18&um=1&tbnid=cpCQcCpSX_aWRM:&tbnh=93&tbnw=124&prev=/images%3Fq%3Dcollons%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1 href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://3.bp.blogspot.com/_1wRk-MgoOhY/Rw_4UeZcBkI/AAAAAAAAATI/8jJJPrsWYD0/s400/les%2Bcollons%2Bauberge.JPG&imgrefurl=http://meriodeloquequiero.blogspot.com/2007/10/gat-is-iur-neym.html&usg=__dQqtwNKJ1GbZ1SOpW294dJQNVdM=&h=300&w=400&sz=23&hl=es&start=18&um=1&tbnid=cpCQcCpSX_aWRM:&tbnh=93&tbnw=124&prev=/images%3Fq%3Dcollons%26hl%3Des%26rlz%3D1T4GGLJ_esES301ES301%26sa%3DN%26um%3D1">si no te hace gracia... me da igual</A>" on, a més, ens diu: “Passem <ns0:PersonName ns1:ProductID="La Jonquera">La Jonquera</ns0:PersonName> i anem cap a Europa: Qué bonica és Suissa. Sí, estiuejant per la regió de Valais pots dir: "Això és maco de collons". Per què? Ací ho teniu...<o:p></o:p> <?xml:namespace prefix = v ns = "urn:schemas-microsoft-com:vml" /><v:shapetype id=_x0000_t75 coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f"><v:stroke joinstyle="miter"></v:stroke><v:formulas><v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"></v:f><v:f eqn="sum @0 1 0"></v:f><v:f eqn="sum 0 0 @1"></v:f><v:f eqn="prod @2 1 2"></v:f><v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"></v:f><v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"></v:f><v:f eqn="sum @0 0 1"></v:f><v:f eqn="prod @6 1 2"></v:f><v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"></v:f><v:f eqn="sum @8 21600 0"></v:f><v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"></v:f><v:f eqn="sum @10 21600 0"></v:f></v:formulas><v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"></v:path><o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"></o:lock></v:shapetype><v:shape style="WIDTH: 300pt; HEIGHT: 225pt" id=BLOGGER_PHOTO_ID_5120583305487189554 type="#_x0000_t75" o:spid="_x0000_i1025" alt=""><v:imagedata src="file:///C:\DOCUME~1\Paco\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image001.jpg" o:href="http://4.bp.blogspot.com/_1wRk-MgoOhY/Rw_3YuZcBjI/AAAAAAAAATA/C2JakkZlxco/s400/les+collons.JPG"></v:imagedata></v:shape> <IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/332837_lescollons.JPG"> <o:p></o:p> <o:p></o:p> Es tracta d’una localitat turística on s’ompli d’esquiadors a l’hivern i de senderistes a l’estiu. I on dorm la gent? Doncs en un alberg difícil de localitzar. Quan hi arribes només pots exclamar: "Ja era hora de que trobessim l'alberg dels collons!!"<o:p></o:p> <v:shape style="WIDTH: 300pt; HEIGHT: 225pt" id=img_1 type="#_x0000_t75" o:spid="_x0000_i1026" alt=""><v:imagedata src="file:///C:\DOCUME~1\Paco\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image002.jpg" o:href="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/lescollonsauberge.JPG"></v:imagedata></v:shape><o:p></o:p> <o:p></o:p> <IMG id=img_1 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/332838_lescollonsauberge.JPG">

2009-11-08T01:23:30Z

2009-11-10T11:20:00Z 403336

-anar-collons-o-anar-cine-2b-

2009-11-09T22:20:06Z

1 'Anar de collons!' o 'Anar de cine!' (2B)

2009-11-11T23:20:36Z

81.37.184.243

14467

18016 Si consulteu <A href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48198">http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48198</A> trobareu també la següent informació: Text 1 El documental "Francesc Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat" repassa la vida d'aquest pedagog i pensador català, fundador de l'Escola Moderna. Després d'uns anys d'exili a França, Francesc Ferrer i Guàrdia va arribar a Barcelona amb les teories educatives de Paul Robin molt ben apreses. Així, el 1901 va crear a Barcelona l'Escola Moderna, on va preconitzar un ensenyament laic i racionalista, especialment adreçat als obrers i independent de l'Estat. A partir d'imatges d'arxiu i entrevistes, s'explica els inicis, l'organització i l'obertura que l'Escola Modena de Ferrer i Guàrdia va tenir cap a l'exterior, a més de la relació que va establir amb altres escoles i l'inici de la correspondència escolar. Tot emmarcat dins el context històric de l'època. El documental explica la vida del pedagog des del seu naixement fins que va ser afusellat a Montjuïc, el 13 d'octubre de 1909, amb la condemna sense proves de ser instigador i màxim responsable de la Setmana Tràgica. Segons Ferrer i Guàrdia, l'educació era un camí a seguir bàsic per aconseguir el canvi social que en aquell moment es desitjava. Així, es presenta Ferrer i Guàrdia com una persona que va convertir el moviment de lluita per les llibertats i l'emancipació en el seu compromís personal i, que a més, va promulgar a través d'unes armes fonamentals el coneixement i la solidaritat. Text 2 <A href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48198"><IMG title=Edu3.cat border=0 alt=Edu3.cat src="http://www.edu3.cat/img/logo_embed.png" width=37 height=39></A> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" id=rvocx classid=clsid:CFCDAA03-8BE4-11cf-B84B-0020AFBBCCFA width=352 height=288><PARAM NAME="_ExtentX" VALUE="9313"><PARAM NAME="_ExtentY" VALUE="7620"><PARAM NAME="AUTOSTART" VALUE="0"><PARAM NAME="SHUFFLE" VALUE="0"><PARAM NAME="PREFETCH" VALUE="0"><PARAM NAME="NOLABELS" VALUE="0"><PARAM NAME="SRC" VALUE="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/ferreriguardia/1371426.rm"><PARAM NAME="CONTROLS" VALUE="imagewindow"><PARAM NAME="CONSOLE" VALUE="video48198"><PARAM NAME="LOOP" VALUE="0"><PARAM NAME="NUMLOOP" VALUE="0"><PARAM NAME="CENTER" VALUE="0"><PARAM NAME="MAINTAINASPECT" VALUE="0"><PARAM NAME="BACKGROUNDCOLOR" VALUE="#000000"> <EMBED src="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/ferreriguardia/1371426.rm" width="352" height="288" loop="false" type="audio/x-pn-realaudio-plugin" controls="imagewindow" console="video48198" autostart="false"></EMBED></OBJECT> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" id=rvocx classid=clsid:CFCDAA03-8BE4-11cf-B84B-0020AFBBCCFA width=266 height=30><PARAM NAME="_ExtentX" VALUE="7038"><PARAM NAME="_ExtentY" VALUE="794"><PARAM NAME="AUTOSTART" VALUE="0"><PARAM NAME="SHUFFLE" VALUE="0"><PARAM NAME="PREFETCH" VALUE="0"><PARAM NAME="NOLABELS" VALUE="0"><PARAM NAME="SRC" VALUE="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/ferreriguardia/1371426.rm"><PARAM NAME="CONTROLS" VALUE="ControlPanel"><PARAM NAME="CONSOLE" VALUE="video48198"><PARAM NAME="LOOP" VALUE="0"><PARAM NAME="NUMLOOP" VALUE="0"><PARAM NAME="CENTER" VALUE="0"><PARAM NAME="MAINTAINASPECT" VALUE="0"><PARAM NAME="BACKGROUNDCOLOR" VALUE="#000000"> <EMBED src="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/ferreriguardia/1371426.rm" width="266" height="30" controls="ControlPanel" type="audio/x-pn-realaudio-plugin" console="video48198" autostart="false"></EMBED></OBJECT> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" id=rvocx classid=clsid:CFCDAA03-8BE4-11cf-B84B-0020AFBBCCFA width=82 height=30><PARAM NAME="_ExtentX" VALUE="2170"><PARAM NAME="_ExtentY" VALUE="794"><PARAM NAME="AUTOSTART" VALUE="0"><PARAM NAME="SHUFFLE" VALUE="0"><PARAM NAME="PREFETCH" VALUE="0"><PARAM NAME="NOLABELS" VALUE="0"><PARAM NAME="SRC" VALUE="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/ferreriguardia/1371426.rm"><PARAM NAME="CONTROLS" VALUE="PositionField"><PARAM NAME="LOOP" VALUE="0"><PARAM NAME="NUMLOOP" VALUE="0"><PARAM NAME="CENTER" VALUE="0"><PARAM NAME="MAINTAINASPECT" VALUE="0"><PARAM NAME="BACKGROUNDCOLOR" VALUE="#000000"> <EMBED src="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/ferreriguardia/1371426.rm" width="82" height="30" controls="PositionField" type="audio/x-pn-realaudio-plugin" console="video48198" autostart="false"></EMBED></OBJECT> Exercicis: TEXT 1 1. Quina és la font d'on està extret el text? Qui n'és l'autor? 2. Quin tema tracta? Com s'organitzen les idees del text? 4. Quin gènere empra l'autor? Amb quina finalitat s'ha escrit? 5. Quin tipus de registre hi predomina? TEXT 2 6. Qui n'és l'autor del documental? Quines fonts han degut consultar els autors del documental? D'on has tret la informació? 7. S'ajusta la informació donada al contingut del documental? 8. Després d'haver vist el documental, quina biografia de Francesc Ferrer i Guardia en faries? Fes només l'esquema que seguiries per construir el teu text. 9. Després, digues quines coincidències hi ha entre la planificació del teu text i l'estructura que manté el documental. 10. Fes una redacció d'unes 150 paraules: a) sobre la importància de la innovació pedagògica en l'escola de començaments del segle XX, o b) sobre la importància de l'herència didàctica rebuda per l'escola actual.

2009-11-05T23:51:47Z

2009-11-09T11:10:00Z 402277

2009-11-11T23:24:36Z

francesc-ferrer-i-guardia-2b-

2009-11-08T11:10:07Z

1 Francesc Ferrer i Guardia (2B)

2009-11-11T23:25:51Z

88.27.223.29

14467

18016 El Govern Valencià ha requerit a Acció Cultural del País Valencià a tancar el repetidor que emet el senyal de TV3 a València i l’Horta. El passat 30 d'octubre un funcionari de la Generalitat Valenciana es personà a la seu central d’ACPV, i comunicà a l’entitat l’ordre de cessament de les emissions de TV3 i de tancament del repetidor de Perenxisa, en un termini màxim de 10 dies hàbils. Passat aquest període la Generalitat procedirà al tancament forçós i deixarà sense cobertura a les comarques de l’Horta, part del Camp de Morvedre, Camp de Túria, Foia de Bunyol i Ribera Alta i Baixa (es veurien afectats 1.300.000 habitants). ACPV torna a demanar una vegada més al Govern Valencià que no procedisca a executar el tancament del repetidor, i continuar amb la seua política de censura i de tancament d’una televisió pública, amb el que implica d’agressió contra la llibertat d’informació, la llibertat d’expressió i la llengua i la cultura catalanes. L’única intenció del Govern Valencià és aconseguir del govern espanyol un tercer multiplex amb la falsa coartada que el necessitava per fer arribar la emissió de TV3 al País Valencià, quant aquesta podia passar per qualsevol dels canals lliures que la Generalitat Valenciana té en el segon multiplex concedit. Els fets demostren que l’única possibilitat d’aturar el tancament de la xarxa de TV3 al País Valencià és aconseguir les 500.000 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense Fronteres” que faran possible el projecte de llei estatal que done cobertura a aquestes emissions. Jo també en sóc fedatari i, si esteu disposats a signar la petició perquè siguen possibles les emissions de totes les televisions públiques en qualsevol lloc de l'estat espanyol, podeu comptar amb mi perquè dispose de plecs de signatures que estan a la vostra disposició. <A href="http://www.televisiosensefronteres.cat/adhereix-te" target=_blank><IMG border=0 src="http://acpv.cat/php/img/b_tvsensefronteres468.gif"></A>

2009-11-06T14:06:56Z

2009-11-08T14:01:00Z 402532

2009-11-09T12:08:29Z

televisio-sense-fronteres-el-govern-valencia-ha-requerit-a

2009-11-06T14:06:56Z

1 Televisió sense fronteres: "El Govern Valencià ha requerit a ACPV a tancar el repetidor de Perenxisa"

2009-11-09T13:07:15Z

88.27.223.29

14467

18016 <BIG><A id=link_3 title=http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_L%C3%B3pez_V%C3%A1zquez href="http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_L%C3%B3pez_V%C3%A1zquez"><BIG>José Luis López Vázquez</BIG></A> ha sigut un actor que ha marcat gran part del <A id=link_4 title=http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1799.html href="http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1799.html">cine espanyol</A> de l'últim mig segle. Per retre-li homenatge des del bloc, volem deixar un breu apunt del que ens ha cridat l'atenció al llarg de la setmana.</BIG> <IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/332506_Miqueridaseñorita.jpg"> <BIG></BIG> <BIG><BIG><BIG><BIG><BIG>En positiu</BIG></BIG></BIG></BIG></BIG> <BIG><A id=link_3 title=http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_L%C3%B3pez_V%C3%A1zquez href="http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_L%C3%B3pez_V%C3%A1zquez"><BIG><IMG style="WIDTH: 244px; HEIGHT: 388px" id=img_0 class=imgdcha src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/elpisito.jpg" width=608 height=880></BIG></A>Ahir vam poder llegir en <A id=link_1 title=http://www.cuatro.com/noticias/noticias/hallado-filme-perdido-lopez-vazquez-interpretando-gaudi/20091105ctoultpro_18/ href="http://www.cuatro.com/noticias/noticias/hallado-filme-perdido-lopez-vazquez-interpretando-gaudi/20091105ctoultpro_18/">Noticias Cuatro</A> que l'historiador català Carles Querol havia recuperat una <A id=link_0 title=http://www.cuatro.com/noticias/videos/inedito-lopez-vazquez-gaudi/20091106ctoultpro_35/ href="http://www.cuatro.com/noticias/videos/inedito-lopez-vazquez-gaudi/20091106ctoultpro_35/">pel·lícula documental</A> no estrenada en sales comercials, rodada el 1974 i dirigida pel cineasta i realitzador de televisió americà Jhon Alaimor en la qual Jose Luis López Vázquez representava a l'arquitecte Antoni Gaudí. Alaimor demanava la restauració de la pel·lícula perquè poguera arribar en castellà i en català a les sales comercials.</BIG> <BIG></BIG><BIG><BIG>En negatiu</BIG></BIG> <BIG>Anit, la 1 de Televisión Española emetia en el programa "Versión española" la <A id=link_0 title=http://www.filmaffinity.com/es/film891809.html href="http://www.filmaffinity.com/es/film891809.html">darrera pel·lícula</A> en la qual va participar l'actor que, d</BIG><BIG>illuns passat, ens deixava als 87 anys: <A id=link_3 title=http://www.labutaca.net/films/52/ytuquieneres1.htm href="http://www.labutaca.net/films/52/ytuquieneres1.htm">I tu quién eres?</A></BIG><BIG> Supose que la tria ha vingut condicionada per ser l'última que no la millor pel·lícula en què ha participat l'insigne actor. </BIG><BIG>Es tracta d'un film d'Antonio Mercero que, al meu entendre, fa aigües per molts llocs i del qual només se salven les actuacions de Manuel Aleixandre i José Luis López Vázquez. El tema central de l'argument, "la pèrdua de la memòria com a conseqüència de la malaltia d'Alzheimer", és tractat tan amablement i lleugera que, els qui hem hagut de conviure amb la malaltia, ens resulta tot mera anècdota superficial. Us recomane que activeu els dos enllaços anteriors si voleu conéixer el que va dir part de la crítica al respecte. </BIG><BIG>Però ací no s'acaba l'homenatge de la 1 de TV, </BIG><BIG>hui dissabte, li dedica el programa "Cine de Barrio" i emet una altra de les pel·lícules on va participar el desaparegut actor: "<A id=link_1 title=http://www.programaciontv24.es/programa/1340341/cine-de-barrio-operaci%C3%B3n-cabaretera.aspx href="http://www.programaciontv24.es/programa/1340341/cine-de-barrio-operaci%C3%B3n-cabaretera.aspx">Operación cabaretera</A>", una comèdia del director Mariano Ozores (les feia com a xurros) junt a Gracita Morales on López Vázquez fa gala dels tics i de l'histrionisme característics quan interpretava comèdia de supervivència. </BIG> <BIG></BIG>Perquè no us quedeu amb la idea que el desaparegut actor només participà en pel·lícules de baix pressupost i qualitat dubtosa, us recomanem a<BIG>lgunes de les seues pel·lícules més destacades per la crítica, com ara, <A id=link_2 title=http://www.filmaffinity.com/es/film717826.html href="http://www.filmaffinity.com/es/film717826.html">El pisito </A>(comèdia negra dirigida per Marco Ferreri i Isidoro M. Ferry on JLLV obtingué el seu primer paper principal) o <A id=link_1 title=http://www.filmaffinity.com/es/film378517.html href="http://www.filmaffinity.com/es/film378517.html">El cochecito</A>; <A id=link_3 title=http://www.filmaffinity.com/es/film895672.html href="http://www.filmaffinity.com/es/film895672.html">Plácido</A>, <A id=link_4 title=http://www.filmaffinity.com/es/film411856.html href="http://www.filmaffinity.com/es/film411856.html">El verdugo</A> o <A id=link_5 title=http://www.filmaffinity.com/es/film608039.html href="http://www.filmaffinity.com/es/film608039.html">La escopeta nacional</A> (dirigit per Berlanga); <A id=link_6 title=http://www.filmaffinity.com/es/film625647.html href="http://www.filmaffinity.com/es/film625647.html">Atraco a las 3</A> (dirigit per José María Forqué), <A id=link_8 title=http://www.filmaffinity.com/es/film326621.html href="http://www.filmaffinity.com/es/film326621.html">Peppermint Frappé</A> (dirigit per Carlos Saura, la pel·lícula que li valgué l'admiració incondicional de Charles Chaplin) i <A id=link_7 title=http://www.filmaffinity.com/es/film550646.html href="http://www.filmaffinity.com/es/film550646.html">La prima Angèlica</A>; <A id=link_0 title=http://www.filmaffinity.com/es/film257805.html href="http://www.filmaffinity.com/es/film257805.html">Mi querida señorita</A> (el seu primer paper dramàtic i un dels més importants de la seua carrera, dirigit per Jaime de Armiñán i amb guió del propi Armiñán i José Luis Borau). </BIG> <BIG>Sense anar més lluny, l'homenatge de RTVE haguera pogut ser més brillant, tenien on triar; sense canviar de director fins i tot. Antonio Mercero el va dirigir en <A id=link_2 title=http://www.papelcontinuo.net/387/la-cabina-de-antonio-mercero/ href="http://www.papelcontinuo.net/387/la-cabina-de-antonio-mercero/">La cabina</A>, un telefilm exitós, original i molt premiat on l'actor madrileny demostrà la capacitat de treball i de saber fer cinema. Al meu entendre, una pel·lícula molt més apropiada que la fallida <BIG><BIG>I tu quien eres?</BIG> </BIG></BIG> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/ucKCZMcZuxk&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/ucKCZMcZuxk&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT> Mercero parla de la gènesi de La cabina <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/n4YTupWvc5k&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/n4YTupWvc5k&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT> En una escena de "Atraco a las 3" <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/4Xm7RvwLEO4&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/4Xm7RvwLEO4&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT> Les fotos estan extretes de: "MI querida señorita" <A href="http://www2.albacete.es/filmoteca/fotos/el%20pisito.jpg">www2.albacete.es/filmoteca/fotos/el%20pisito.jpg</A> i Cartell de la pel·lícula "El pisito" farm4.static.flickr.com/3591/3423675277_79398...

2009-11-06T17:42:14Z

2009-11-07T11:30:00Z 402648

2009-11-08T23:53:07Z

sobre-jose-luis-lopez-vazquez

2009-11-07T01:27:30Z

1 Sobre José Luís López Vázquez

2009-11-09T00:07:42Z

81.37.184.243

14467

18016 Si mireu els gestos que reprodueixen les següents escultures, trobareu que tenen un cert to provocatiu, vulgar. Les paraules i les frases fetes també poden contenir un cert to de vulgaritat i, si en una conversa o en un escrit, fem un abús d’aquests mots o expressions lingüístiques, el registre d’ús resultant també serà vulgar.<?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> <IMG style="WIDTH: 552px; HEIGHT: 228px" id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/gestosvulgars.jpg" width=602 height=163>Foto: www.juliohernandez.com.mx/.../velas-gestos.jpg Els <BIG><A id=link_0 title=http://blocs.xtec.cat/pompeu/files/2009/03/t-14_registres_de_la_llengua_i_varietat_estandard.pdf href="http://blocs.xtec.cat/pompeu/files/2009/03/t-14_registres_de_la_llengua_i_varietat_estandard.pdf">registres</A></BIG> són les varietats de la llengua segons l'ús lingüístic que en fem les persones en les diferents relacions socials que establim. El registre depén de la temàtica emprada, del grau de formalitat que requereix la conversa que establim, del propòsit o intencionalitat amb què ens comuniquem i del canal triat. Així, per exemple, si parlem de sexe, no parlaríeu igual ni utilitzaríeu les mateixes paraules en: a) una exposició d'un treball sobre la reproducció humana en classe de biologia al fil de l'ampliació d'una unitat, b) una carta a un amic per contar-li com ha sigut la vostra primera relació sexual c) una conversa amb els amics al parc per comentar una pel·li eròtica que passaven pel canal de televisió. Els registres tenen tendència a diversificar-se i permeten dir una mateixa cosa de maneres diverses, segons el tipus de públic o d’allò que es pretén comunicar. Una manera adequada de l’ús dels diferents registres demostra el domini de la llengua per part de l’usuari. Així, per exemple, d'entre els sinònims següents (prostituta, puta, bagassa, marcolfa), quin penseu que és el mot més apropiat d'un text literari (una novel·la modernista com Josafat), d'un informe policial, d'una rima amb solfa i d'una conversa d'amics? Per a la classificació dels registres segons el contingut, el mode, l'estil o les varietats socials us recomanem la visita a la web de <BIG><A id=link_1 title=http://blocs.xtec.cat/pompeu/files/2009/03/t-14_registres_de_la_llengua_i_varietat_estandard.pdf href="http://blocs.xtec.cat/pompeu/files/2009/03/t-14_registres_de_la_llengua_i_varietat_estandard.pdf">XTEC</A> </BIG>on trobareu un document en .pdf de Carla d'Urmeneta. Però, abans de tancar l'apunt, al fil de la cançó "Per fer país insultem en català" de l'Estanislao Verdet, us volem recordar en què consisteix una de les varietats socials de la llengua, el registre vulgar, vinculat al llenguatge col.loquial però amb vulgarismes molt allunyats de la norma lingüística. S'usa en contextos no formals i entre interlocutors de baix nivell cultural. Com podreu escoltar, els vulgarismes en aquest cas, han estat la font d'inspiració per a escriure la lletra de la cançó següent. <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=353 height=132> <embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=88daf90" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></OBJECT>

2009-11-05T18:44:08Z

2009-11-05T23:59:00Z 402092

2009-11-06T11:27:56Z

un-exemple-registre-vulgar-esdeve-canso-i-altres-musiques

2009-11-05T19:38:30Z

1 Un exemple de registre vulgar que esdevé cançó (2B)

2009-11-06T17:42:32Z

81.37.184.243

14467

18016 <IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/332112_naraina.jpg">Foto: miabcn.com/files/u3/naraina02.jpg Només els oients podem posar de moda un grup o una cançó; però, de vegades, la publicitat ens juga males passades i acabem repetint allò que és comercial, però no té massa qualitat, allò que les multinacionals del disc, mitjançant les emissores de ràdio i televisió, difonen perquè volen que es venga. És el cas, per exemple, d'alguns productes de la factoria OT que, guanyat el concurs, han passat sense pena ni glòria pel panorama musical actual. Bé, si afegim un altre element nou: cantar en valencià/català/mallorquí, la situació encara es complica un poc més perquè el públic consumidor no acaba d'estar acostumat a escoltar música en la seua llengua per les emissores de ràdio o televisió i, per tant, eixa música mai no acaba de ser popular per a d'ells. Què cal fer, doncs, per donar a conéixer les persones i grups que fan música en la nostra llengua? Buscar nous canals perquè la seua música arribe al públic i acabem escoltant els seus discos. Us propose des de hui, encetar un canal de difusió de cançons en la nostra llengua. Com jo sol no ho puc fer, necessitaré de la vostra col·laboració. Vull que sigueu vosaltres els qui proposeu quins enllaços a les cançons mereixen ser publicitats perquè qui ens visite el bloc puga opinar sobre elles. Per començar, us suggerisc l'audició d'algunes novetats (almenys per a mi ho són) que he descobert aquesta setmana. Encetem també un nou costum: deixem un comentari al bloc i diguem quina de totes les cançons ens ha agradat més per transcriure la seua lletra i comentar-ne el contingut. <?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> Les propostes musicals per a la setmana són: Anna Roig i l'ombra de ton chien ens presenten "Corro sota la pluja" a l'enllaç <A href="http://www.youtube.com/watch?v=6Xrr_pPzc-4">http://www.youtube.com/watch?v=6Xrr_pPzc-4</A> (Oreto ja inclogué la cançó Je t'aime al bloc de l'<A id=link_0 title=http://2nbatpacomolla.blogspot.com/ href="http://2nbatpacomolla.blogspot.com/">IES Paco Molla</A>) <o:p></o:p> "La vida és vella" dels Rosa-Luxemburg en <A href="http://www.goear.com/listen/321d465/la-vida-és-vella-rosa-luxemburg">http://www.goear.com/listen/321d465/la-vida-és-vella-rosa-luxemburg</A><o:p></o:p> "Namorat" és una cançó dels Espart que podeu escoltar a l'enllaç <A href="http://www.youtube.com/watch?v=W9p7wbChpWs">http://www.youtube.com/watch?v=W9p7wbChpWs</A><o:p></o:p> Estanislao Verdet, hui, ens canta "Som tots uns desgraciats" en <A href="http://www.goear.com/listen/1edc335/som-tots-uns-desgraciats-estanislau-verdet">http://www.goear.com/listen/1edc335/som-tots-uns-desgraciats-estanislau-verdet</A> i, per acabar, Naraina us canta "La rumba de les rondes" en una clau musical ben distinta a les anteriors com podeu comprovar en el següent clip.<o:p></o:p> </EMBED></PARAM></PARAM> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=445 height=364><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/LneSxVgRxvA&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/LneSxVgRxvA&hl=es&fs=1&rel=0&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="364"></embed></OBJECT> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"> <BIG><BIG>La rumba </BIG><BIG>de </BIG><BIG>les </BIG><BIG>rondes</BIG></BIG> (<BIG>Naraina</BIG>)<o:p></o:p> <o:p></o:p> La ronda de dalt<o:p></o:p> la ronda del mig<o:p></o:p> la ronda del litoral (3 bis)<o:p></o:p> <o:p></o:p> Si és que a Barcelona<o:p></o:p> Hi ha moltes rondes.<o:p></o:p> Si és que a Barcelona<o:p></o:p> Hi ha moltes rotondes<o:p></o:p> <o:p></o:p> I enmig de tantes jungles d’asfalt <o:p></o:p> no saps si veus micos o veus persones <o:p></o:p> i enmig de tanta cacatua<o:p></o:p> et pots trobar algun llangardaix<o:p></o:p> I en aquesta ciutat <o:p></o:p> Hi ha alguna platja nudista<o:p></o:p> I en aquesta ciutat <o:p></o:p> Hi ha algun xoriço i també molts turistes<o:p></o:p> <o:p></o:p> Capital Del disseny<o:p></o:p> Capital de la moda<o:p></o:p> Però resulta difícil <o:p></o:p> Per omplir La cassola<o:p></o:p> Monuments Del Gaudí<o:p></o:p> Grafitis guapos de qui sap qui<o:p></o:p> <o:p></o:p> La ronda de dalt<o:p></o:p> la ronda del mig<o:p></o:p> la ronda del litoral (3 bis)<o:p></o:p> <o:p></o:p> I hi ha alguns que el que volen <o:p></o:p> Pisos més cars i boniques botigues <o:p></o:p> I hi ha alguns que el que volen<o:p></o:p> Menjar caviar en compte de llentilles<o:p></o:p> Diuen que el lloguer ié<o:p></o:p> S’ha de pujar més ié<o:p></o:p> Hi ha qui diu que el que passa <o:p></o:p> És que tenen miques amb l’ajuntament<o:p></o:p> Si es que tenen un bisnes amb l’ajuntament (3 bis)<o:p></o:p> <o:p></o:p> I hi ha alguns que el que volem <o:p></o:p> No és petroli que és pa amb oli<o:p></o:p> I hi ha alguns que el que volem<o:p></o:p> Barcelona menys “pija” (bis)<o:p></o:p> Catalunya menys “pija”<o:p></o:p> Totes les rondes i tots els camins<o:p></o:p> Que el futur és mestís<o:p></o:p> Que “la oveja no és de donde nace<o:p></o:p> Que la oveja es de donde pace” (bis)<o:p></o:p> <o:p></o:p> Qui ens va parir?<o:p></o:p> Visca la mare que ens va parir (bis)<o:p></o:p> Que el futur és mestís.<o:p></o:p> <o:p></o:p> Nai nonaino naino...<o:p></o:p> </DIV> <o:p></o:p> Espere que alguna cançó us haja agradat i que us animeu a comentar-ho ací, al vostre bloc; és fàcil, només cal prestar una miqueta més d'atenció per tractar-se d'un canal escrit que pot llegir tothom; però aquests comentaris també tenen un cert to d'oralitat perquè són ràpids, no preparem el que volem dir, revisem poc i corregim de forma escassa. A més, poden obtindre una resposta per part d'altres lectors del bloc.

2009-11-05T20:56:04Z

2009-11-05T20:32:00Z 402177

2009-11-09T13:08:36Z

algunes-cansons-les-podriem-posar-moda-

2009-11-05T20:56:03Z

1 Algunes cançons ens les podríem posar de moda!

2009-11-09T13:11:36Z

81.34.171.47

14467

18016 <DIV><IMG id=img_0 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/331413_codibarresdetall.jpg"></DIV> <DIV></DIV> <DIV> <?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /><o:p></o:p> En el següent enllaç que ens envia Teresa M.<o:p></o:p> <A href="http://www.neave.com/strobe/" target=_blank>http://www.neave.com/strobe/</A><o:p></o:p> trobareu un efecte òptic molt particular. <o:p></o:p> <o:p></o:p> 1. Punxa i, després, torna a punxar novament sobre les paraules "neave strobe".<o:p></o:p> 2. Mira al centre de la pantalla durant uns 20 o 30 segons.<o:p></o:p> 3. Després, míra't la mà amb la que has mogut el ratolí i... <o:p></o:p> </DIV> <DIV></DIV> <DIV></DIV> <DIV><IMG id=img_1 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/331414_codi_barres.jpg"></DIV> <DIV></DIV> <DIV></DIV> <DIV></DIV> <DIV></DIV> <o:p></o:p> <o:p></o:p> Què? Al·lucines? Mira com ho curen els de Mecatxis. <o:p></o:p> <o:p></o:p> </EMBED> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=425 height=344><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/27jz7ndKIH0&hl=es&fs=1&"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/27jz7ndKIH0&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></OBJECT> <DIV> <o:p></o:p> <o:p></o:p> No repetesques l'exercici massa vegades seguides que podries marejar-te.<o:p></o:p> Millor escolta de nou els Mecatxis en una nova cançó.<o:p></o:p> </DIV> <DIV> <OBJECT style="BORDER-BOTTOM: 0px; BORDER-LEFT: 0px; MARGIN: 0px; BACKGROUND: none transparent scroll repeat 0% 0%; BORDER-TOP: 0px; BORDER-RIGHT: 0px" width=425 height=344><PARAM NAME="movie" VALUE="http://www.youtube.com/v/NJI7IVIq0f4&hl=es&fs=1&"><PARAM NAME="allowFullScreen" VALUE="true"><PARAM NAME="allowscriptaccess" VALUE="always"> <embed src="http://www.youtube.com/v/NJI7IVIq0f4&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></OBJECT> </DIV>

2009-11-03T18:48:53Z

2009-11-04T01:24:00Z 401048

2009-11-05T17:29:31Z

aparensa-i-realitat-efectes-optics-1b-

2009-11-03T21:28:38Z

1 Aparença i realitat: efectes òptics (1B)

2009-11-05T17:35:44Z

81.37.184.100

14467

18016 <IMG id=img_3 class=imgcen src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/dbalears_logo.gif"><BIG><BIG> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"><BIG><BIG>Els perills del bilingüisme</BIG></BIG></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: center"></BIG></BIG>Joan Melià | 29/10/2009 </DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"><IMG id=img_1 class=imgizqda src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/cinecine/CarttellsBalears.jpg">Fer servir dues llengües (o més) suposa avantatges i, alhora, paranys i conflictes per als individus i les societats que ho fan. Aquesta fotografia, feta fa poc a Palma, n'és un exemple jocós. ¿Quina és la indicació bona? ¿Quina és l'errada? ¿Totes dues són bones? ¿És indiferent la tria o es tracta de separar els vianants segons les preferències lingüístiques? També ho seria un tríptic bilingüe que el 2005, amb l'inici de les obres del metro, va difondre el Govern (Metro Palma UIB. La línia més curta). En castellà hi deia que entraria en servei "al final del 2006" i que el recorregut es faria "en 15 minutos"; en català s'indicava, en canvi, que estaria acabat "a començament del 2007" i que el recorregut seria de "17 minuts". També en això les pitjors previsions eren per als qui optaven pel català (així i tot, no es va inaugurar fins el 25 d'abril del 2007, coincidint, premonitòriament, amb els 300 anys de la batalla d'Almansa). Per força hi havia d'entrar aigua, amb aquests desajusts i presagis. Els bilingües també s'exposen a interferències. Així un bilingüe català-castellà pot errar-se i, per exemple, dir "a la fi i al cap" o "al cabo y al fin" o escriure una "i" enmig d'un text en castellà o una "y" en un text en català. A un monolingüe aquestes coses no li passen, encara que n'hi passin d'altres. Quan es bilingüitzen tots els membres d'una comunitat apareixen altres perills. S'ha afirmat que la bilingüització social d'una comunitat suposa inexorablement la desaparició de la seva llengua. És cert que, perquè es produeixi la substitució de la llengua d'una comunitat, o bé s'ha de passar per una etapa de bilingüització dels seus membres o se'ls ha d'exterminar. També és cert que fins ara els casos de bilingüització social han acabat substituint la llengua pròpia. Però, si passa això, és perquè aquest és l'objectiu dels qui imposen la bilingüització. No hi ha cap raó perquè passi si aquest no n'és l'objectiu. Els perills comencen quan la bilingüització, en lloc de ser un benefici per als bilingües, ho és per als monolingües. És a dir, quan els primers tenen obligacions que els segons no tenen i els segons tenen drets que no tenen els primers. També és un perill, quan es fa servir l'oficialitat de les dues llengües perquè es puguin mantenir monolingües els parlants de la llengua al·lòctona. Si els qui en fan bandera hi creguessin, defensarien una ordenació lingüística amb mesures de precaució per anul·lar els efectes nocius que el bilingüisme té sobre la llengua pròpia de la comunitat. Una mesura bàsica és, per exemple, establir mecanismes per garantir l'adquisició efectiva de la llengua territorial de tots els qui no la saben. Una altra, assegurar que aquesta llengua es pot usar en tots els àmbits públics de la societat, que hi ocupa una posició prioritària i que en té d'exclusius. Però, en lloc d'això, reforcen els factors contraris. Anunciar, com fa el nou president del PP, la voluntat de derogar el decret de mínims o d'eliminar el requisit del coneixement del català (que, a la pràctica, és el coneixement de les dues llengües oficials) per a l'accés a llocs de feina públics són mesures per a la descapacitació bilingüe d'una part de la població -per a mantenir-los monolingües- i retallar els drets dels altres, és a dir de tots els que, a més de la seva llengua, saben l'altra. Més enllà de les anècdotes del principi, els perills del bilingüisme són desactivables, si hi ha voluntat d'evitar que el bilingüisme sigui la via d'extermini d'una llengua i, en conseqüència, d'entrada a un nou monolingüisme. <A href="http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/els-perills-del-bilinguisme.html">http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/els-perills-del-bilinguisme.html</A> EXERCICIS:</DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left"></DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left">1. Tema i estructura de l'article.</DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left">2. Resum del text</DIV> <DIV style="TEXT-ALIGN: left">3. Quines són les anècdotes del principi?</DIV>4. Consulta les notes sobre les característiques dels dialectes "Alguns trucs per tal de caracteritzar un text en un dialecte o un altre" del bloc de <A id=link_1 title=http://2batmelva09.blogspot.com/2009/10/alguns-trucs-per-tal-de-caracteritzar.html href="http://2batmelva09.blogspot.com/2009/10/alguns-trucs-per-tal-de-caracteritzar.html"><A id=link_0 title=http://2batmelva09.blogspot.com/ href="http://2batmelva09.blogspot.com/">l'IES La Melva</A></A> i el vídeo "<A id=link_0 title=http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18149 href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18149">Compraré peres</A>". Després, assenyala els trets que caracteritzen l'estàndard emprat al text.

2009-11-01T19:50:41Z

2009-11-03T11:10:00Z 400028

2009-11-05T23:23:39Z

un-text-sobre-bilinguisme-2b-

2009-11-03T11:10:06Z

1 Un text sobre el "bilingüisme" (2B)

2009-11-05T23:24:11Z