0.0.0.0 4077 4226 <big>150 normes que obliguen l´ús del castellà</big> · Constitució espanyola (27 desembre de 1978) obliga el coneixement del castellà · Llei 85/78 Reales Ordenanzas de la Fuerzas Armadas (28 desembre de 1978) obliga el castellà en els actes de servei. · RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l'etiquetatge en espanyol. · RD 334/82, que regula l'ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers. · RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà. · RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana. · RD1521/84 sobre reglamentació tècnic-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol. · Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants. · RD 1915/84 sobre reglamentació d'escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l'etiquetatge en llengua espanyola oficial de l'Estat. · RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d'Ingrés del Personal al Servei de l'Administració de l'Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries. · Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior. · RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d'aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s'han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l'Estat. · Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana. · RD 1348/85 sobre el reglament d'ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa. · O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior. · OM 19 d'agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses. · OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria. · OM de 15 d'octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva. · OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà. · RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà. · RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà. · RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè. · RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió. · RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà. · OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l'etiquetatge del decret 2058/82 · Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada. · OM de 24 de març de 1986, sobre l'etiquetatge dels alls i apis, obliga "al menos" la llengua espanyola. · RD 1070/1986, sobre terminals telefònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació. · OM 29 d'octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l'ús del castellà a les etiquetes. · OM de 29 d'octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l'etiquetatge en castellà. · OM de 29 d'octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes. · RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica. · RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin "almenys en castellà". · RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d'Oficials, Auxiliars i Agents de l'Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d'antiguitat al coneixement del català. · RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l'oli de pinyola refinat, obliga l'etiquetatge en castellà. · RD928/1987 relatiu a l'etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà. · RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals. · RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà. · RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d'Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit. · OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà. · RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l'etiquetatge. · RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui "almenys en castellà". · Decret 1496/87 de l'obtenció, l'expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana. · OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l'etiquetatge. · RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d'aparells d'ús domèstic. Obliga que "al menos en castellano". · RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d'objectes elaborats amb metalls preciosos. · RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut. · RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d'antiguitat pel coneixement del català. · OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura. · OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l'etiquetatge. · RD 349/88 sobre la reglamentació tècnic-sanitària de productes cosmètics. Imposa l'ús de la llengua espanyola oficial de l'Estat. · RD 472/1988 sobre generació d'aerosols. Obliga que almenys sigui en castellà l'etiquetat. · Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran "d'expressió originària espanyola". · Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà. · RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l'estat als recipients. · RD 1122/88 que aprova la norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim. · Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats. · Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit. · RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l'etiquetatge en castellà. · RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l'etiquetatge. · RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l'orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat. · RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l'etiquetatge sigui en castellà. · RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d'etiquetar-ho en castellà. · RD 1468/88 que aprova el Reglament d'etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga "al menos la lengua española oficial del estado" · OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant. · OM d'11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l'etiquetatge informatiu en castellà. · OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà. · OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d'Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà. · OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l'aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris. · OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà. · Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo. · OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos. · RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes. · RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d'imprimir, i coles. Obliga el castellà a l'etiquetatge. · OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l'etiquetat. · RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l'etiquetatge. · OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat. · RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques. · RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà. · Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades. · Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana. · OM 15 de febrer de 1990, sobre l'etiquetatge d'articles de marroquineria, i viatge. · OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l'etiquetatge informatiu dels guants. · RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària. · RD 472/1990 de 6 d'abril que regula els disolvents d'extracció utilitzats en l'elaboraciuó dels productes alimentaris. · RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris. · Llei 7/1991 que crea l'Institut Cervantes, amb objectius només per l'"espanyol". · Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals. · OM 3 d'abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà. · RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L'etiquetatge obligatori almenys en castellà. · OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L'etiqueta i l'envàs hauran d'estar redactats almenys en llengua castellana. · RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà. · OM del 8 d'abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes. · RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà. · RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes. · RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà. · RD 1164/1991 sobre comerç d'aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes. · RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà. · RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l'etiquetatge en castellà. · RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s'obliga almenys la llengua castellana. · RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l'etiquetatge. · RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l'etiquetatge. · RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin "almenys en l'idioma espanyol oficial en tot el territori de l'Estat". · RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d'envasar-les en castellà. · RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l'Estat. · RD 510/1992 que regula l'etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament. · RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d'etiquetar-ho en castellà. · RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d'etiquetat en castellà. · RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d'utilitzar almenys el castellà. · Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l'Administració de l'Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s'hi adrecin. · OM 12 de juny 1992, que regula les proves d'aptitud per a l'accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol. · RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents. · RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l'etiquetat. · RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà. · RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d'ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà. · RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l'Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català. · RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: "al menos en la lengua española oficial del Estado". · RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d'altres determinats productes d'origen animal. Obliga el castellà a l'etiquetatge. · RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnic-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l'etiquetatge. · RD 2236/1993 que regula l'etiquetat i el prospecte dels medicaments d'ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat. · RD 124/1994 que regula l'etiquetatge i la informació referent al consum d'energia i altres recursos dels aparells d'ús domèstic. Imposa el castellà. · OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d'enzims, microorganismes i els seus preparats en l'alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana. · RD 1185/1994 sobre l'etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües. · RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l'etiquetatge i als certificats sanitaris. · OM 10 d'octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries. · RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes. · RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d'ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes. · RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d'aerosols. Obliga el castellà a l'etiquetatge. · Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola. · Llei 30/1995 d'Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d'estar en castellà. · RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l'etiquetatge. · RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes. · RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior. · RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l'etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat. · RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà. · RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver. · OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l'etiquetatge. · Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l'etiquetatge. · RD 1718/1995 de 27 d'octubre sobre l'etiquetatge dels materials dels components principals del calçat. · RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació. · RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrats en castellà. http://www.contrastant.net/llengua/obligatori.htm 9 2007-10-06T14:46:46Z 2007-10-06T14:46:46Z 40718 2009-01-30T09:00:39Z el-fluix-natural-del-castella-i-tolerancia-del-estat-espanyol 2007-10-06T14:46:46Z 1 1 2009-01-30T09:00:39Z 0.0.0.0 4077 4226 <img class="imgizqda" src="http://www.hostdump.com/uploads/6483f6fdae.jpg" id="img_0"><font id="noticia_texto" class="noticia_texto">Ep/Levante-EMV, Bilbao/Valencia El joven alero del Pamesa Valencia Víctor Claver se adjudicó el concurso de mates de la Supercopa ACB, en el Bizkaia Arena del BEC de Bilbao, con la máxima puntuación, 52,5, por delante del estadounidense James Singleton, del Tau Cerámica, y Javi Vega, del Alta Gestión Fuenlabrada. Víctor Claver, una de las jóvenes promesas del baloncesto valenciano, derrochó más originalidad que James Singleton, pura potencia en sus intentos, y Javi Vega, inscrito a última hora ante la baja del ala-pívot del Real Madrid Pablo Aguilar, con problemas estomacales. En uno de los tres intentos, Claver recogió un típico sombrero americano situado por las animadoras entre el aro y el tablero y remachó el balón a canasta pasada, lo que valió una valoración por el jurado -integrado por Pablo Laso, Walter Szczerbiak, el jugador del MMT Estudiantes Florent Pietrus, Juan Antonio San Epifanio y el periodista Paco Torres- de 50 puntos. Este mate le dio al final el título y los 7.000 euros de premio, pues Singleton, con una segunda nota de 48,5, sumó 52,5 puntos con un intento en el que recogió un balón golpeado sobre un lateral y Claver alcanzó esa misma nota máxima (el jurado podía llegar hasta los 10,5 por miembro) con un balón lanzado de espaldas y recogido en el aire para remachar el aro a una sola mano. «<em>Estoy muy feliz, es algo que nunca me hubiera imaginado. No pensaba que podía llevarme el título, pero todos los mates me han salido más o menos como los tenía previstos</em><font id="noticia_texto" class="noticia_texto">», comentó Claver, tras ser proclamado como el mejor «<em>matador</em><font id="noticia_texto" class="noticia_texto">» de la ACB. El alero serbio del Tau Cerámica, Igor Rakocevic, se impuso en el concurso de triples, por 19 puntos a 17, al escolta del Real Madrid Louis Bullock donde también participó el base estadounidense del Pamesa Valencia Shamond Williams. Rakocevic y Claver recibieron sendo spermiso de 4.000 y 7.000 euros, respectivamente. http://www.levante-emv.com/ </span></span></span> 3 2007-09-30T16:02:32Z 2007-09-30T16:02:32Z 38245 2007-10-01T18:28:21Z el-valenciano-claver-gana-concurso-mates-la-acb 2007-09-30T16:02:32Z 1 1 2007-10-01T18:28:22Z 0.0.0.0 4077 4226 <font id="noticia_texto" class="noticia_texto">La Associació de Pesca amb Rall de la Comunitat Valenciana (Aparcova) consiguió un año más reunir ayer en Sueca a pescadores de todo el arco mediterráneo. Este tradicional concurso congregó a un centenar de pescadores de Catalunya y de Andalucía. En ambas comunidades, esta modalidad de pesca está regulada y autorizada. El encuentro celebrado en la playa de Motilla, sirvió para reclamar al Consell la declaración de la Pesca amb Rall como deporte tradicional. El presidente de Aparcova, Ricardo Roselló, presentó ayer parte de un estudio, en fase de redacción, que pretende ser la base para que la Generalitat apruebe este cambio. Pretenden equiparar esta modalidad a la colombicultura. Este reglamento apenas modifica este arte de pesca sino que «regula unas costumbres que ya están arraigadas entre los aficionados». En este sentido nadie de los concursantes puso ningún tipo deobjeción pese a que los ánimos entre el colectivo de pescadores están muy exaltados. Con el tiempo ha habido una progresiva desaparición de los pescadores debido a la limitación de licencias. Ello les obliga a pescar de manera futiva. http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3672_12_350831__Comarcas-aficionados-piden-pesca-rall-deporte </span> 0 2007-09-30T15:40:25Z 2007-09-30T15:40:25Z 38233 aficionados-piden-la-pesca-amb-rall-sea-deporte 2007-09-30T15:40:25Z 1 1 2007-09-30T15:43:08Z 0.0.0.0 4077 4226 <font class="content" color="#505050">La marxa pel dret a la manifestació convocada ahir a Barcelona per una desena d'entitats antirepressives de diferents àmbits de col·lectius socials alternatius de Catalunya fou manipulada per incompetència, ignorància o mala fe d'alguns mitjans de comunicació. Des de Liberinfo hem fet un seguiment de diaris, ràdios i televisions. Els centenars de manifestants que varen recórrer el carrer Pelai fins a Canaletes, les 200 persones que van baixar les Rambles fins al carrer Ferran i la trentena que van aconseguir arribar fins a la plaça de Sant Jaume, denunciaven les polítiques del Departament d'Interior i la vulneració del dret amanifestació que executen els mossos de manera sistemàtica en contra dels moviments socials, siguin del caire que siguin (okupes, ecologistes, anarquistes, independentistes, sindicalistes, veïnals). Dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja han reconegut aquesta vulneració del dret a manifestar-se amb dues sentències condemnatòries contra el Departament d'Interior. A la marxa hi van assistir una vintena de periodistes, a tots ells i elles se'ls hi va explicar les raons de la protesta, però en pràcticament cap de les cròniques o articles hi apareixen les raons reals de la protesta.La simplificació o manipulació ha estat d'escàndol. La majoria titulen amb informacions referents a una marxa contra la monarquia i en defensa de la crema de fotografies del rei. El primer mitjà en informar enaquesta línia va ser l'agència EFE i la resta es va limitar a copiar o reproduir el teletip sense contrastar res, o fins i tot contradient elque els seus propis periodistes retransmetien des del lloc dels fets. En les seues edicions d'avui El Periódico, La Vanguardia i El Punt han difós informacions tergiversades, manipulades o fins i tot falses de la manifestació. Només les cròniques en directe, sense passar per cap edició des de les redaccions van explicar ahir el que realment passava. En el cas de TV3, la crònica feta en directe des de Les Rambles fou impecable informativament parlant, les informacions editades posteriorment reproduïen les manipulacions del teletip d'EFE. La ComRàdio també va donar veu en directe a les raons reals de la protesta. http://www.liberinfo.net/modules.php?op=modload&amp;name=News&amp;file=article&amp;sid=3248&amp;mode=thread&amp;order=0 </span> 0 2007-09-30T14:05:24Z 2007-09-30T14:05:24Z 38202 efe-i-majoria-mitjans-s-inventen-els-motius-la 2007-09-30T14:05:24Z 1 1 2007-09-30T14:08:52Z 0.0.0.0 4077 4226 <span class="postbody">S'ha fet des de eurotribune.eu una campanya per a demanar al Ministeri d'Afers Exteriors espanyol que incloga el valencià, el basc i el gallec al tractat europeu que es discutirà les properes setmanes i per a la seua inclusió també a la llista d'idiomes oficials de la UE. Omple les dades i envia-ho, no costa res és un minut només: <a href="http://www.eurotribune.eu/popups/campanya.asp?idioma_activo=1" target="_blank">http://www.eurotribune.eu/popups/campanya.asp?idioma_activo=1</a> Estaria bé que ho </span>promocionàreu per tot arreu després de reomplir-lo <img src="http://lacomunidad.elpais.com/..//trunk/images/wysiwyg/emoticon_9.gif" id="img_0"> 0 2007-09-30T12:02:03Z 2007-09-30T12:02:03Z 38165 les-llengues-l-estat-europa 2007-09-30T12:02:03Z 1 1 2007-09-30T12:15:10Z 0.0.0.0 4077 4226 <div class="summary"><h3> EL BLOC PROPOSORÀ LA CREACIÓ D'UNA COMISSIÓ PARLAMENTÀRIA PER A DETERMINAR LA BALANÇA FISCAL</h3> <img src="http://lacomunidad.elpais.com/../blogfiles/paissofridor/bloc2.jpg"> Enric Morera (BLOC-Compromís):“Sol·licitaré una visita amb el President Camps per a transmetre-li personalment aquesta iniciativa perquè considere que és d’interès general per als valencians i per al seu futur” </div> El Secretari General del BLOC i diputat en les Corts Valencianes per la coalició Compromís,Enric Morera, ha anunciat que proposarà “la creació d’una comissió parlamentària per a l’estudi de la balança fiscal entre el País Valencià i l’Estat”. Morera considera que les proposicions no de llei anunciades pel diputat del PP José Marí Olano “no tenen de la profunditat necessària per a abordar el problema real de fons que és el dèficit fiscal entre els ingressos que aporten els valencians a les arques de l’Estat, per tots els conceptes, i el que es percep a canvi”. En aquest sentit considera que “és prioritari que es comencen a impulsar treballs seriosos, afavorits des de la màxima institució d’autogovern que són les nostres Corts, per a determinar la balança i dèficit fiscal i crear els mecanismes per a la seua compensació”. El diputat valencianista ha afirmat sobre l’actual sistema de finançament autonòmic que “no sabem si és correcte o no per als valencians si no es coneix amb certesa la balança fiscal, que l’Estat s’ha negat sempre a calcular. Des del BLOC no ens conformem amb l’actual sistema de repartiment. Pensem que l’aportació de l’Estat per al pressupost de la Generalitat ha d’estar a l’altura de la nostra economia ja que en sentit contrari la iniciativa privada va per davant de la capacitat pública per a incidir en el benestar per als ciutadans”. El portaveu del BLOC ha anunciat que solicitarà “una visita amb el President Camps per a transmetre-li personalment aquesta iniciativa perquè considere que és d’interès general per als valencians i per al seu futur, governe qui governe a Madrid. A més en aquesta matèria, la justa reivindicació de les inversions i dotacions estatals, es deuen construir des del consens amb tots els grups i començaré per oferir-li el de la formació que represento”. El BLOC estima que les xifres aportades pel diputat Marí Olano s’han d’ajustar a altres paràmetres que no contempla en les seues afirmacions com “la presència de ciutadans de la Comunitat Europea i la seua incidència en la sanitat pública o la deslocalització tributària de grans empreses amb seu fiscal a Madrid i activitat empresarial en nostra Comunitat”. 0 2007-08-16T20:58:28Z 2007-08-16T20:58:28Z 22586 mentrestant-psoe-i-pp-es-tiren-els-trastos-al-cap-per-el 2007-08-16T20:58:28Z 1 1 2007-08-16T21:01:03Z 0.0.0.0 4077 4226 <img src="http://lacomunidad.elpais.com/../blogfiles/paissofridor/constitucion-azul.png" id="img_0" class="imgizqda">La proposta de reforma de la Constitució Bolivariana de Veneçuela, que afecta a una trentena d’articles, en multituds d’aspectes, dels quals destaca la reorganització territorial de la República, el traspàs de poder públic a instàncies ciutadanes directes, i una modificació substancial dels tipus de propietats (que, tranquils, no atempta contra la propietat privada, sinó que consagra també la propietat social i també la comunal o cooperativa), pareix que, per als altaveus dels mèdia patrocinats per les grans corporacions internacionals i pels Estats Units, només té un punt: la possible reelecció d'Hugo Chávez en la presidència de la República. I és que Chávez proposa que no es limite el número de mandats pels quals pot ser triat qualsevol ciutadà per a la Presidència. És a dir, proposa un disbarat terrible com és copiar el model de reelecció vigent per a la presidència del govern espanyol (per exemple, o de la majoria de governs democràtics occidentals, on no es limita majoritàriament això). Caxis, Chávez, quin error: voler funcionar com funciona la majoria! En el cas espanyol això encara va més enllà: o és que ací cada 4 o 7anys elegim Rei? No, nosaltres el tenim no sols a perpetuitat per llinatge, al borbó pare, al fill, al nét… Tot molt constitucional…, i democràtic, i no com este senyor que no para de parlar de Bolivar i del Socialisme del segle XXI, s’omplen la boca de dir els apologetes del Imperi. Es podrà, dic jo, discutir si és la millor de les mesures traure totalment la limitació de mandats per elegir un president, si és el millor per a una democràcia o no, fins i tot si és convenient en aquell context o no.., però dir que això no es democràtic, és un insult a la racionalitat i a l’ètica, una manipulació feridora, ganes de fer la punyeta… Quan un sistema polític partix de la democràcia, es manté en la democràcia, i encara més, amplia la democràcia, com és el cas de Veneçuela, i és des d’estos supòsits que pretén construir un nou model social, el Socialisme, no és de rebut que vinguen els santons imperials a pontificar i mentir sobre el que passa en aquella República. Per a miel que passa, a dia de hui, està meridiànament clar: s’han empenyat en dir-li no a la rapinya capitalista i construir un socialisme democràtic i participatiu que no li ve de gust a l’amic americà i la seua conhort de miserables vassalls arreu del món. http://annanoticies.com/2007/08/16/la-reforma-constitucional-de-venecuela-i-la-internacional-de-limperi-article-dopinio-de-joan-s-sorribes/ 0 2007-08-16T18:21:54Z 2007-08-16T18:21:54Z 22552 la-reforma-constitucional-venesuela-i-internacional-l 2007-08-16T18:21:54Z 1 1 2007-08-16T18:25:25Z 0.0.0.0 4077 4226 <img src="http://lacomunidad.elpais.com/../blogfiles/paissofridor/ev_ee.jpg"> En un recent article publicat al Levante-EMV, Francesc Orts demana generositat als verds. No s´acaba de veure clar qui ha de tindre generositat, ni en què consistiria en concret, ni amb quins efectes pràctics; però com l´article em convida explícitament a exposar el nostre projecte polític, ho faré amb gust. Que els diferents partits verds facen pactes electorals no és bo ni roí en si mateix. En l´actual context valencià és una forma elemental de realisme polític que ajuda perquè no es perden milers de vots. En altre context pot ser diferent, i també es poden diferenciar nivells(autonòmic, local, etc.). El Compromís era necessari per lluitar electoralment contra el PP i el bipartidisme. És cert que no ha bastat per derrotar al PP, però és cert que ha evitat el bipartidisme a nivell parlamentari. Per cert, quan alguns diuen que, gràcies al pacte, el Bloc ha entrat a les Corts, obliden que, sense ell, EUPV ara estaria fora, amb zero diputats o diputades. Sembla que tots desitgem que a les properes eleccions generals no es perda l´única diputada valenciana que té l´esquerra del PSOE a Madrid.Per aconseguir açò cal novament una coalició (crec jo, evidentment no dispose de bola de veure el futur). Si acceptem açò, per construir un«nou Compromís» cal fer les coses d'altra manera. Si no hi ha canvis en la direcció d'EUPV, l´altra manera significa comptar amb altres actors,no hi veig més alternatives. Ja he explicat en altres articles el perquè: encara que no s´hagués tensat tant el Compromís, no s´hauria pogut reeditar amb les mateixes regles i condicions perquè una part important dels socis les troben injustes. Jo personalment desitjaria que estigués tota EUPV en aquest nou pacte, tota, amb tots els seus sectors; però no depén de nosaltres. El mateix que acabe de dir serveix per les eleccions de 2011. Ja sé que semblen llunyanes; no obstant jo opine que les bones coalicions es preparen amb temps. Evidentment que la política verda no es fa només amb pactes i articles.No farà falta recordar la intensa activitat parlamentària, al carrer ials mitjans de comunicació (dintre de les nostres òbvies limitacions)que hem desenvolupat al respecte Els Verds-Esquerra Ecologista dintre de l´Entesa. El problema no és únicament tindre propostes i bones idees. El que cal és materialitzar-les, i per això cal presència institucional, i per això calen pactes. També resulta obvi que s´ha de treballar a tots els nivells i des d´on s´estiga. Nosaltres hem intentat un treball conjunt amb els col.lectius socials, que continuarem, tinguem o no representació institucional (millor tindre'n, clar). També aprofite per a reivindicar una manera de fer política més en contacte amb els moviments socials. Molts partits els invoquen, però després no actuen amb ells, colze a colze, com cal, i es limiten a fer una mena d'utilització, més o menys (o gens) respectuosa. També jo lamente que hi haja moltes opcions verdes competint entre elles , però tampoc açò té fàcil sol·lució. Uns per què no voldrien agrupar-se i altres per que millor que no s´agrupen. Recordem que no tots volem el mateix. Nosaltres no tenim pressa en incorporar al nostre partit a persones que es diuen verdes però se situen contra l´esquerra i el nacionalisme. Que un partit o entitat es diga o es reclame verd (o socialista, o democràtic, o popular) no vol dir automàticament que ho siga, ni obliga necessariament a pensar en unificar a tots els que porten la mateixa denominació o adjectiu. És important clarificar primer els objectius i les estratègies concretes i les maneres d´actuació real en política, més enllà de l'essencialisme o el nominalisme. Per altra banda, com sabem els que portem molts anys en el moviment ecologista i en una organització política verda (no és el cas d'Orts nide la major part de la gent del seu partit) sabem les dificultats decrèixer des d'un partit menut i sense mitjans. Portem anys analitzant les causes. En eixe anàlisi hem descobert una cosa important. Hi ha un sector considerable de la societat valenciana que és, alhora, d'esquerres, nacionalista i ecologista. Potser una manera de superar ellent creixement i al mateix temps de superar l´atomització política (no sols en l´àmbit verd) siga reconèixer l´existència d'aquest espai i oferir una opció electoral que arreplegue junts tots aquests plantejaments. El «nou Compromís» ha de tindre molt en compte això. La generositat pot començar per acceptar que cal acostar-se a aquest espai amb modèstia,sabent que nosaltres no som els únics ecologistes, simplement per tindre un nom. Cal demostrar-ho, i cal saber confluir per incrementar la força del projecte verd transformador. Nosaltres intentem això. El camp de confluència no és exclusivament entre els que es diuen verds (i després resulten ser qualsevol cosa) sinó també amb molts que es defineixien d´esquerra i nacionalistes. Les fórmules de confluència poden ser diverses, cal començar per coalicions, com el Compromís, i després, si els resultats són bons, ja en parlarem. Crec que ja he exposat el nostre projecte i, per cert, si que ens incumbeix salvar el Compromís; no per a ser un apèndix d'altres, sinó per què ens creiem de veres que eixa confluència electoral és més que una unió interessada (i no obstant legítima): respon a una base social i electoral compartida,coherent i més forta que la de cada partit per separat. 0 2007-08-16T11:43:10Z 2007-08-16T11:43:10Z 22440 allo-els-falta-als-verds-article-d-opinio-carles-arnal 2007-08-16T11:43:10Z 1 1 2007-08-16T20:31:52Z